Avete Macetas Latinas!!!
Ha tornat Aglaia a les tecles.
Per seguint explicant la pervivència de la cultura clàssica, jo mateixa parlaré del món de les editorials. Molts noms d’editorials procedeixen del llatí o del grec, i fins i tot de llibres que nosaltres hem tingut a les nostres mans, sense adonar-nos que el nom de l’editorial venia del llatí.
Aquí us deixo uns quants exemples que he trobat i que segur que us sonen:
L'editorial Lumen, agafa el nom del llatí, lumen, luminis. El seu significat està relacionat amb la identificació de l’antiga Grècia, amb el coneixement i per tant la llum, oposada a la ignorància, representada per la foscor.
L’editorial Ómicron, ὂμικρόν (Ο ο), és la quinzena lletra de l'alfabet grec, té un valor de 70 en el sistema de numeració grega i significa literalment "o petita.
L’editorial Síntesis, amb un terme que prové del llatí synthĕsis, i aquest del grec σύνθεσις. Fa referència a la composició d'un tot per la reunió de les seves parts, composició d'aquest tot que és el llibre per la reunió de totes les seves parts que pot fer referència a les lletres, paraules o capítols d'aquest.
L'editorial Vox, com els nostres diccionaris, de la paraula llatina vox, vocis, veu. Pot haver pres el seu nom per aquesta altra definició "Facultat de parlar” fent referència a la llengua, no escrita, sinó parlada és a dir, al llenguatge.
L’editorial Praxis, del grec antic: πρᾱξις = pràctica) és el procés pel qual una teoria o lliçó es converteix en part de l'experiència viscuda.
També hi ha revistes, amb els noms que procedeixen del llatí o del grec com:
La revista Paideia, dedica el contingut a la educació; el nom prodeix del mot grec παιδεία, αs que significa educació.
La revista Habitania, una revista que dedica el seu contingut a les diferents maneres de decorar la casa. Per això el nom ve del verb llatí habito (habitar/viure).La revista Clio és la revista que dedica el seu nom a la musa grega Κλειώ, de l’arrel κλέω, alabar, cantar. Aquesta és la musa encarregada de la protecció de la història i la poesia. Porta el globus terraqüi i el Temps apareix al costat , per mostrar que la Història està a tot arreu i en tots els temps.
La Bíblia també és un altre cas de la pervivència. La paraula Bíblia s'origina, a través del llatí, en l'expressió grega τὰ βιβλία τὰ ἅγια (els llibres sagrats).
I encara més: l’altre dia pensant vaig trobar un altre cas. Es tracta de la pel·lícula La passió de Crist, en la qual s’utilitzen exclusivament les llengües originals dels protagonista, és a dir, l’arameu, l’hebreu i el llatí.
Aquestes entrades van dedicades a tots aquells que segueixen dient que les llengües que nosaltres estudiem, i que ens agraden, estan mortes.
Tots ens estem adonant que en l’actualitat les usem molt més del que “a priori” ens pensem. Que no parin les llengües!
Jo hem retiro per avui, fins una altra ocasió, tripulació!
Aglaia
7 comentaris:
Molt bé, Aglaia-Raquel!
Ja veieu que això dels llibres i les lletres va estretament unit.
Està bé això de guardar suggeriments per a una altra ocasió! ;)
Bona feina!
De editorials mencionades em sonen dues; L'editorial Lumen i La arxi-coneguda VOX (que no populi).
Recordo haver fullejat la revista Clio en alguna ocasió i com que el meu egocentrisme m'ho permet em penso que la pel:lícula de Mel Gibson és genial, sens dubte, i traduïda queda... com dir-ho... espatllada!
La repercusió del llatí al món modern es clar només ens hem de fixar en les marques, les pel·lis, editorials, llibres... Estem envoltats de llatí! Per Zeus, quina desgràcia més capaneuiana... (veure Dante)
Que la sort us acompanyi!
Ahir no em dexava escriure't!
Això de l'editorial Vox m'ha fet gràcia tu!
I la pel·lícula de Passió de Crist, de debò? el paio parla en hebreu? quin crack!
En fín Serafín, bon treball nena!
P.S: Laura l'enigma visual, pot pertànyer, al moment en el que Ulisses i els seus companys escapen de la cova del cíclop un cop el nodrissó de Zeus el deixa cec?
aiai las macetas latinas jajajaj
Al final acabarem trobant pervivències a tot arreu!
Molt interessant l'entrada Raquel!:D
Què interessant Raquel!
Jo vaig trobar una editorial que s'anomena "Alma mater".
Fins demà!
Ostres, et puc cir de debo, que he tingur part de les editorials i de les revistes que has anomenat davant dels meus ulls, vàries vegades, pero n'hi ha algunes que mai ho hauria relacionat amb les llengües càssiques. Molt interessant.
Publica un comentari a l'entrada