Hodie est

dijous, 28 d’abril del 2011

Números? Lletres?

Ave, companys!
Abans d’entrar en matèria, demano disculpes a tots, especialment a la Laura (boing, boing...) pel retard de la meva entrada... Mil excuses. Una d’aquestes excuses (sí, la tensió dels clàssics és una altra d’elles) és la manca d’un tema una mica entretingut.

Com algun altre cop hem tractat al blog, avuí he pensat que un bon tema a tractar, en el moment tan delicat que ens trobem (decidir el nostre futur), seria la utilitat real del nostre batxillerat en comparació amb els batxillerats científics o de números fins al punt de menysprear assignatures com Llatí, Grec o Història de l’art.

Tant l’anomenat pels il•luminats com a “Batxi dels tontos (perdoneu-me la frase)” com les carreres d’humanitats han patit una devallada de popularitat molt pronunciada. Es diu que aquests itineraris no tenen sortides professionals, que alberguen futuribles de la cua de l’atur.
S’equivoquen?

Els científics argumenten que han edificat i planejat el món, que tenim internet gràcies a ells, les facilitats tecnològiques i aquesta qualitat de vida com a resultat dels seus números però saben qui va crear el model de societat a la qual viuen? Coneixen els fonaments, el modus vivendi real de la democràcia?

Tot i que hi ha múltiples maneres de respondre’ls seré prou moderat solament referint-me a un aspecte. Aquesta societat plena de tecnòlegs i científics que va proposar la total separació d’itineraris en busca d’una major especialització, aprofundiment en un camp determinat i major rendibilitat, ha tingut un greu efecte secundari, el total desconeixment per part de la gran majoria d’estudiants de números de la cultura Grecollatina i com a conseqüència de les bases de la societat en la qual es troben en l’actualitat. Serà cosa del destí o no que aquesta vida és cíclica i tot es repeteix, tot són revivals, i és per aquest motiu que a banda de necessitar màquines, el món necessita persones amb seny i un mínim coneixement, no individus sense cap ni peus que malbaratin els plaers que podem disfrutar actualment fins a l’extrem d’arribar a la greu crisi que patim de la qual ningú sembla tenir la recepta per sortir-ne... Per Zeus, que no se’ns manifesti cap il•luminat :).

El motiu d’aquesta entrada són les polèmiques declaracions del Conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, que han reavivat el conflicte fins al punt d’ocupar nombroses pàgines en els diaris de les últimes setmanes, de les quals podreu trobar tota la informació en el blog "Els dies de Dèdal"

Què en penseu vosaltres?

Gràcies per (mal)gastar uns minuts :D.

12 comentaris:

L'ombra d'un somni ha dit...

Molt bé, Sergi, però jo encara et demanaria que tu i els teus companys anéssiu més enllà: (car el que està fet, ja no es pot canviar), i tinguéssiu en compte tota aquesta reflexió a l'hora de triar la vostra futura carrera.

Sé que és un moment de dubtes i incerteses, en què el concepte "mercat laboral" és com una mena de Cíclop que us amenaça i espera en algun revolt del viatge; sé que les Sirenes també us canten i us criden cap a solucions "més gustoses", que trobareu més d'una Circe...

Sigueu forts, com Odisseu, i no oblideu mai quin és el vostre destí, qui sou, qui voleu ser i on voleu arribar!

D'alguna cosa us ha de servir llegir els grans clàssics, no?

L'ombra d'un somni ha dit...

El temps dedicat a la reflexió no és mai "malgastat"!

Electra ha dit...

Jo tinc molt clar on vull arribar i qui vull ser..però el destí no l'escollim nosaltres (més ens agradaria no?).

Pel que fa a la polèmica entre els dos batxillerats jo prefereixo no entrar en el joc de: "el batxillerats del humanístic és més fàcil, per això ho feu." Serà més fàcil per aquell que se'ls hi donin bé les lletres o els hi agradi; Igual que el batxillerat científic serà fàcil per aquells que els hi agradi o els entusiasmi. I crec que tots dos tenen sortides tant universitàries com laborals i que tots dos són importants en la nostra vida (perquè necesitem tècnics, científics, però també necessitem mestres, advocats,...) :)

Molt bona entrada per reflexionar!
Petons

s. ha dit...

Laura discrepo amb el comentari que diu que el temps dedicat a la reflexió mai està malgastat.

De fet és aquest el propòsit d'aquesta entrada, rumiar. Rumiar perquè està descriminat el nostre itinerari d'estudis si jo, després d'haver après allò que he estudiat, em considero una persona molt més apta i completa que abans. Aquesta via m'ha proporcionat un ventall de coneixement amb notable profunditat en diferents àmbits després d'haver estudiat i llegit alguns dels grans autors i individus, obres i diferents escrits d'èpoques pretèrites.

Aquestes aptituts em permeten enfocar la teva vida de manera diferent així com prendre les decisions importants d'una altra manera.

῞Ηκτωρ ha dit...

És l'etern debat! Bé, em limitaré a dir que em sento molt orgullós del camí que he escollit i no me n'arrepentiré mai (les humanitats t'omplen d'un munt de sensacions, no només llatí o grec, com ja sabeu l'art és una de les meves debilitats xdd)

Pel que fa a les declaracions del Conseller doncs... crec que són força desafortunades. (i diré això per no dir alguna cosa que caldria censurar)

Molt bona entrada boss! :)

Marina ha dit...

Bona reflexió, es un bon moment per enfocar, el tema, s'acosta el moment de decidir el nostre futur i junt amb la decisió s'acosten els dubtes, però que hem de fer seguir els nostres desitjos i fer el que ens ve de gust o bé decantar-nos pel camí més fàcil i/o més favorable? Jo no crec que aguantes tota la vida fent allò que no em ve de gust, si haig de treballar durant tots els anys que em pertoquen (sempre em pot tocar la loteria i retirar-me) prefereixo fer-ho amb gust.

Anna93 ha dit...

Molt bona l'entrada Sergi, sembla una noticia de diari. Opino el mateix que Sergio i estic contenta de fer el batxilletar d'humanitats, perquè és el que he escollit i el que m’agrada, i diguin el que diguin, jo crec que son encasaries i ens serveixen de molt.

ἐράτω ha dit...

Efectivament com diu en Sergio, és l'etern debat, el que hi és en totes les boques dels "de números".

Jo tampoc entraré en discrepances, amb aquests (si més no, perquè el tema ja em rellisca una mica bastant) sinó que em baso en la teoria (sí científics, los de letras también tenemos teorías, sin números pero teorías!) que para gustos, los colores.

I que un, sempre serà el que el cor li demani, o el cap (ves a saber què). Uns preferiran tenir una proveta a la mà, d'altres tenir un llapis i un full i d'altres un bon llibre de Neruda o whatever i simplement deixar-s'hi emportar, amb el que a cadascún li faci més feliç, però no per això, hem de "menysprear" els gustos o preferències de la vida.

Tot un gust, again
ah! ben trobato nen, tú, for president!

Anabel:. ha dit...

El millor és esperar el que diu la Marina, ens retirem i punt hahaha
És broma. Tampoc entraré en polèmiques, així que bona tria Sergi, un tema per aprofundir.

San ha dit...

Jo amb aquest tema sempre dic el mateix; el batxillerat humanístic és una opció que se'ns presenta i que cadascun escull si li agrada i si té relació amb la carrera que vol fer. Però no per fer aquest batxillerat som més tontos i estem menys preparats que els de ciències, simplement és el que nosaltres decidim i ningú hauria de qüestionar els nostres coneixements. Bona entrada Sergi!

῞Ηκτωρ ha dit...

Ei! Recordeu el que ens ha explicat avui el Xavi? No s'ha de veure el coneixement com un mitjà per arribar a més, també el podem veure com un objectiu en sí! Aprendre clàssiques ha estat d'allò més fascinant :)

monica ha dit...

Molt bona entrada, perquè sempre es el mateix tema; que el humanístic no serveix per res i en canvi el científic si, doncs NO, perquè totes dues coses son per iguals.