Hodie est

dilluns, 15 d’agost de 2011

Περσεύς


Hola, ara em toca a mi.
L’altre dia estava mirant Percy Jackson i em vaig dir, per què no fer l’entrada sobre Perseu? I aquesta és la meva resposta…

Perseu és un semidéu, fill de Zeus i Dànae. Aquesta és la seva història.
Dànae, la mare de Perseu, va ser tancada pel seu pare Acrisi, rei d’Argos, en una torre per impedir que tingués tracte amb cap home, ja que un oracle havia anunciat que Acrisi moriria a mans del seu nét. Però Zeus es va convertir en pluja d’or i va aconseguir entrar en l’estància de Dànae i deixar-la embarassada. Dànae va engendrar Perseu i quan es va assabentar Acrisi els va ficar en un cofre i els va llençar al mar, on els va trobar Dictis, germà del rei de Sèrifos, Polidectes. Dictis va ser com un pare per a Perseu.
Però Polidectes es va enamorar de la bellesa de Dànae i va pensar que Perseu seria un destorb, fet pel qual va elaborar una estratagema per poder lliurar-se de Perseu: li va fer creure a tothom que pretenia conquistar Hipodàmia i va demanar a cada habitant de l’illa que entregués com a present per a Hipodàmia un cavall, i com Perseu no tenia cap cavall, va decidir oferir-li el cap de la Medusa.

Aleshores Zeus va decidir ajudar el seu fill i va demanar a Atenea i a Hermes hi col·laboressin: Atenea li va donar un escut molt brillant i li va aconsellar unes estratègies per poder matar Medusa i Hermes li va donar una falç d’or.
Per tal de trobar l'amagatall de Medusa, Perseu va anar a buscar les filles de Forcis, les Graies, tres ancianes que només tenien un únic ull i una única dent que compartien per torns. Perseu els va arrabassar l'ull i la dent, obligant-les a confessar on estava situada la residència de Medusa a canvi de retornar-los la dent i l’ull.
Així va aconseguir introduir-se en la residència de les Gorgones. Usant l'escut com a mirall va aconseguir tallar el cap de Medusa sense haver de mirar-la. De la sang de Medusa va néixer el cavall alat Pegàs i també el gegant Crisaor.

De tornada a casa, Perseu va trobar Andròmeda encadenada a una roca, lloc on havia estat deixada pels seus pares Cefeu i Cassiopea, per ser devorada pel monstre marí Ceto per ordre d'un oracle. Perseu es va enamorar d’Andromeda i va decidir alliberar-la, per la qual cosa després de demanar la seva mà a Cefeu i Cassiopea, va matar el monstre amb la seva espasa o, segons altres versions, petrificant una part del monstre a mostrar el cap de Medusa. Durant el banquet de noces amb Andròmeda, va arribar Fineu, oncle patern d'aquesta i alhora el seu promès. Va començar una batalla entre els que recolzaven l'enllaç i els partidaris de Fineu. Al veure que el seu bàndol anava perdent, Perseu no va tenir més remei que convertir en pedra a Fineu i als que l'acompanyaven amb el cap de Medusa. Perseu i Andròmeda van aconseguir finalment casar-se i arribar a tenir set fills: Perses, Alceu, Hele, Méstor, Esténelo i Electrión, i una filla anomenada Gorgófone. Acrisi s'assabenta que el seu nét viatja per trobar-se amb ell i posa terra pel mig. Quan Perseu arriba, no el troba. Està en un regne veí, Larisa, presenciant uns jocs. Perseu el segueix. Un cop allà, els organitzadors li proposen participar en els jocs. Perseu accedeix a participar en llançament de disc. Quan el llença, ho fa amb tan mala fortuna que colpeja Acrisi al centre del pit i el mata, complint així la profecia. A causa d'aquesta mort accidental, Perseu no va voler seguir governant el seu legítim regne, Argos. En conseqüència, va intercanviar els regnes amb el seu veí i oncle, i es va construir una ciutat poderosa, Micenas, on va viure molt de temps amb la família.

Espero que us hagi agradat!
Avete!

9 comentaris:

Laura ha dit...

Molt bé, Cris! Una mica llarg, però molt complet.

Ara us proposo que feu un repàs geogràfic, perquè en la història pareixen uns quants topònims dels quals ja hem parlat. Els sabríeu situar al mapa?
Dilluns en parlem!

Bona feina!

monica ha dit...

Que bonic el mite de Perseu.
felicitats cris, molt bé el treball.

Anna ha dit...

Molt interessant Cristina segur que ens pot servir d'ajuda per estudiar!

Marina ha dit...

Ostres, em sorpren l'empenta amb que comenceu a incporar-vos al blog. I sobre la teva inspiració, que tal es la película, ens la recomanaries?
Molt bona feina.

Raquel ha dit...

Marina la pel•lícula es molt bona, a mi personalment em va agradar molt :)
Felicitats per l'entrada! m'ha fet recordar la pel·lícula.

ἐράτω ha dit...

Doncs a mi no em recorda gens a la peli!
és ben diferent la versió americana a aquesta, penso!
però molt currat, de debò, és una de les entrades més llargues que he pogut llegir-me, sí, pogut.. xd

bon treball :)
valete!

Anabel:. ha dit...

Bona feina!
Jo també he pensat en la peli quan he começat a llegir. A mi em va agradar, té la seva gràcia.
Una entrada currada eh!

Gal·la ha dit...

M'ha agradat molt Cris ;) I m'has fet recordar que només vaig veure una part de la pel·licula, así que l'acabaré de veure.

Petons.

Elizabeth Mena ha dit...

Me ha gustado tu aportación sobre el mito de Perseo porque es muy interesante