Avui us parlaré de la història del port del Pireu.
El Pireu, ὁ Πειραιεύς, era i és el port més important d’Atenes. El Pireu era originalment una illa separada del continent. Quan ja va quedar unit a terra, a proposta de Temístocles va convertir-se en el port principal d'Atenes, ja que abans es feia servir el Falero. Va ser fortificat l'any 493 aC, a instàncies del general que després vencerà els perses a Salamina.
Aquesta victòria va fer que els atenesos s'adonessin del potencial marítim. Quan els perses van destruir Atenes, van reconstruir-la fortificant-la i també van fer el mateix al port de Pireu, per resguardar la gran flota guerrera atenesa.
Així, juntament amb la reconstrucció d'Atenes, es reconstrueix el port i la ciutat del Pireu, i es comença als anys 461-456 aC. la construcció dels Murs Llargs: muralles de 6 km de llarg que unien Atenes amb Pireu.
La importància del Murs Llargs per a Temístocles era clara: ell pensava que el Pireu era la sortida natural d'Atenes.
Temístocles amb les seves reformes va fer d’Atenes una potencia marítima. Va dotar al port de Pireu de tallers per construir flotes navals, uns talles molt importants, sobre tot en la batalla de Salamina, ja que van poder aconseguir una victòria sobre el exèrcit persa.
El Pireu va ser amb diferència la major demos (poble) d’Atenes, la seva població era coneguda com la més democràtica, més que la de la pròpia Atenes.
EL Pireu constava de tres ports: Zea i Muniquia a l’est, tots dos utilitzats per vaixells de guerra i el gran port de Càntaros a l'oest. Aquest últim es va convertir en un gran mercat. La població de la ciutat estava constituïda per estrangers, que van fer del port una ciutat comercial i cosmopolita, on els déus estrangers estaven al costat dels déus grecs.El poder del Pireu és el poder d'Atenes i aleshores durant la guerra del Peloponès serà una prioritat d'Esparta tirar a terra aquells murs. I de fet, Esparta aviat va aconseguir l’ajuda d’altres ports grecs que havien patit molt per l’hegemonia del Pireu. La guerra va provocar la ruïna del Pireu. El comerç va començar a disminuir pels costos militars.
A més, durant el setge de l'Àtica, Pericles va reunir la població en les muralles ateneses, però no estaven preparades per acollir tanta gent. Per això es va propagar la pesta i el Pireu va travessar una gran crisis econòmica i comercial. Al final de la guerra del Peloponès l'espartà Lisandre va destruir les fortificacions l'any 404 aC. Poc després van ser reconstruïdes per Conó, un almirall atenès al 393 aC.
En l’època d’Alexandre el Gran, el Pireu va perdre la seva importància com a potencia comercial. Les noves potències eren Rodes i Alexandria. L’any 86 aC. la ciutat va ser destruïda pel general romà Sila i durant el segle II dC va ser de nou reconstruïda per l’emperador romà Adrià.
Espero que us hagi agradat la història de Pireu, i sobretot, fixeu-vos en la relació que ha tingut el Pireu amb la Guerra del Peloponès, que estem estudiant ara.
Atenea,
Miriam Gómez
2n BTX
