Hodie est

dimarts, 17 de desembre de 2013

Comenecen les Saturnals

Avete, 
Avui comença una de les festes més populars a l'antiga Roma: les Saturnals.

Aquestes festes van ser establertes cap a l’any 497 aC, a l’hora de dedicar un temple al déu Saturn. Coincideix amb la data del solstici d’hivern, que queia el dia 17 de desembre (XVI dies ante Kalendas).
Tot i que al principi només es celebrava durant aquest dia fent una pujada al mont Aventí, més endavant Domicià les va allargar set dies (del 17 al 23) i, tot i que l’emperador August les va reduir a tres dies, més endavant van quedar en cinc dies de durada, cinc dies de gresca i diversió. Aquests dies es tancaven les escoles, se suspenien les activitats comercials i els processos judicials, i fins i tot el Senat deixava de reunir-se. Com a cosa extraordinària, es permetien els jocs d'atzar i les apostes.

La celebració era consagrada al déu Saturn (Saeturnus), el déu que assimilaren amb Cronos. Els romans situaven el seu regnat al Laci, després que fos expulsat per Júpiter de l'Olimp, i anomenaren aquest temps l’Edat d’or, perquè els animals parlaven amb els homes i també ho feien els arbres i les plantes; els homes eren iguals entre ells i els havien ensenyat a viure sense treballar gaire. 
Saturn, possiblement, fou el primer déu de l’agricultura i li atribueixen les primeres lleis dels aborígens del Laci. 

El ritual començava el dia 17 amb un sacrifici en el temple de Saturn al Capitoli i anava seguit d’un banquet (lectisternium) públic. La plebs vestida amb  senzills vestits (synthesis) i barrets de pell (pilei) repetia el crit “lo Saturnalia
Els dies 18 i 19 es començava la festa amb un bany que era seguit pel sacrifici familiar d’un porquet. Després tocava el torn als regals, que es feien mútuament i que eren, sobretot, figures de massapà.

En aquesta festa hi havia dos ritus principals:
  • les feriae servorum 
  • el rei saturnalici 
FERIAE SERVORUM
Com a record de l’antiga Edat d’or, on tots els homes eren iguals, aquests dies no existien distincions entre homes lliures i esclaus; l’esclau podia fer d’amo i aquest últim d’esclau. I molt patricis eren els encarregats de servir la taula als seus esclaus. A més, durant el regnat de l’esclau l’amo no es podia queixar de res i havia de fer tot el que l’esclau li ordenés.

REX SATURNALIUM
D’altra banda, el ritus de l’elecció del rei saturnalici té el seu origen a l’època de l'Imperi. Durant el temps de les Saturnals entre els grups de joves s’escollia per sorteig un personatge còmic que feia les funcions de rei per un dia, per tant podia manar i donar ordres burlesques i d’aquesta manera capgirar l’ordre de la societat. Aquest rei presidia els actes i un cop acabat el seu manament era assassinat o es suïcidava directament.

I per què tot aquest capgirament? Doncs perquè era la preparció per al nou començament, per al nou anys. I l’harmonia premera d’aquells anys només es podia aconseguir mitjançant la inversió; el poder, el sexe, el dia i la nit s’invertien i d’aquesta manera destruien l’ordre establert de les coses. La gent s’oblidava de les feines que havia de fer i deixava de banda els seus problemes per a donar pas a la gresca, a les orgies, a les borratxeres, etc. Les dones gaudien d’una llibertat només pensable en festes, i per tant, era un bon moment per posar en pràctica els consells del mestre Nasó.

I per si voleu provar com devien ser, mireu què celebren aquest dissabte i aquest diumenge a la Cella Vinària de Teià. 

Si algú s'anima i pot anar-hi, ja ens ho explicarà en un comentari (o una entrada).

Gaudete!
Io Saturnalia! Io Saturnalia!

1 comentari:

antoni cobos ha dit...

molt xulo. felicitats pel bloc mariners. di vobis faveant