Hodie est

divendres, 27 de setembre de 2013

Viatge a Ítaca

Γεία σας!

Tal com us anunciava, diverses seran les entrades relatives a l'Odissea. Avui us presento la segona. 

L'Odissea d'Homer és un poema cabdal en la literatura universal, i, com a tal, ha perdurat al llarg dels anys. Però, per quin motiu? Doncs, perquè ens parla de qüestions universal que estan molt arrelades en l'ànima humana, que, ben mirat, no ha canviat gaire des de que l'home és home. 

Ens parla del viatge, de fer camí, d'avançar i retrocedir sense que la segona acció sigui traumàtica. Ens parla de guanys, però també de pèrdues; ens parla d'amistat i d'amor, correspost i no; de coneixences, de descobertes, i d'allò desconegut i les pors que genera; de superació i d'abandonament; d'errors, d'encerts. De la vida en definitiva.

Per això, tants i tants autors posteriors han admirat aquesta obra i han estan influïts per ella. I si parlem d'autors i obres posteriors, no poden deixar de citar el poema Ιθάκη, de l'escriptor grec Constantinos Cavafis. El títol és prou eloqüent: Itaca. 

El llegirem a classe, però us vull oferir aquí la sonoritat incomprensiblement bella de la fonètica grega, els mots profunds de la traducció catalana, i el so preciós en anglès de la veu de sir Sean Connery, amb música de Vangelis. 










I és que el poema Itaca, el Viatge a Itaca, és tan clar i misteriós com la vida i el viatge del qual ens parla. Sabem quan sortim, intuïm on anem, però el camí ens és nou. I és el camí allò que importa i allò que cal aprofitar  amb tots els moments de gaudi que ens ofereixi. 

Escoltem, reflexionem i sobretot gaudim.

Χαῖρετε!

1 comentari:

Maria ha dit...

Normalment és cert que quan sentim a parlar de la Odissea se'ns venen al cap Odisseu i els seus acompanyants, naus, ciclops, vents, mars, déus i les aventures que tots aquests elements, i molts més que van apareixent durant el transcurs de l'obra, suposen. Mai m'havia parat a pensar sobre els temes que també impliquen en l'obra, la moralitat que té.

Fa gràcia sentir el poema en Grec i saber el significat d'algunes paraules que diu. A més és un vídeo molt maco amb una veu molt especial, i ja amb la cançó de la Beth, pèls de punta!

M'ha agradat molt la entrada en general, però sobretot l'últim paràgraf. Trobo que és una reflexió en la que hauríem de pensar més sovint.