Hodie est

dissabte, 3 de març de 2012

Els gossos a Grècia i Roma

Avete!
A la majoria de nosaltres ens agraden els gossos i aquesta afició és una altra de les que compartim amb els grecs i els romans.

A Atenes, per exemple, alguns gossos arribaven a costar 7000 dracmes (equivalent a 2500 dòlars) i sabem que a Roma els nens es divertien jugant amb els seus cadellets de gos que anomenaven catulus.

Els gossos, com ara, eren utilitzats com a guardians de les cases, com bé testimonia el mosaic trobat a Pompeia, en el qual es pot llegir el famós: CAVE CANEM (compte amb el gos).


Els gossos no només protegien i ajudaven a caçar als seus amos sinó que també inspiraven mites i històries, com la d'Argos, el gos de Ulisses. El gos va esperar 20 anys (són molts anys, ja que un gos viu 14-15) que arribés el seu amo i, després de veure'l, va morir d'alegria. Argos també era en nom d'un dels gossos de caça que va devorar a Acteó quan va ser transformat en cérvol.

I si parlem de gossos grecs tots tenim present el temible ca Cèrber que custodiava les portes de l'Hades. Tenia tres caps i serp en comptes de cua i es dedicava a guardar la porta del Hades i no deixar entrar els vius ni escapar els morts. Cerber tenia un germà amb només dos caps que es deia Ortro.


D'altra banda, és sabut que els gossos dits molossos, caracteritzats per tenir una constitució musculosa, fortes mandíbules, el cap gran i musell curt, s'utilitzaven a les guerres i al circ Romà, a la guerra complien funcions de atac, defensa i enllaç. Uns altres feien d'enllaç:  eren missatgers però tenien un final tràgic perquè havien d'empassar-se un tub de coure amb un missatge i més tard eren esventrats quan arribaven al seu destí per recuperar el tub amb el missatge. 


I per acabar, dues cosetes:

- a Grècia els gossos s'anomenaven κύων (κύων, κυνός) i al segle IV aC hi va viure un filòsof anomenat Diògenes el gos, que va fer famosa la doctrina dels cínics (els gossos). Hi ha diverses anècdotes conegudes sobre ell, com la seva trobada amb Alexandre o el fet que dormia en una bóta amb un fanalet sempre encès. 


- la paraula cinegètica ve del grec κύνος + ἄγω:  conduir gossos, fent referència a l'ús d'aquests animals en l'art de la cacera.

I això és tot.
Espero que us hagi agradat.

Fran Osorio
1r BTX

6 comentaris:

Ζήνων ha dit...

Molt bona feina fran ja que és una entrada molt original i encara que no m'agraden els gossos, ho he trobat molt interessant :)

Raquel. M ha dit...

Bona entrada Fran! m'ha semblat molt interessant i original, ja que no sabia tot això sobre els gossos.
Moltes felicitats :)

Adriana. ha dit...

Trobo interessant la tria del tema, i ho has explicat bé. Bona entrada Fran :)!

Nausica ha dit...

Molt interessant aquesta entrada, un nou tema que mai ningú ho havia pensat i hem pogut veure que té relació amb el món clàssic. Doncs aproximadament fa dos setmanes que vam tornar de Grècia i volia compartir la nostra experiència amb els gossos. Només arribar vam veure pel carrer un gos que ens seguia, però no un gos petit no no, molt gran. Els gossos grecs són diferents són molt grans i amples. Llavors la Laura ens va dir que no li donéssim res, ni el toquéssim perquè sinó desprès no ens el trauríem de sobre. I així va ser. Així que a la ciutat d'Atenes mai estas sol, perquè fins i tot quan surts al carrer sense cap companyia l'acabés tenint.

Bona entrada!

Nyx ha dit...

Gran entrada després d'haver vist com a mínim 500 gossos per Atenas!
Ens seguien per tot arreu, fins adalt de l'Acròpolis!
Una entrada molt novedosa i interessant.

L'ombra d'un somni ha dit...

Molt original, Fran. Ets una capsa de sorpreses, i, encara que a mi tampoc no m'agraden els gossos, he trobat que era un tema interessant i original.

A més, tal com diuen les alumnes de 2n, a Atenes actualment els gossos vagabunds són els companys fidels dels turistes. Potser massa fidels i tot!

De fet, n'hi va haver un que ens va acompanyar des del peu de l'Acròpolis fins a l'estadi olímpic, anada i tornada. I era al·lucinant veure com aconseguia creuar els carrers sense ser atropellats.