Γεια σας!
Com molt bé sabeu, d’aquí a 3 setmanes marxem cap a Atenes. Per submergir-nos una mica més encara en la cultura grega, us parlaré de la música grega. Com que aniria bé que ho acabés avui i la música abarca molts estils, ens limitarem a parlar d’un
dels estils més populars, la música rebétika.
La Rebétika és la música de les classes baixes gregues. S’inicia al segle XX influenciada per elements orientals importats pels 2 milions de refugiats grecs provinents de l’Àsia Menor.
Les cançons, que sovint han estat comparades amb gèneres com el blues, estan plenes de dolor, passió, romanticisme i amargor. Habitualment són cançons melancòliques que ens parlen de les desgràcies de la gent normal i corrent. Sovint les seves lletres reflexen la dura realitat de la vida de les subcultures marginades.
Els instruments bàsics són el buzuki i la guitarra. Hi pot haver altres instruments addicionals com el baglamàs, l’acordió, la pandereta, el violí i els címbals de dit. En els enregistraments més antics també se sent sovint un dringar de vidre. Hi ha cert debat per saber a què respon; alguns consideren que era produït per un komboloi picant contra un got per veure.
Per acabar, us deixo una cançó perquèexperimenteu per vosaltres mateixos com sona aquest estil de música tan popular a Grècia. Espero que us agradi.
Com molt bé sabeu, d’aquí a 3 setmanes marxem cap a Atenes. Per submergir-nos una mica més encara en la cultura grega, us parlaré de la música grega. Com que aniria bé que ho acabés avui i la música abarca molts estils, ens limitarem a parlar d’un
dels estils més populars, la música rebétika.La Rebétika és la música de les classes baixes gregues. S’inicia al segle XX influenciada per elements orientals importats pels 2 milions de refugiats grecs provinents de l’Àsia Menor.
Les cançons, que sovint han estat comparades amb gèneres com el blues, estan plenes de dolor, passió, romanticisme i amargor. Habitualment són cançons melancòliques que ens parlen de les desgràcies de la gent normal i corrent. Sovint les seves lletres reflexen la dura realitat de la vida de les subcultures marginades.
Els instruments bàsics són el buzuki i la guitarra. Hi pot haver altres instruments addicionals com el baglamàs, l’acordió, la pandereta, el violí i els címbals de dit. En els enregistraments més antics també se sent sovint un dringar de vidre. Hi ha cert debat per saber a què respon; alguns consideren que era produït per un komboloi picant contra un got per veure.
Per acabar, us deixo una cançó perquèexperimenteu per vosaltres mateixos com sona aquest estil de música tan popular a Grècia. Espero que us agradi.
12 comentaris:
Sabeu que la música és el so de la vida, m'agradat saber-ne què escolten la veritat.
El vídeo, és com la peli de <> la música no m'ha sorprès molt, me l'esperava així, jajaja m'ha fet gràcia!
3 setmanes només? no m'ho crec... noissssssssssssssssssssss Grècia ens espera!!!!!!!!!!!!!
Molt bé, Marina!
Has descrit els principis de la música rebética de manera breu i clara. Ara ningú no té excusa per dir que no se'l pot llegir i escoltar.
A més, la cançó triada Συννεφιασμενη Κυριακή, pot resultar molt adient, si arribem en un diumenge ennuvolat.
I sí, Erato, els joves grecs també escolten Augustana. De fet, la seva música moderna és la mateixa que la vostra, a més d'alguns raperos en grec XD. Però encara coneixen la tradició i l'escolten.
I no, això és molt diferent de Raphael, res a veure. Ja us en posaré un que s'hi assembla molt més.
Sí només vint dies!!!
Mai havia escoltat música grega, però amb les últimes entrades ho estic fent. I menys encara havia sentit parlar d'aquest tipus de música. La veritat m'imagino gent tocant aquestes cançons als carrers de Grècia.
Petons, fins demà!
No havia sentit parlar d'aquest tipus de música, molt interesant!
Mariners i capitana, molt bon viatge!
Que bonic marina l'entrada que has fet, mai havia escoltat aquest tipus de musica, ha segut molt interessant.
Per cert bon viatge i espero que la passeu molt be!
Aquest tipus de música em recorda a una música que vaig escoltar en un festival, però no m'en recordu d'on ni de com es deia, però bueno m'ha agradat molt la música grega.
Disfruteu del viatge!
Raphael sucks no pongas nada de ese hombre y/o lo que fuere.
No escolten a lo Back street boys? Possem alguna cosa així si us plau!!!
Per cert!
he deixat temps però ja veig que els meus estimats companys no solen passar-se per aquí, bé la frase de la setmana és: Un cop parla roma, el problema és acabat.
(magnísific ablatiu absolut, Francis)
La imatge no la sé ben bé, gosaria dir que és del mite del minotaure, especialment l'escena del laberint
I'm right?
Mua!
així que la "rebétika" és això... interessant Marina.
Anaïs, Back street boys? hahaha
Laura no és bon moment per posar-nos frases de ciceró, que ens deprimim!
fins demà!
Sí els back street boys, van marcar una etapa de la nostra infància, isn't it? hohoho almenys de la meva!
No tenia ni idea de que era la Rebétika :O
Encara que com ja us ho imaginareu "lo mío es y será siempre el pop" jaja
Una bona entrada musical Marina! :)
PS: Totalment d'acord amb l'Anabel. Plataforma: nombremos Cicerón persona non grata xdd
No he entes res de la canço, pero igualment m'ha agradat.
Molt bona l'entrada!!
Publica un comentari a l'entrada