Hodie est

diumenge, 10 d’octubre de 2010

L'Odissea i la música

Γεια σας!

Tal com us havia anunciat moltes són les mostres de pervivència de l'Odissea, en literatura, en art, i també en la música. Com que de llegir Odissea ja en tenim prou, us proposo que mireu aquests videos, parant esment en la lletra de les cançons que els acompanyen.
En tots ells trobem les influències de l'Odissea.

El primer és una mena de sinopsi amb subtítols de la pel·lícula japonesa 5 cm per segon, de Makoto Shinkai, amb la cançó Penèlope de Joan Manuel Serrat, com a banda sonora.
La lletra de la cançó reflecteix fidelment el personatge de Penèlope, i la pel·lícula és una curiositat força bonica i trista. 



A continuació us proposo que escolteu una altra cançó de Suzanne Vega. El títol és Calypso. De qui pot parlar?



Aquesta altra també és una cançó molt trista que parla de renúncia i de pèrdua, com la que sent Calipso quan Zeus li ordena alliberar Odisseu. És Te dejé marchar de Luz Casal.




I finalment tenim la cançó El muelle de san Blas dels mexicans Maná, que també ens pot fer pensar en la pobre Penèlope.




I encara hi trobaríem més exemples, com l'òpera Il ritorno d'Ulisse in patria de Monteverdi, o la cançó Soy un accidente de El Último de la Fila.

Ah, sí, i, com no, la fabulosa versió de Lluís Llach del poema Ítaca de Konstandinos Kavafis, el Viatge a Ítaca.

Espero que us agradin i us inspirin per trobar més rastres de l'Odissea en els nostres dies.

Χαῖρετε!

3 comentaris:

Anabel:. ha dit...

És curiós, moltes conçons poden estar relacionedes i no ho veiem pas si no ens ho diuen.
M'agrada la de Suzanne Vega, la lletra està molt bé. Pobre Calipso, sempre l'he vist com si fos la dolenta que no deixa marxar Odisseu.
Pervivència a bots i barrals!

῞Ηκτωρ, ό φυλαξ ha dit...

La cançó del muelle de San Blas m'emociona molt cada cop que l'escolto!
Sempre he pensat que dins d'una cançó hi ha tantes cançons com persones que l'escolten, ja que cadascú imagina i extreu el que necessita d'elles.
Molt interessant l'entrada Laura!

Sergio.!

Marina ha dit...

haig de dir que tot i que se que es una historia molt coneguda, no m'esperava trobarla en tantes cançons, la veritat es que potser no m'hi fixo prou.
M'ha agradat sentir-ho.