Origen de l'heliotrop

Avete!

Potser no sabeu que el nom tècnic del girasol és heliotrop, paraula formada sobre dos mots grecs Ἡλιος , Hèlios, el déu Sol, i τρόπος, volta. I que l'origen d'aquesta planta és un pobre noia que, gelosa de la seva germana, va cometre l'error de desafiar el sol.

Recordeu el que va passar? Ho vam llegir a les Metamorfosis d'Ovidi.

Avui us refrescaré la memòria explcant-vos el mite de Clítie i Leucòtoe.

Leucòtoe

Espero que us agradi!

Núria Ruíz

1r BTX

Poikilia

Avete!

A la meva entrada us parlaré de manies i costums que tenien els grecs i de les quals encara a dia d’avui queden algunes.

El pa

A les aldees, el pa és considerat com un do de Déu; les ancianes beneeixen el pa i fan el senyal de la creu amb el ganivet abans de tallar-lo.

El mal d’ull

Alguns grecs, especialment als pobles, creuen que poden tenir mal d’ull, o “matiasma”, per enveja. Una persona que té mal d’ull pel general se sent mal física i psicològicament. Per evitar el matiasma existeixen alguns amulets: una petita copa de marbre blau amb un ull dibuixat en ella, o una polsera blava. El blau es creu que és el color que espanta el mal d’ull, però també es creu que les persones amb ulls blaus són els que infecten el mal d’ull.

L’all és un altre antídot per expulsar el mal d’ull, i a vegades podem veure all penjat en algunes cases. L’all, així com la ceba, es considera també que tenen un gran poder curatiu.

Ganivets Els grecs mai donen a la mà un ganivet a algú que el demani perquè consideren que si fan això tindran una baralla. D’acord amb això, el deixen sobre la taula perquè una altra persona l’agafi.

Gats negres

Es creu que veure un gat negre i un sacerdot al mateix dia dona mala sort.

Escopir És habitual que els grecs escupin per allunyar el mal d'ull. Quan un grec sent males notícies, solen escopir sobre si mateixos tres cops per protegir-se de la possibilitat que alguna cosa dolenta els pugui succeir. No es tracta d’escopir de veritat, sinó de reproduir-ne el so Altre exemple és quan algú felicita un bebè, un nen o fins i tot un adult per la seva bellesa, també sol escopir tres cops.

Dimarts 13

A diferencia de la creença occidental, a Grècia el dia de mala sort és el dimarts 13 i no el divendres 13.

L’ expresió “Piase Kókino” (toc vermell)

Quan dues persones diuen el mateix al mateix temps, immediatament diuen “piase Kókino”, un a l'altre i ambdós han de tocar alguna cosa vermella que es trobi al voltant. Això succeeix perquè el grecs creuen que dient el mateix al mateix temps es un mal presagi i que les dues persones es barallaran si no toquen res vermell.

Espero que aquest últim que us he explicat us serveixi per si algun cop aneu a Grècia i veieu aquests actes, i d’aquesta manera no us semblin tan estranys.

Esperi que no us hagi desagradat!

Alex Verdugo

1r BTX

Els antics casaments grecs

Avete omnes!

Avui us parlaré sobre els casaments a l’antiga Grècia entre el món dels mortals i sobre el romàntic cas de dos déus.

Al món dels mortals els casaments duraven 3 dies dels quals en el primer es realitzaven els preparatius personals de la núvia a casa seva: anava a un riu o font sagrada per banyar-se i purificar-se. També podia anar banyar-se a casa seva però només si l’aigua era d’un lloc sagrat i l’havia portat un adolescent que fos del veïnat.

Durant el bany es simulava la violació sexual, que significava la purificació de la núvia després de la seva primera menstruació i la petició de fertilitat als déus.

Més tard la núvia feia un sacrifici a Afrodita, la deessa de l’amor, i li oferia flocs dels seus cabells, que significava la pèrdua de la solteria i la submissió al marit. A més donava el seu cinturó, que significava la resignació de la virginitat.

En el segon dia se celebrava una gran festa a càrrec del nuvi però a casa de la núvia. Es feia un banquet al voltants d’una gran taula on seien la núvia i les dones de la seva família i amigues, mentre que al voltant d’una altra seien el nuvi amb els barons de la seva família i els amics.

Durant el dinar un nen amb els pares vius repartia panets i rosquilles als comensals. Després del dinar el nuvi treia el vel que cobria la cara de la núvia i li donava un petó, més tard feia uns altres sacrificis.

Finalment, quan queia la nit la núvia feia una processió per la ciutat fins a casa del nuvi muntada en carro. Darrere d’ella anaven a peu la seva mare acompanyada per les dones que havien participat en el banquet cantant himnes nupcials i duent torxes. En arribar a casa del nuvi cremaven el carro que havia transportat la núvia perquè la esposa mai tingués el desig d’abandonar la casa del seu marit, on era rebuda a la porta per la seva sogra amb una torxa a la mà. D’aquesta manera la núvia era integrada definitivament a la casa del seu marit.

En el tercer dia es feien els sacrificis i ofrenes als déus, mentre els familiars i convidats entregaven els seus obsequis als nuvis.

CASAMENT DE ZEUS I HERA

Segons la meva opinió un dels casaments més macos entre els déus de l’Olimp és el de Zeus i Hera.

Aquests germans van celebrar el seu casament al cim del mont sagrat d’Ida, a Frígia i tots els déus hi varen assistir portant un valuós regal cadascun. L’obsequi més enlluernant va ser la meravellosa poma d’or que Gea va regalar a Hera. Ella la va sembrar al Jardí de les Hespèrides i d’allà van néixer els fabulosos pomers d’or.
En finalitzar la festa Zeus i Hera varen passar la seva primera nit de núpcies que va durar tres-cents anys. Després Hera es va banyar a la font de Canatos, a Nauplia i va recuperar la seva virginitat.

Espero que us hagi agradat!

Paula Torrents

1r BTX B

Amor...

Avete!

Avui us parlaré de com es representava l’amor en l’antiguitat i quina importància se li donava als símbols amorosos.  Us explicaré quina visió de l'amor tenien diferents mitologies pertanyents a diverses civilitzacions i pobles de la història.

Mitologia egípcia

Hathor era el nom de la deessa egípcia de l'amor, l'alegria i el cant; també és considerada patrona de la música i els embriacs. Representa l'embriaguesa, l'amor, la fertilitat i el plaer. Això es deu al fet que antigament Hathor era una bèstia sanguinària sense control. El déu Ra (déu del sol) tenia un desig, que era tenir-la amb ell, de manera que va enviar uns missatgers a les terres de Núbia per convèncer-la que es mudés a Egipte, país de l'alegria i el bon beure.

Hathor convençuda es va traslladar allà, perdent la seva maldat i convertint-se en pur goig i riure. Era representada per una dona amb llargues banyes de vaca que acullen una gran esfera simbolitzant el sol, Ra.

 

Mitologia grega

La mitologia grega ens explica que en aquell temps existien tres sexes units, el masculí, que era representat pel sol, el femení per la terra, i el que intercedia entre ells dos era la lluna. Junts eren arrogants i forts, i no els importaven les crítiques dels déus. Llavors Zeus es va trobar sota una gran disjuntiva: no podia fer-los desaparèixer, perquè si ho feia, no hi hauria més homes que fessin sacrificis, però tampoc podia permetre que aquests es burlessin dels déus màxims. 

Va ser així com va decidir fer de l'home un ésser més feble: va partir en dos a cada ésser de l'espècie humana, i la va convertir en una raça més fràgil i alhora més útil, ja que en multiplicar aquests, també es multiplicarien els sacrificis.

L'home llavors va quedar tallat en dos, però va succeir que cada part anhelava l'altra, de manera que sentien la gran necessitat d'estar junts. Per tant, les dues parts de cada persona van tendir a abraçar-se, desitjant ser una altra vegada un sol ésser.

El déu que representa l'amor s'encarna en Eros, que és el responsable de l'atracció sexual, la fertilitat, l'amor i el sexe.

Mitologia romana

En la mitologia romana l’amor el representa Cupido, déu de l'amor; el nom llatí significa "desig". Fill de la deessa de l'Amor (Venus) i del déu de la guerra (Mart), Cupido s'encarrega de fer un harmoniós balanç entre l'amor i la tragèdia. És representat per un nen amb ales, que remet a la imatge d'un àngel proveït d'arc i fletxes. Moltes vegades se'ls troba amb els ulls embenats, que representa l'amor cec i allunyat de la raó. 
La seva mare, Venus, era la deessa de l'amor i la fertilitat.

Mitologia hindú

Kamadeva era el déu que representava l’amor, el sexe i la luxúria. El seu nom Kama significa desig sexual, mentre que deva significa déu. Es diu que el conegut llibre Kamasutra va ser inspirat per aquest déu hindú. Sol ser representat per un home esvelt i alat, de gran bellesa i distinció.

Mitologia cèltica

Finalment ens trobem amb la mitologia cèltica, que ens explica que el déu de l'amor es deia Angus Og. D'origen irlandès, aquest déu era anomenat també Mac Oc (que significa jove fill) i tenia el poder d'enamorar les parelles amb el seu cant. Era representat amb quatre ocells sobre el seu cap, símbol dels seus petons.
Angus Og es va enamorar d'una donzella en somnis, i no va parar fins a trobar-la en vida. Quan Angus va trobar-la, la va cridar pel seu nom i ella es va convertir en cigne. La va seguir fins a un llac i junts van cantar belles cançons. Es diu que tots els que van escoltar aquests enamorats cantar van dormir durant tres dies i tres nits.

Espero que us hagi agradat!

Ana Mª Fernández

1r BTX

Sobre rodes, part I

Marcus vos salutat!

En la meva obstinació per trobar elements del passat aplicats en el nostre present,  la meva entrada d’avui tracta sobre un invent molt contemporani amb noms típics del món romà i grec: εl cotxe.

He fet un petit estudi sobre totes les marques de cotxes existents fins al moment que tenen models d’automòbils amb noms greco-llatins i degut a l’extensiva llista que he trobat, he decidit dividir aquesta entrada en dos parts.

En la primera part, us descobriré alguns secrets dels emblemes de les marques i exposaré uns dels models més importants amb noms heretats dels antics.

Grans marques de cotxes com Maserati, Pegaso, Saab o Aston Martin, van buscar lα inspiració de les seves insígnies en el món clàssic.

Maserati té un logo en el qual apareix com un trident, que és el trident de Posidó.

Pegaso, va ser una important marca de cotxes que encara que ja no existeix, també es va inspirar en Pegàs, el cavall alat que va néixer de la sang de Medusa quan Perseu la va matar.

Saab va utilitzar un griu per fer el seu emblema.

 

Aston Martin ha d’agrair a la mitologia grega les seves ales ja que estàn inspirades en diversos personatges alats.

Tot seguit us presento els principals models esmentats anteriorment:

Citroën Saxo

Citroën:

Citroën Hypnos® Del grec, ὕπνος,ου : "somni".

Citroën Saxo® Del llatí, saxum,i : "roca".

Chevrolet:

Chevrolet Captiva® Del llatí, captivus,a,um : "captiu".

Chevrolet Kalos® Del grec, καλός,ή,όν : "bo/bonic".

Chevrolet Kalos

Fiat Ulysse

Dodge:

Dodge Omni® Del llatí, omnis,omne : "tot"

Fiat:

Fiat Linea® Del llatí, linea,ae : "línia".

Fiat Stilo® Del llatí, stylus,i : "punzón". 

Fiat Ulysse® Del llatí, Ulysses o Ulixes.

Ford:

Ford Focus® Del llatí, focus,i : "llar, altar, casa".

Ford Orion® Del grec, Ὠρίων o Ωαρίων; i del llatí  Orion o Oarion, gegant mitològic.

Ford Galaxy® Del grec, Γαλαξ: “galàxia”.

Ford Taurus® Del llatí, taurus,i : "brau".

Ford Focus

Honda:

Honda Civic® Del llatí, cîvis,cîvis : "ciutadà"

Honda Integra® Del llatí, integer,integra,integrum : "intacte"

Honda Civic

Hyundai:

Hyundai Atos (año)® Del grec, ἔτος,ἔτους : "any"

Hyundai Genesis® Del grec, γένεσις,εως : "origen, naixement"

Kia Optima

Kia:

Kia Carens® Del llatí, careo,es,ere,carui,caritum : "mancar, estar lliure de ".

Kia Optima® Del llatí, bonus,a,um : "bo".

Lancia:

Lancia Appia® Del llatí, Appia, com la via.

Lancia Augusta® Del llatí, augustus,a,um : "venerable, august".

Lancia Lybra® Del llatí, libra,ae : "lliura (pes), balança ".

Lancia Lybra

Nissan Micra

Nissan:

Nissan Maxima® Del llatí, magnus,magna,magnum : "gran"

Nissan Micra® Del grec, μικρός,ά,όν : "petit".

Opel:

Opel Insignia® Del llatí, insignis,insigne : "distingit"

Opel Signum® Del llatí, signum,i : "senyal".

Opel Insignia

Renault:

Renault Egeus

Renault Argos® Nom del gegant de cent ulls que vigilava a Io.

Renault Clio® Musa de la història i de la poesia heroica.

Renault Egeus® Antic rei d’Atenes, pare de Teseu.

Renault Koleos® Del grec, κολεός: "capsa".

Renault Vel Statis® Del llatí, vel : "o, o bé" i  sisto,is,ere,stiti,statum : "establir".

Seat:

Seat Exeo® Del llatí, exeo,is,ire,exii,exitum : "sortir".

Seat Proto® Del grec, πρωτο: “primer”.

Seat Exeo

Skoda Octavia

Skoda:

Skoda Octavia® Del llatí, Octavia,ae : "Octavia".

Skoda Superb® Del llatí, superbus,a,um : "superb".

Subaru:

Subaru Rex® Del llatí, rex,regis : "rei".

Suzuki:

Suzuki Alto® Del llatí, altus,a,um : "alt, elevat; llunyà".

Suzuki Ignis® Del llatí, ignis,ignis : "foc, flama, llamp".

Suzuki Ignis

Toyota Prius

Toyota:

Toyota Auris® Del llatí, aura,ae : "brisa, aura".

Toyota Corolla® Del llatí, corolla,ae : "corona, garlanda".

Toyota Prius® Del llatí, prius : "abans ".

Toyota Sera® Del llatí, serus,a,um : "tardà".

Toyota Verso® Del llatí, verso,as,are,versavi,versatum : "tornar,agitar,meditar".

Volkswagen:

Volkwagen Eos® Dea titànide de l’aurora, que anunciava al seu germà Helios.

Volkwagen Lupo® Del llatí, lupus,i : "llop".

Volkswagen Eos

I fins aquí arriba la meva entrada.

Espero que us hagi agradat!
Marco Talavera
1r BTX

La llegenda de Marató

Avete!

Com sap tothom, una marató és una prova de resistència atlètica de llarga durada. La distància que han de fer els corredors per finalitzar la cursa és de 42, 195 quilòmetres i és també una de les proves olímpiques per excel·lència. A moltes ciutats del món organitzen competicions amb aquest nom llegendari en dates diverses del calendari. La de Nova York és la més coneguda i se celebra el mes de novembre. Altres maratons famoses són la de París i la de Londres (al mes d’abril), la de Berlín (al mes de setembre), la de Boston, la d’Estocolm (al mes de juny) , o la de Sant Sebastià (al mes de novembre). La de Barcelona es celebra cada any al mes de març.

Però el que no és tan conegut és d’on prové el nom d’aquesta competició de fons. El seu origen és llegendari i es confon amb la historia antiga de Grècia, quan els grecs lluitaven contra el totpoderós exèrcit persa.

El setembre del 490 aC , l’exèrcit d’Atenes a les ordres del general Milcíades va frenar l’exèrcit persa i la seva flota es va retirar a l’Àsia Menor. L’esquadra persa era comandada pel meda Datis i després de castigar una població d’Eubea va arribar a les platges de Marató on va desembarcar. Els atenesos van trencar les seves ales als extrems del front de la batalla i després de reunir-se a la rereguarda, van tancar els perses en un cercle i els van destrossar.

Després d’aquest triomf grec, Atenes es va convertir en la potència hegemònica hel·làdica. Les diverses fonts històriques coincideixen amb aquests punts anteriors, però diversos autors clàssics no diuen el mateix respecte a la llegenda del soldat que va anar corrent des del lloc de la batalla fins a la ciutat d’Atenes per anunciar la victòria de les tropes ateneses. 

D’aquestes diverses històries prové la llegenda de Marató. Algun autor afirma que a la polis d’Atenes les dones estaven esperant notícies sobre l’enfrontament amb l’exèrcit persa, ja que temien que si els grecs eren derrotats arribarien els enemics, matarien als seus fills i serien sotmeses com esclaves. Per aquesta raó les dones pensaven suïcidar-se en cas que els perses poguessin arribar a la polis. Per evitar que això passés, el general Milcíades va enviar a un missatger, un hemeròdrom, el soldat Filípides, que havia estat combatent i que va córrer els 42 quilòmetres que separen el lloc de Marató fins Atenes. Segons diu la llegenda, l’heroi Filípides va arribar a Atenes a temps i evitar la tragèdia, però va arribar tant al límit de les seves forces que només va poder articular la paraula “niké” (victòria) i va caure mort d’esgotament.

En canvi l’historiador Heròdot escrivia que Filípides va recórrer els 246 quilòmetres que separaven Atenes d’Esparta en 2 dies. En aquest cas el motiu seria demanar reforços als espartans, que en aquest cas eren aliats dels atenencs.

Finalment, hi ha qui diu també que va ser tot l’exèrcit atenès qui va córrer fins Atenes després de la batalla de Marató, per arribar al més aviat possible a la polis que es trobava indefensa abans que els vaixells de guerra perses. Quan els soldats de Datis van arribar a les immediacions de la ciutat i van veure els hoplites atenesos no podien creure la seva increïble fortalesa i van abandonar les seves idees de conquerir Grècia.

Laura Jovani

1r BTX

L'origen de la festa d'aniversari

Hola!

Aquesta entrada explica l'origen la celebració dels aniversaris.

Aquesta festa es celebra des de fa uns 5.000 anys d'antiguitat. Sumeris, egipcis, perses, grecs i romans ja ho practicaven i per a ells la celebració de l'aniversari era un ritual pagà de protecció.

A Grècia, els homes rics s'associaven en “clubs” d'aniversaris, exclusivament d'homes, on compartien els seus aniversaris. Els grecs creien que tota persona tenia un esperit protector (δαίμων) que estava present el dia del seu naixement i que cuidava d'ella durant tota la seva vida.

L'escriptor Filὸcor ens narra que celebraven la festa d'aniversari de la deessa Àrtemis el sisè dia de cada mes, preparant-li un gran pastís amb mel i farina. Es diu el pastís de la deessa estava adornat amb veles enceses, que simbolitzaven el foc ritual, ja que les veles representaven la llum de la lluna, és a dir, la irradiació de la deessa cap a la Terra.

Les festes d'aniversari de les deïtats gregues se celebraven amb caràcter mensual, per la qual cosa cada déu era festejat amb dotze festes d'aniversari a l'any.

En canvi, les festes d'aniversari de les dones i dels nens es consideraven indignes de celebrar-se. Solament se celebrava la festa del cap de família amb un banquet.

Els romans van assimilar aquesta idea, i van instaurar el costum de considerar l'aniversari dels personatges més importants com a festivitats nacionals. Posteriorment va ser una pràctica comuna dels emperadors.

L'any 44 el Senat va aprovar una llei per la qual l'aniversari de l'assassinat de César es convertia en festivitat anual, realçada per una desfilada pública, una sessió especial de circ, combats de gladiadors, un banquet i la representació d'una obra teatral.

Amb el Cristianisme aquesta pràctica va desaparèixer i es van començar a celebrar els dies de la mort dels sants. Com que la gent rebia el nom del sant del dia en què naixia, el que es celebrava era el dia del sant (i d'aquesta manera tothom sabia quan era l'aniversari de tothom).


Fins aviat!

Lucila Palma 

1BTX