Hola capitana, hola companys de la tripulació!
Ἡκτορ torna a pujar al timó, aquest cop per última vegada.
Després de quasi dos anys de vida d’aquest bloc que vam iniciar els meus companys i jo mateix, em paro a reflexionar i veig que ha format part també del nostre viatge pel batxillerat. Ara que estem arribant al final del nostre camí i ja veiem terra ferma és moment de pensar en tot en el que hem viscut com a grup, tot el que van viure els ex-companys i els que viuran els que estan per venir.
(I que aquest bloc ho vegi!)
Les primeres entrades que no sabíem com pujar-les, què posar, multitud d’enllaços de la Laura per ajudar-nos amb els estudis, imatges, la preparació per al viatge a Grècia, les frases de la setmana (la meva especialitat sens dubte, jaja)... Ah, vanitas vanitatis! Ja ni ha prou de lloances! Només espero que aquesta petita aportació que faré serveixi per omplir una mica més aquesta pàgina d’entrades que han estat d’allò més interessants.
Ja que el meu Treball de Recerca va consistir en trobar mitologia als estels, he pensat fer en aquesta entrada una cosa similar. On cercaré mitologia aquest cop serà en la psicologia!
La psicologia (del grec ψυχή i λóγoς), o estudi de l’ànima, ha donat noms de personatges mitològics o del món clàssic a diverses síndromes i complexos.
Aquests en són alguns exemples:
A Sigmund Freud se’l coneix com el pare de la psicoanàlisi. El primer complex que va descobrir i descriure va ser el complex d’Èdip.
Quan un nen té entre 3 i 5 sent un odi profund vers el seu pare ja que
ell és un rival per accedir a la mare. El nen arriba fins a tot a desitjar ocupar el lloc del seu pare. Com ja sabeu Èdip matà el seu pare i es casà amb la seva mare per error.
El contraposat és el complex d’Electra. Aquest apareix quan les nenes senten un afecte obsessiu vers el pare i veuen a la mare com una rival. Electra, filla de Clitemnestra, demanà al seu germà Orestes que assassinés la mare perquè aquesta havia matat el seu pare.
La mitologia dóna nom a dos complexos més.
El complex d’Aquil•les, que és la tendència a ocultar les debilitats pròpies (també es podria parlar de voler amagar la impotència o l'homosexualitat) donant aparença de ser invulnerable o tot un “machote”. Aquil•les, que semblava un guerrer perfecte, tenia un punt dèbil: el seu taló.
La fixació excessiva en la mare i ser incapaç d’acceptar les lleis de la vida i l’amor és el que s’anomena complex d’Antígona. Antígona no acceptava les lleis imposades ja que volia enterrar el seu germà i, a més, dedicà la vida a cuidar els seus pares.
Pel que fa a les síndromes (del grec συνδρομή: reunió, concert) he triat dos exemples:
La síndrome de Saturn: Es dóna en aquelles persones que volen eliminar la seva pròpia obra. Un exemple conegut és el de l’escriptor Kafka. Kafka demanà que, un cop mort, es cremessin tots els seus manuscrits.
Saturn, el tità pare de Zeus, va engolir el seus fills (l'obra) per por que el destronessin.
La síndrome d’Ulisses: Aquesta síndrome la solen patir els emigrants que tenen problemes en estabilitzar-se en una nova residència. Aquests pateixen estrès crònic i por a buscar feina, relacionar-se amb gent del nou entorn etc..
Ulisses viatjà durant 10 anys patint adversitats i perills lluny dels seus i de casa seva.
Per últim us proposo una prova. Explicaré 5 síndromes i complexos sense dir el nom del personatge amb qui es relacionen. És feina vostra, doncs, esbrinar-ho! (mini punts per a qui ho aconsegueixi!)
1. Aquest complex afecta a noies joves que tenen por de la sexualitat i de la penetració.
2. Síndrome que es produeix en dones que arriben a assassinar els seus fills per tal de fer mal a l’ex-marit. A vegades no arriba a aquest extrem i queda en la voluntat d’un dels progenitors que els fills odiïn l’altre.
3. Aquesta síndrome afecta a persones que tenen la necessitat d’acumular escombraries a casa seva perquè consideren que són seves.
4. Un complex que es detecta quan la persona sent una obsessió, que arriba a ser perjudicial per la seva salut, per mantenir el seu cos en un estat perfecte. (ja sigui en musculatura o en primesa.)
5. Una de fàcil, aquest complexe afecta a persones que necessiten constantment mostrar que són superiors a la resta: en èxit, bellesa; s’admiren a si mateixos i exigeixen que se’ls admiri; són molt, molt sensibles a les crítiques.
Bé, doncs aquí s'acaba l'entrada!
Salvete omnes!
Sergio :)
9 comentaris:
Mother of god, quina entrada!
Sergio, és geniaal :) m'ha agradat molt; a més d'interessant, molt entretinguda. FELICITATSS!
La meva aportació serà la del nùmero 3. Sindrome que afecta a persones que tenen la necessitat d'acumular escombraries a casa seva perquè consideren que són seves.
Es tracta del Síndrome de Diogenes, i és que el filosof va viure com un rodamón als carrers d'Atenes, convertint la pobresa extrema en una virtut. Es diu que vivia en una gerra, en lloc d'una casa, i que de dia caminava pels carrers amb una llanterna encesa dient que “buscava homes” (honests).
¡finito! fins demà :)
Fantàstic, Sergio!
Realment és una pena que això ja s'acabi, perquè amb el temps guanyeu en saviesa i "savoir faire".
Molt bona l'entrada, la valoració i l'intent que participin els teus companys!
Crec que t'hauré de nomenar secretari "in perpetuum".
Enhorabona!
PS: Com que a mi no em toquen mini-punts, (cum històric), suposo que no cal que desvetlli cap dels mites amagats en els complexos, oi?
Eh crack!
És tan encantadora com vostè, impresionant, de debò.
Ara bé l'activitat aquesta que ha posat, senyor, és un tant difícil, eh!
I ja que la meva companya Noemi me l'ha tret de la boca diré jo la que em sé:
4. Vigorèxia o complex d'Adonis/Afrodita, perquè qui la pateixen tenen un patiment per buscar la perfecció i la bellesa (que és el que es considerava a la dea Afrodita, en l'antiga Grècia)
Molt bona nen, molt bona!
Molt bé Sergio, molt bé.
Jo diré el que em toca... encara que jo tampoc sóc així, eh Sergio, només en una part xD
5: Narcisisme, fa referencia al mite de Narcís. Aquest es va enamorar de si mateix i això el va matar.
Gràcies a tots :)
Bé bé Aarón és cert que només és en un part jajaja
Very well! Ara només queden per esbrinar els números 1 i 2!
Molt bona entrada Sergio!
Jo resoldré el número 1: és el complex de Dafne, que el pateixen noies joves i verges, no?
Justament l'altre dia vaig estar llegint sobre síndromes, i vaig descobrir (via wikipèdia) que la síndrome de Diògenes probablement està anomenada així de forma errònia, ja que és contradictori el personatge i la seva filosofia amb el significat. I sabíeu que existeix una enfermetat que s'anomena "venustrafòbia" i és la por a les dones belles? És curiòs!
Bon treball noi!
2. Síndrome de Medea: Medea, esposa de Jasó, un cop va ser abandonada per aquest, matà en venjança els seus fills, la nova esposa de Jasó i el pare d'aquesta. (Fent ús del meu TR ajajja)
Genial l'entrada Sergius, as always! No esperava menys per a ser l'última :)
Les més conegudes com la d'Èdip, Electra, Diògenes.. Però hi ha d'altres que semblen molt boniques pel nom però amaguen una tragèdia, en veritat.
Vale*
A mi el síndrome de Saturn em recorda a Rosalía de Castro (sí, d'alguna cosa m'ha de servir fer literatura castellana xD), que va dir als seus fills que cremessin les seves obres després de morir; que em sembla una tontería molt grossa, però ells sabràn...
Sergio, realment has superat totes les espectatives!
Enhorabona!!!
Publica un comentari a l'entrada