Άκρον Σούνιον: el cap Súnion

Avete companys!

Avui parla Eunòmia, i vinc a parlar-vos d'un lloc molt apassionant.

Es tracta del cap de Súnion, on es pot veure une de les més maravelloses postes de sol de tot el món. Allà està situat el temple de Posidó "agitador de la Terra", ja què el cap està situat a l'extrem de la Península de l'Àtica a només 68 km de la què serà la nostra casa per uns dies, Atenes.

Aquest emplaçament tant emblemàtic, antigament va ser un punt molt important perquè des del mateix lloc on es venerava al déu Posidó també es divisaven els vaixells que venien o s'aporopaven a Atenes. Però, a més a més, existeix una llegenda què diu que el rei Egeu va llençar-se des d'aquest cap perquè pensava que el seu fill Teseu havia mort en intentar matar el Minotaure. Egeu, pensant que el seu fill havia mort perquè quan el seu vaixell arribava a Atenes duia veles negres en comptes de blanques, es va suïcidar.

En realitat no estava mort, sinó que, com el nostre estimadíssim amic Ulisses, s'havia adormit i no havia canviat les veles tal com havia dit al seu pare, que les canviaria si no moria en la missió.

Ara sabríeu dir-me perquè el mar Egeu es diu d'aquesta manera? Una pregunta molt fàcil, veritat?

Una altra cosa molt interessant és  que el primer temple, de període arcaic constuït en pedra calcària, és a dir, el de Posidó, probablement va ser destruït el 438 aC per les tropes de Xerxes I durant la invasió de Grècia (2n Guerra Mèdica). Després de derrotar Xerxes a la batalla naval de Salamina, els atenesos van col·locar un vaixell trirrem (vaixell de guerra amb tres fileres de rems) a Súnion com trofeu dedicat a Posidó.
Després de la reconstrucció ordenada per Pèricles, al 413 aC va ser fortificat per protegir les importacions de gra a Atenes durant la Guerra del Peloponnès.

Per aquest magnífic temple han passat milions i milions de persones, cercant la posta de sol, tot i que els nostres excompanys no van tenir gaire sort el dia que van anar a Súnion, ja que plovia.

Esperem que a les properes generacions, com nosaltres, no ens passi el mateix i puguem gaudir d'aquesta esplèndida vista de sol i posta inclosa.

Aquí us deixo un avanç del que veurem el mes vinent.

Carles Riba va escriure un bonic poema que hem de llegir quan siguem allà:

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,

tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes,
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
va a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

Carles Riba, Elegies de Berville II

Espero que us hagi agradat!