Avete omnes!
Avui el nostre blog tanca el seu primer any d'existència. I per això, després de 175 entrades, prop de 50 participants i 16820 visites, volem seguir creixent i donant forma al nostre somni, que, sota la seva pròpia ombra, ens ha acompanyat ja 365 dies.
Tots nosaltres -els que hi som ara, i els que ja han marxat- hi hem participat amb il·lusió i sovint molt bones idees. Hem llegit i comentat i ara encetem una nova roda amb un nou tema "La Grècia que visitarem" que ens il·lustrarà i ens anirà preparant per al viatge que farem a final de febrer.
Uf, molts projectes i poc temps, però amb moltes ganes i il·lusió estic segura que els tirarem endavant, i com sempre, seran tot un èxit.
Per això, us vull donar l'enhorabona a tots els que ho heu fet possible!
Gràcies i endavant!
Que el somni d'una ombra de Píndar
sigui efímer al nostre costat!
7 comentaris:
Certament, has encertat tant en la música del vídeo (sublime, m'has de dir, quin grup és) com en el text.
Tot i que sempre tinguem queixa per publicar, ja que ens fa una mica de mandra treballar, crec que, aquest espai ens ha donat molt de què parlar i molt de què aprendre. I per descomptat si a Sergi D. Martinez Soler l'ha fet treballar, es porta un doble mèrit.
Ha sigut tot un gust poder publicar coses en aquest espai i poder veure alhora els treballs dels meus companys, que efectivament, s'ho han treballat.
Em fa pena deixar això, mica en mica, m'adono i em fa treure la "venilla" sensible.
Espero, de tot cor que aquesta any què per a nosaltres ha sigut molt especial carregat de molts somriures, sigui tant especial per els propers nens, de "la Lucas".
De moment, aquí ens quedem nosaltres, modestament, els "Einteins" linguae de la mestre, que crec que mñes d'un es treu el barret.
Cheers!
Moltes gràcies, Anaïs!
Ets un...a εράτω!
Σ'ευχαριστώ με όλη τη καρδιά!
Ai Lucas, Lucas, Lucas.
Mi también dar las grácias, de todo corazón/piedra.
Ja fem un any! Qui ho diria?
Tot i ser uns mandrosos, hem aprés, hem repassat,hem investigat i ha estat un plaer, sí senyor.
Laura has de seguir com a capitana del vaixell si no vols que es perdi i se'n vagi "odisseant" per la red. Felicitats pel treball aconseguit.
Per molts anys blog!
Felicitats, em sento orgullosa de formar part d'aquest blog i poder participar com tots ho fan.
Petons! :)
Aquest és el primer aniversari, però espero que no serà l'ultim. Encara que uns marxarem (d'aquí a molt) altres vindran, i així el somni mai acabarà.
Crec que el blog ajuda a apreciar el més bonic de les cultures grega i llatina i encara queda molt per descobrir dins d'elles.
Petons ;)
Molt bonic, sempre hi haura algú i aixi el somni no s'acabara mai
Publica un comentari a l'entrada