Bé, Erato, com sempre, posant el toc emotiu als nostres dies...
M'ha costat trobar les paraules per respondre, perquè com bé dius, et falta el to didàctic, l'objectiu del qual és conditio sine qua non per a participar en aquest bloc.
Sí, més no, això és el primer que vaig pensar. Després la força de la imatge i la música, i sobretot, la puresa dels sentiments m'hi van fer repensar.
Aquest bloc en el qual penges la teva darrera entrada -si vols que sigui la darrera- ha estat i és un espai del qual tots sou responsables, un espai per compartir, per aprendre, un espai del qual sentir-se orgullosos, un projecte comú, nostre, dels alumnes i de la profe, i, repeteixo, sense vosaltres no hauria estat possible.
Per tot això, jo també t'he de donar les gràcies -a tu i a tots- per tot, i simplement per SER-HI.
PS: I no ens acomiadem encara que ens queden gairebé tres mesos i moltes batalletes...
I si us pren la malenconia... ja ho sabeu, llegiu una tragèdia grega i tot passarà!
M'ha costat trobar les paraules per respondre, perquè com bé dius, et falta el to didàctic, l'objectiu del qual és conditio sine qua non per a participar en aquest bloc.
Sí, més no, això és el primer que vaig pensar. Després la força de la imatge i la música, i sobretot, la puresa dels sentiments m'hi van fer repensar.
I ara me n'adono que has verbalitzat que en les hores a les aules s'aprenen moltes més coses que les que plasmem en exàmens i treballs, que en les hores a les aules, en els treballs individuals, i encara més en els col·laboratius, s'aprenen aspectes que sempre ens han d'acompanyar en la vida.
Aquest bloc en el qual penges la teva darrera entrada -si vols que sigui la darrera- ha estat i és un espai del qual tots sou responsables, un espai per compartir, per aprendre, un espai del qual sentir-se orgullosos, un projecte comú, nostre, dels alumnes i de la profe, i, repeteixo, sense vosaltres no hauria estat possible.Per tot això, jo també t'he de donar les gràcies -a tu i a tots- per tot, i simplement per SER-HI.
PS: I no ens acomiadem encara que ens queden gairebé tres mesos i moltes batalletes...
I si us pren la malenconia... ja ho sabeu, llegiu una tragèdia grega i tot passarà!
2 comentaris:
*Momento lágrima*
Ei aquest és el meu cartellet! :D
La veritat es que serà díficil separar-nos (relativament) però com dius Laura encara ens queda temps per recórrer junts.
PD: La frase de la setmana és molt divertida xD No hi ha res més tontu que un riure tontu!
"Momento lágrima vol. II"
No porto uns dies expléndids i suposo que ha sigut això, el que va fer que realitzés això, a priori, sabia que no t'agradaria pel mer fet què no introdueixo cap melodia didàctica, però, ara bé, penso que és important també saber que dels nostres dies es poden aprendre moltes coses, que per descomptat, jo m'en emporto moltes...
Ja saps que sóc un tanto ruda en això.. però que, entre d'altres, heu fet que no ho sigui tant, si més no, s'ha donat a demostrar.
És evident, minifamily, que encara queda "molt", i que ja que estem.. para rodondear la cosa, gràcies per ser-hi tu també mestra, de debò i crec que en parlo en nom de tots.
PARO JA. no em veureu fer res així fins.. fi de curs?
Muac marinerossssss!
Publica un comentari a l'entrada