Καλήμερα σας!
Avui en la segona entrega musical una cançó molt melancòlica i reflexiva, το δύκτι (la xarxa), del compositor grec Stavos Xarchakos, per a la pel·lícula Rembétiko.
El títol LA XARXA al·ludeix a les xarxes de la vida, aquelles en les quals podem caure un dia i de les quals tant costa sortir. I no estic parlant d'addiccions, ni res semblant; més aviat parlo del desànim i de la tristesa, de la sensació de no poder més i de voler deixar-se anar i deixar de lluitar.
Però també ens diu que dins nostre hem de trobar la fortalesa per seguir endavant, i que sigui com sigui, ha de sortir de nosaltres mateixos.
Κάθε φορά που ανοίγεις δρόμο στη ζωή
μην περιμένεις να σε βρει το μεσονύχτι
έχε τα μάτια σου ανοιχτά βράδυ πρωί
γιατί μπροστά σου πάντα απλώνεται ένα δίχτυ
έχε τα μάτια σου ανοιχτά βράδυ πρωί
γιατί μπροστά σου πάντα απλώνεται ένα δίχτυ
Αν κάποτε στα βρόχια του πιαστείς
κανείς δεν θα μπορέσει να σε βγάλει
μονάχος βρες την άκρη της κλωστής
κι αν είσαι τυχερός ξεκινά πάλι
Αυτό το δίχτυ έχει ονόματα βαριά
που είναι γραμμένα σ' επτασφράγιστο κιτάπι
άλλοι το λεν του κάτω κόσμου πονηριά
κι άλλοι το λεν της πρώτης άνοιξης αγάπη
Αν κάποτε στα βρόχια του πιαστείς
κανείς δεν θα μπορέσει να σε βγάλει
μονάχος βρες την άκρη της κλωστής
κι αν είσαι τυχερός ξεκινά πάλι
Que traduït seria:
Cada vegada que inicies un camí a la vida
no esperis que et trobi la mitjanit,
tingues els ulls oberts nit i dia
perquè davant teu s'esten una xarxa
Si mai caus en les seves cordes
ningú no te'n podrà treure
sol busca el cap de la corda
i si tens sort alça't de nou
Aquesta xarxa té nom pesant
que està escrit en un quadern tancat
alguns l'anomenen la maldat dels baixos móns
altres l'amor de la primera primavera.
Si mai caus en les seves cordes
ningú no te'n podrà treure
sol busca el de la corda
i si tens sort, alça't de nou
Χαίρετε!
8 comentaris:
M'agrada com sona el grec, tot i que no entengui res de res jajaja.
Petons!
La vida es una gran red que debemos ir tejiendo alrededor de los demás, no alrededor nuestro. Nosotros no somos para nada el centro del universo, al contrario somo un hilo que hace posible que la red de la vida, nuestras amistades, familia, novia, etc. sea posible y ante todo seamos capaces de comprender que haciendo todo por hacer felices al que está a nuestra vera somos nosotros felices. Somos capaces de ser felices y comprender el significado de la vida cuando amamos y somos correspondidos, sea por un amigo, una persona muy especial, por nuestros padres, abuelos... Sólo con ese amor recíproco podemos mantenernos a flote en una telaraña en la que sin los demás somos tan vulnerables que un simple viento puede derribarnos y partirnos en pedazos.
Qué paséis un buen día, buenas noches o lo que sea, pero ante todo... ¡qué seais felices!!
M'encanta, es molt bonic!!!
Oh Laura! Que gran!
Ja saps que jo i la música som una gran parella, i pocs cops l'he escoltat en grec!
La cançó em recorda a les típiques havaneres catalanes, no se perque...
Mola! :D
No sembla grec, però m'agrada com sona la cançó.I pensar que nosaltres estudiem grec i escoltar-lo tan diferent...
Petons, bon cap de setmana!
És estrany...jeje
però així aprendrem més i més vocabulari. L'hem d'escoltar a classe.
Molts petons!
Companya, nosaltres (jo, jo) volem més "chicha"!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
No hi ha un Bisbal o Augustana a Grécia? què escolta la juventut?
Això és a lo Raphael, ése que escuchaba la iaia jajajajaja
Mola!
haha l'Anaïs té raó, però suposo que és com aquí, la joventut escoltarà grups britànics o americans generalment.
quina cançó tant característica, és un so molt grec!
Publica un comentari a l'entrada