Hodie est

dimecres, 14 de març de 2012

La llegenda de Marató


Avete!

Com sap tothom, una marató és una prova de resistència atlètica de llarga durada. La distància que han de fer els corredors per finalitzar la cursa és de 42, 195 quilòmetres i és també una de les proves olímpiques per excel·lència. A moltes ciutats del món organitzen competicions amb aquest nom llegendari en dates diverses del calendari. La de Nova York és la més coneguda i se celebra el mes de novembre. Altres maratons famoses són la de París i la de Londres (al mes d’abril), la de Berlín (al mes de setembre), la de Boston, la d’Estocolm (al mes de juny) , o la de Sant Sebastià (al mes de novembre). La de Barcelona es celebra cada any al mes de març.

Però el que no és tan conegut és d’on prové el nom d’aquesta competició de fons. El seu origen és llegendari i es confon amb la historia antiga de Grècia, quan els grecs lluitaven contra el totpoderós exèrcit persa.

El setembre del 490 aC , l’exèrcit d’Atenes a les ordres del general Milcíades va frenar l’exèrcit persa i la seva flota es va retirar a l’Àsia Menor. L’esquadra persa era comandada pel meda Datis i després de castigar una població d’Eubea va arribar a les platges de Marató on va desembarcar. Els atenesos van trencar les seves ales als extrems del front de la batalla i després de reunir-se a la rereguarda, van tancar els perses en un cercle i els van destrossar.

Després d’aquest triomf grec, Atenes es va convertir en la potència hegemònica hel·làdica. Les diverses fonts històriques coincideixen amb aquests punts anteriors, però diversos autors clàssics no diuen el mateix respecte a la llegenda del soldat que va anar corrent des del lloc de la batalla fins a la ciutat d’Atenes per anunciar la victòria de les tropes ateneses. 

D’aquestes diverses històries prové la llegenda de Marató. Algun autor afirma que a la polis d’Atenes les dones estaven esperant notícies sobre l’enfrontament amb l’exèrcit persa, ja que temien que si els grecs eren derrotats arribarien els enemics, matarien als seus fills i serien sotmeses com esclaves. Per aquesta raó les dones pensaven suïcidar-se en cas que els perses poguessin arribar a la polis. Per evitar que això passés, el general Milcíades va enviar a un missatger, un hemeròdrom, el soldat Filípides, que havia estat combatent i que va córrer els 42 quilòmetres que separen el lloc de Marató fins Atenes. Segons diu la llegenda, l’heroi Filípides va arribar a Atenes a temps i evitar la tragèdia, però va arribar tant al límit de les seves forces que només va poder articular la paraula “niké” (victòria) i va caure mort d’esgotament.

En canvi l’historiador Heròdot escrivia que Filípides va recórrer els 246 quilòmetres que separaven Atenes d’Esparta en 2 dies. En aquest cas el motiu seria demanar reforços als espartans, que en aquest cas eren aliats dels atenencs.
Finalment, hi ha qui diu també que va ser tot l’exèrcit atenès qui va córrer fins Atenes després de la batalla de Marató, per arribar al més aviat possible a la polis que es trobava indefensa abans que els vaixells de guerra perses. Quan els soldats de Datis van arribar a les immediacions de la ciutat i van veure els hoplites atenesos no podien creure la seva increïble fortalesa i van abandonar les seves idees de conquerir Grècia.

Laura Jovani
1r BTX

3 comentaris:

Ζήνων ha dit...

Molt interessant però lo de córrer 2 dies uns 200km, no ho veig gaire clar...
Bona entrada Laura :)

Adriana. ha dit...

Interessant Laura :)!

Ζωή ha dit...

Justament el què estem estudiant, guerres mèdiques! M'ha anat bé tornar a llegir-m'ho per repassar una mica. També recordo a l'home que van enviar, per un text fet a grec, tant de bó haguès dit nomès “niké” i no la paraula o forma verbal en la que sortia.. jaja!
Bona entrada! M'ha donat ànims per estudiar!