Avui em toca a mi parlar-vos d'unes restes gregues que encara avui dia es conserven en molt bon estat: el teatre d'Epidaure. Els alumnes de 2n de batxillerat ja en sabreu molt d'aquesta obra gràcies al magnífic comentari que vam fer a història de l'art, però per als que no se'n recordin gaire o no coneguin l'obra aquí teniu aquesta entrada.
El teatre d'Epidaure rep aquest nom pel lloc on es troba ubicat: Epidaure, al Peloponès, una de les regions de Grècia. L'obra va ser acabada de construir l'any 350 aC. per Policlet el Jove, autor de la vida del qual no es té gaire informació, però que sembla ser que va nèixer a Argos, probablement al segle V aC. El teatre està completament fet de pedra.
L'orquestra, espai totalment circular, té el terra de sorra i un altar de pedra, ja desaparegut, al centre. La càvea del teatre té uns 120 metres de diàmetre, que puja pel vessant d'una muntanya fins a una alçada de 24 metres. La càvea està separada en dues parts per un passadís perimetral anomenat diazoma. La part inferior està dividida en 12 sectors delimitats per 13 escales radials que permeten el desplaçament per les 34 grades. La part superior està dividida en 22 sectors de 20 grades delimitats per 24 escales. L'aforament del teatre era de 15000 espectadors, que ocupaven dos tipus de seients: els del poble, consistents en grades llises de pedra, i els de les personalitats polítiques, reforçats amb respatller i braços. Finalment hi ha les construccions escèniques disposades en posició tangent darrera l'orquestra. En aquest espai hi havia l'escena, un edifici de dos pisos i un balcó avui destruït que podia representar un palau, una cabana o una botiga, segons els decorats devanters pintats, i que també servia de magatzem i vestidor als actors.
Tant per la ubicació com per les característiques, la integració a l'entorn paisatgístic és excel·lent i demostra l'estreta relació que hi havia entre art i natura en el món grec. El teatre va nèixer com a conseqüència de les jornades festives que, a la primavera i a l'hivern, els grecs dedicaven al déu del vi, Dionís (sí, aquest déu que tant agrada a molts de vosaltres). Això explica la construcció d'un altar destinat als actes rituals en honor del déu.
Només queda dir que el teatre d'Epidaure va ser un dels més famosos de l'època i s'hi van poder veure representades, entre d'altres obres, les millors tragèdies de Sòfocles, Eurípides i Èsquil i les comèdies d'Aristòfanes.
Espero que us hagi agradat la meva entrada i que us hagi servit per aprendre sobre aquestes magnífiques restes gregues.
7 comentaris:
A tu també t'agrada Dionís, no diguis mentidees¬¬, així que hauries d'haver posat: "que tant ens agrada a tots"
Jo, com a bona estudiant que sóc, tot això ja m'ho sabia 8)
Però va bé fer una mica de repàs!
Primer comentari del... curs? xD
Molt bé, Aarón; suposo que treuries bona nota en el comentari d'història de l'Art.
Tot ique hauria preferit escombrar més cap al món grec, però realment informació correcta i exhaustiva.
Ara a veure qui ens explica què més hi havia a Epidaure?
I sí, San, primer comentari del curs: deus estar poc enfeinada xd!
En fi, el que compta, com a Karate Kid, ACTITUD!
Laura, "lo bueno se hace esperar" y aquí estoy yo ahora xDDD Comentaré más a menudo, sep, me lo he propuesto(:
I tant que en sabem sobre el teatre d'Epidaure! Tinc ganes d'anar-hi per provar l'acústica.
Una entrada molt interessant.M'ha agradat llegir aquesta informació del teatre d'Epidaure.M'agradaria visitar-lo algun dia i tindre una imatge al meu cap.Perqué encara que aprenem informació fins que no ho veiem no ho creiem del tot.
Molt bona entrada!
Cada cop m'agrada més Grècia amb aquestes publicacions que feu. M'ha agradat molt la història sobre l'Epidaure.
Bona feina! :)
Que bona es l'història de l'Epidaure, està molt ben fet, m¡ha encantat.
Bona Feina!!
Publica un comentari a l'entrada