Magna Celebratio a Baetulo

Avete omnes!
L'entrada d'avui és molt breu; únicament un recordatori de la informació que ja us he donat a classe: aquest cap de setmana es celebren a la ciutat de Badalona les Jornades de recereació històrica conegudes amb el nom de MAGNA CELEBRATIO.

Si us hi animeu i hi aneu podreu sentir-vos romans per unes hores; veureu com es desenvolupava una de les activitats principals de la ciutat, la pesca; podreu assistir a l'escola (a la romana); conèixer aspectes de la realització dels oficis més freqüents, o veure els soldats de la Legio IV passejant pels carrers baetulenses.

Per saber espais i horaris cliqueu aquí.

En definitiva, una manera diferent d'apropar-se als romans! 

Salvete.

Números? Lletres?

Ave, companys!

Abans d’entrar en matèria, demano disculpes a tots, especialment a la Laura (boing, boing...) pel retard de la meva entrada... Mil excuses. Una d’aquestes excuses (sí, la tensió dels clàssics és una altra d’elles) és la manca d’un tema una mica entretingut.

Com algun altre cop hem tractat al blog, avuí he pensat que un bon tema a tractar, en el moment tan delicat que ens trobem (decidir el nostre futur), seria la utilitat real del nostre batxillerat en comparació amb els batxillerats científics o de números fins al punt de menysprear assignatures com Llatí, Grec o Història de l’art.

Tant l’anomenat pels il•luminats com a “Batxi dels tontos (perdoneu-me la frase)” com les carreres d’humanitats han patit una devallada de popularitat molt pronunciada. Es diu que aquests itineraris no tenen sortides professionals, que alberguen futuribles de la cua de l’atur.

S’equivoquen?

Els científics argumenten que han edificat i planejat el món, que tenim internet gràcies a ells, les facilitats tecnològiques i aquesta qualitat de vida com a resultat dels seus números però saben qui va crear el model de societat a la qual viuen? Coneixen els fonaments, el modus vivendi real de la democràcia?

Tot i que hi ha múltiples maneres de respondre’ls seré prou moderat solament referint-me a un aspecte. Aquesta societat plena de tecnòlegs i científics que va proposar la total separació d’itineraris en busca d’una major especialització, aprofundiment en un camp determinat i major rendibilitat, ha tingut un greu efecte secundari, el total desconeixment per part de la gran majoria d’estudiants de números de la cultura Grecollatina i com a conseqüència de les bases de la societat en la qual es troben en l’actualitat. Serà cosa del destí o no que aquesta vida és cíclica i tot es repeteix, tot són revivals, i és per aquest motiu que a banda de necessitar màquines, el món necessita persones amb seny i un mínim coneixement, no individus sense cap ni peus que malbaratin els plaers que podem disfrutar actualment fins a l’extrem d’arribar a la greu crisi que patim de la qual ningú sembla tenir la recepta per sortir-ne... Per Zeus, que no se’ns manifesti cap il•luminat :).

El motiu d’aquesta entrada són les polèmiques declaracions del Conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, que han reavivat el conflicte fins al punt d’ocupar nombroses pàgines en els diaris de les últimes setmanes, de les quals podreu trobar tota la informació en el blog "Els dies de Dèdal"

Què en penseu vosaltres?

Gràcies per (mal)gastar uns minuts :D.

Temples Romans a Hispània

Hola a tots i totes!

Sóc Jasó i avui parlaré d’alguns temples romans que encara avui dia podem trobar al nostre país.

Començaré parlant d’un temple que fa poc la meva classe i jo vam veure i sobre el qual vam rebre una petita explicació: el temple d’Ausa (ciutat coneguda avui dia amb el nom de Vic). És un temple hexàstil amb capitells corintis. Es desconeix a quin déu està dedicat però es creu que podria estar dedicat a Júpiter, Juno o Minerva. Està situat a la part més elevada de la ciutat. L’edifici va ser construït a principis del segle II i no va ser descobert fins a l’any 1882. Això és degut al fet que durant el segle XI es va construir a sobre el castell dels Montcada, que va deixar el temple amagat. Més endavant aquest castell va ser convertit en presó fins que finalment va ser venut en una subhasta pública a Miquel Sans i Jaume Casals. Aquests van fer enderrocar l’edifici i va ser llavors quan van trobar les restes del temple. El temple va ser en gran part restaurat durant els anys 1930 i 1954.

El següent temple del qual parlaré es troba a Còrdova. Aquest temple es va descobrir als anys 50, durant l’ampliació de l’Ajuntament de la ciutat. Sembla ser que no és l’únic temple que va haver a la ciutat però sí el més important de tots ells. El temple és hexàstil i pseudoperípter de 32 metres de llarg i 16 d’ample. La seva construcció va començar durant el regnat de l’emperador Claudi (41-54 dC.) i va finalitzar uns 40 anys després, durant el regnat de l’emperador Domicià (81-96 dC.). El temple va rebre unes modificacions durant el segle II. Sembla ser que aquest temple estava dedicat als emperadors romans que havien estat divinitzats.

Finalment parlaré del Traianeum (temple de Trajà) a Itàlica (Sevilla). Aquest temple estava dedicat a l’emperador Trajà, que va néixer en aquesta mateixa ciutat. Va ser construït pel seu nebot Adrià. La seva superfície és més o menys d’una hectàrea. És octàstil i perípter i es troba a sobre d’un podi de 29 metres d’ample i 47 de llarg. Està construït dins un gran recinte quadrangular circumdat per un pòrtic que limita amb l’exterior amb un mur compost per exedres rectangulars i semicirculars alternes. El temple es trobava dins una plaça on hi havien 100 columnes de marbre d’Eubea a més de diverses escultures i fonts.



I fins aquí la meva entrada.

Abans d’acomiadar-me voldria demanar disculpes per pujar la meva entrada amb tant de retard però fa molt de temps que tinc diversos problemes amb l’ordinador que no em faciliten gens el treball. Finalment, espero que la meva entrada us hagi interessat o com a mínim no us hagi avorrit gaire.
Aarón.

Després d'Antígona

Hola a tothom!

La meva última entrada al blog la dedicaré a valorar la sortida a Tarragona que vam fer el dimarts 12 d'abril de 2011.
A més de visitar el circ, el pretori i l'amfiteatre, vam assistir a la representació teatral de l'obra de Sòfocles, Antígona, dins del marc del festival de teatre juvenil PROSOPON.
Com opinió personal, he de dir que em va semblar molt bona i real la representació, amb molta efusivitat (potser això en alguns moments era massa) i actors bons.

El grup d’estudiants "Balbo Teatro" de l’institut del Puerto de Santa María de Cadis va representar l’obra “Antígona” de Sòfocles davant 1800 estudiants de Batxillerat de més de 50 instituts de Catalunya congregats a l’Auditori del Camp de Mart de Tarragona. Aquests són ingredients més que suficients perquè estiguéssim una hora entretinguts amb aquesta tragèdia tan ben representada sota el meu punt de vista, i tan emotiva. Potser alguns moments de cridòria de Creont eren una mica exagerats, però l’obra en general era dinàmica.

A mi, un dels moments que més em va agradar va ser quan Hemó plorava la mort d’Antígona i finalment acaba suïcidant-se i Creont reconeixent els seus errors, ja massa tard per penedir-se.

A l’excursió també vam veure el circ romà de Tarraco, un dels més grans de tot l’Imperi Romà construït al segle I d.C. durant el regnat de Domicià, i com tots els circs, la seva funció era la d’acollir les curses de carros.

A més del circ, l’amfiteatre romà també el vam visitar, situat al costat de la platja amb unes vistes increïbles, construït el segle II d.C. durant la dinastia Flàvia. Com ja sabem, als amfiteatres es feien les lluites de gladiadors; les venationes, és a dir, les lluites amb animals i les naumàquies o espectacles navals.

L’any 2000, tot el conjunt arqueològic de Tarragona va ser declarat Patrimoni de la Humanitat.

Per acabar, aquí tenim una de les 2000 fotos que ens vam fer allà, què guapuus tots! :)

I vosaltres, quina valoració feu de l’excursió de dimarts? Què és el que més us va agradar, i el que menys? Espero els vostres comentaris!
Que passeu una feliç i descansada Setmana Santa, que ens fa falta a tots i totes.
San

Els centres oraculars

Γεια ασς παιδιά!
Aquesta setmana ha estat molt i moolt tràgica després de llegir Èdip Rei i veure l'Antígona.
I com heu pogut comprovar en totres dues obres hi ha una presència molt important dels déus, de la seva voluntat i de les profecies, ja siguin apreses a través de l'oracle, ja siguin de boca de l'endeví més famós de l'antiguitat.

Però què era un oracle? Com funcionava? Quins hi havia a Grècia?
Els principals oracles eren el d'Apol·lo a Delfos , sens dubte el més important, els de Zeus a Dodona a l'Èpir i el d'Olímpia a l'Èlide. Tanmateix no eren els únics, n'hi havia molts més, ja que els grecs eren molt supersticiosos i estaven convençuts de la força del destí, d'allò marcat pels déus.

El principal déu de l'endevinació era, com sabeu, Apol·lo, que s'associava amb el Sol que tot ho veu, però les seves prediccions es feien a través de la Pítia.
Per saber-ne més, mireu-vos aquesta presentació en video.



A més en aquest mapa d'El fil de les clàssiques podreu veure on es localitzaven els principals centres oraculars de l'antiguitat.

Ver Centres oraculars en un mapa más grande

I que els oracles us siguin propicis!

Emerita Augusta

Tripulació!!!!
Avui és la meva última entrada, però abans d’això, em convertiré en una autentica romana per viatjar amb vosaltres! Avui anirem cap a Mèrida, la famosa ciutat d’Emerita Augusta.


La ciutat romana va ser fundada l'any 25 aC. pel futur emperador August. Tot i estar situada en una zona poc romanitzada i envoltada de tribus indígenes, els Vettons, Túrduls, i Lusitans, aviat va desenvolupar-se i va esdevenir un lloc importantíssim en la regió amb gairebé 50.000 habitants.
La seva ubicació era perfecta: a l'estil de les "ciutats-pont" romanes (Còrdova, Toulouse) es va situar al marge del riu Guadiana i en la confluència d'importants vies de comunicació. Els pujols que la circumden no solament la protegeixen, sinó que són el lloc perfecte per a la construcció de grans edificis públics -Teatre i Amfiteatre-. A prop existien fonts d'aigua, matèries primeres de construcció, terres productives, boscos...
Tot això unit al fet que la planimetria de la ciutat era perfecta, amb carrers perpendiculars en tota l'extensió de la ciutat, va contribuir que Emerita Augusta es convertís en una de les ciutats romanes més importants.

Cliqueu al play i acompanyeu-me en aquest viatge!



I ara, no només us vull donar les gràcies per acompanyar-me en el viatge, també us dono les gràcies a tota la tripulació, companys, amics..., -sí, crec que la millor paraula és amics- per aquests anys que encara que han estat durs ens hem tingut per treure’ns un somriure. Gràcies per tots els moments que hem passat junts, per totes les excursions, pels viatges. De veritat, gràcies.

Però bé, això no acaba aquí perquè sempre ens quedarà L’ombra d’un somni, aquest bloc que vam crear nosaltres amb ajuda de la nostra fantàstica “profe” de clàssiques, i sembla ahir quant estàvem pensant el nom del bloc: la veritat és que no podia tenir un altre nom, només aquest.
Aglaia

Visitem Tarraco!

Γεία σας!
Com ja hauríeu de saber, demà visitem Tarragona. Doncs què millor que una visita guiada per anar fent-nos una idea? Mireu-vos aquestes imatges que us serviran de guia per veure el vídeo:

 

 

Espero que us hagi agradat!

Bé, com heu fet els altres, suposo que em toca "dir unes paraules". Personalment, penso que el bloc no és només una eina útil d'estudi, sinó també una font d'informació que sempre ha estat interessant. M'ha agradat participar-hi, donar les meves opinions, llegir les entrades dels meus companys... Així que penso que va estar una decisió encertada la d'iniciar un projecte com aquest. Continua així, ombra d'un somni!

Ἡ Μήτις

Topònims tràgics

Γεια σας!
Tal com us havia anunciat, aquí teniu el nostre mapa de topònims tràgics.
Com sabeu, els temes que inspiren les tragèdies gregues són trets de l'ampli corpus mitològic que posseïen els grecs.
També sabeu que tots els mites se situen en un espai físics, que sovint és ben identificat i reconeixible (de fet, aquesta creença dugué a Schliemann a trobar les restes de la ciutat de Troia, oi?). Altres vegades la geografia no és tan clara (com en els viatges d'Odisseu en què es barreja el món real amb el fictici).

De totes maneres, nosaltres intentarem situar en el mapa totes les ciutats o indrets en els quals transcorre, directa o indirectament, l'acció de les tragèdies gregues conservades.
Jo he començat per les dues que estem treballant, Èdip Rei i Antígona 1 i 2, i vosaltres podeu seguir amb la resta.

Recordeu, cal escriure el nom de l'obra, l'autor, incloure una imatge representativa, i si és possible, alguna cita de la tragèdia que hi té lloc.

Mostra Topònims tràgics en un mapa més gran

Bona passejada tràgica!!!

Αἱ Ὀλυμπιάδες γυναίκες

Salvete omnes!

El nostre vaixell està arribant al Pireu, però encara queden tres mesos de navegació, durant els quals disfrutarem al màxim i farem tota mena de libacions als déus perquè ens siguin favorables en els exàmens!

Fins aleshores, voldria parlar-vos de vosaltres mateixos; de les noies, més aviat. (Ho sento nois però aquesta entrada va adreçada a les noies)

Com bé sabeu la majoria, el meu treball de recerca tractava sobre les deesses gregues que s'amaguen en les diferents tipologies femenines, o el que és el mateix: he estudiat les set deesses més important de la mitologia grega, com a representants de les dones d'aquella època, i les he comparat amb les dones de l'actualitat, que he dividit en set personalitats diferents. A partir d'aquí he pogut associar cada deessa amb una tipologia corresponent i així demostrar la persistència del caràcter humà durant el temps.

I per què us explico això?

Us ho explico perquè durant l'elaboració del TR molta gent em deia que volia llegir-se el meu treball per a trobar la deessa a la qual s'assembla. Doncs, us ho he posat més fàcil!

He creat un test online, molt senzillet, mitjançant el qual podreu trobar la deessa amb la qual us relacioneu i, a continuació, us faré un breu resum de la personalitat associada a cada deessa. Per fer el test premeu aquí .

Tipologies femenines associades a cada deessa:

Atena: Εl seu objectiu en la vida és arribar a destacar, per propis mèrits, en allò que sap fer (tot i que no accepta ser dolenta en cap àmbit). Sempre vol ser la millor i la primera; i ho aconsegueix. Passa de dedicar-se en cos i ànima als estudis, a viure per la feina. Sovint pot semblar una mica masclista, ja que prefereix la companyia d’homes en la mesura que els veu com a éssers intel·ligents amb els quals poder mantenir converses serioses; no pas com les dones, a les quals menysprea perquè les creu éssers inferiors i febles. És freda i d’esperit fort, amb les idees clares.

Hera: Τota la seva vida gira entorn un home, al qual es dedica dia i nit. El seu objectiu en la vida és ser esposa; per tant, el moment més important de la seva vida és el dia de les seves noces. De jove, sempre presumeix del seu xicot davant les altres noies i es dedica a criticar totes aquelles que li semblin un perill per a la seva relació (o sigui, les més “lleugeretes”). En canvi, quan es casa deixa la seva vida anterior per a viure pel seu marit. Sota el posat d’un somriure sincer es troben els seus gels i la seva rancúnia.

Afrodita: Principalment creativa es decanta per les arts. Es passa la vida envoltada d’homes i s’enamora amb molta facilitat, tot i que amb la mateixa rapidesa es desenamora. És una persona atractiva sense haver de ser maca o tenir un bon cos. No vol estar lligada a ningú però vol que sempre li estiguin al damunt. Destaquen per la seva sensualitat i capacitat creativa.

Àrtemis: És una dona amb molt de caràcter: lluita per les causes que ella creu injustes, sobretot en l’àmbit de la dona, pel que se la considera bastant feminista. Com un esperit independent és motiva sempre mitjançant la competició, la qual la fa guanyar. Té una gran capacitat de concentració i sempre fa “diana” en els seus objectius.

Hèstia: És molt independent però de manera introvertida, és a dir, li agrada anar a la seva i viu en el seu propi món. Potser pot semblar una mica tímida o tancada, però és que es tracta d’una persona molt tancada en si mateixa; no necessita de ningú.

Demèter: el seu objectiu en la vida és ser mare. Fins que té un fill al que cuidar, sempre exerceix aquest paper amb els qui l’envolten (les amigues, els nois, els companys de classe..). Li agrada sentir-se necessitada, fins al punt que és ella la que necessita als altres. En el cas de quedar-se embarassada sent joveneta, probablement decidiria seguir endavant amb l’embaràs.

Persèfone: És la típica noia tímida, innocent i vulnerable, per això és força manipulable, motiu pel qual sempre necessita algú en qui recolzar-se. Sempre fa el que li demanen, tot i que, dintre seu, té un món propi que li permet desconnectar d’aquest afany d’agradar tothom.

Què us ha sortit? Hi esteu d’acord? De totes maneres seria un error dir que una persona s’associa només a aquella deessa o a aquella altra, ja que cadascú és un món (o universos sencers!). I, també, heu de pensar que el caràcter de cada persona també depèn una mica del moment en què es troba, l’edat, i tot de factors externs.

Dites aquestes coses, espero que us hagi complagut la meva última entrada en aquest estimat bloc; si més no, que us hagi entretingut.

I pensar que vaig ser la primera en pujar una entrada, aix... (llagrimeta)

Bé, companys, crec que és massa d’hora per acomiadar-me de vosaltres, però sapigueu que m’ho he passat d’allò més bé navegant amb vosaltres per aquest gran mar Egeu, tot seguint les ordres de la nostra súper Dicaiopolis!

Gaudete, omnes *

ή Ἧρη*

P.S.: Un cop ja terminat el test i provat, m'hi he adonat que s'havien tallat algunes respostes, em sap molt de greu, però crec que per la resta de la frase és pot comprendre, si no digueu-m'ho. 

Res-pondre al re-cord

Bé, Erato, com sempre, posant el toc emotiu als nostres dies...

M'ha costat trobar les paraules per respondre, perquè com bé dius, et falta el to didàctic, l'objectiu del qual és conditio sine qua non per a participar en aquest bloc.

Sí, més no, això és el primer que vaig pensar. Després la força de la imatge i la música, i sobretot, la puresa dels sentiments m'hi van fer repensar.

I ara me n'adono que has verbalitzat que en les hores a les aules s'aprenen moltes més coses que les que plasmem en exàmens i treballs, que en les hores a les aules, en els treballs individuals, i encara més en els col·laboratius, s'aprenen aspectes que sempre ens han d'acompanyar en la vida.

Aquest bloc en el qual penges la teva darrera entrada -si vols que sigui la darrera- ha estat i és un espai del qual tots sou responsables, un espai per compartir, per aprendre, un espai del qual sentir-se orgullosos, un projecte comú, nostre, dels alumnes i de la profe, i, repeteixo, sense vosaltres no hauria estat possible.

Per tot això, jo també t'he de donar les gràcies -a tu i a tots- per tot, i simplement per SER-HI.

PS: I no ens acomiadem encara que ens queden gairebé tres mesos i moltes batalletes...
I si us pren la malenconia... ja ho sabeu, llegiu una tragèdia grega i tot passarà!

Re-cordis

Avui Erato més que mai nois..

Potser la meva entrada no té aquest to didàctic amb el que sempre ens hem adreçat. Potser aquesta entrada va amb un propòsit una mica diferent, sinó que, sense oblidar l'altre també, és per mostrar-vos que aquest temps que ha passat, tot i haver tingut davallades diverses, també hem tingut molts somriures, cosa que també és interessant d'aprendre.

Vull adreçar també aquestes paraules a aquells companys que van ser l'any passat amb nosaltres i que han col·laborat en molts d'aquests moments dels quals parlo.

Bé... acabo amb un to un xic trist, ja que malauradament o afortunada és la meva última entrada al blog.

Espero que, com cadascuna de les meves aportacions destinades al blog, us hagi agradat i, si més no, encongit una mica el cor i fet pensar, com bé he esmentat abans, en els somriures que hem passat junts, en les frases cèlebres que no s'esborren (bucacòliques, entre tantes...) o en la construcció d'aquest petit espai que vam fundar (ideal la cançó de: CORREN, per a aquest moment).

De debò nois, em trec el barret, sou i sereu grans, gràcies per haver-me donat el plaer d'haver-vos conegut.

Penso que no hi ha més a dir, m'estic posant massa maganyona i no m'agrada gens... serà veritat el que em deia la Lucas, que aquest sobrenom em venia com anell al dit.

Un plaer, com sempre i per sempre:

La vostra Erato.

Fem un "estudi de l'ànima"!

Hola capitana, hola companys de la tripulació!

Ἡκτορ torna a pujar al timó, aquest cop per última vegada.

Després de quasi dos anys de vida d’aquest bloc que vam iniciar els meus companys i jo mateix, em paro a reflexionar i veig que ha format part també del nostre viatge pel batxillerat. Ara que estem arribant al final del nostre camí i ja veiem terra ferma és moment de pensar en tot en el que hem viscut com a grup, tot el que van viure els ex-companys i els que viuran els que estan per venir.

(I que aquest bloc ho vegi!)

Les primeres entrades que no sabíem com pujar-les, què posar, multitud d’enllaços de la Laura per ajudar-nos amb els estudis, imatges, la preparació per al viatge a Grècia, les frases de la setmana (la meva especialitat sens dubte, jaja)... Ah, vanitas vanitatis! Ja ni ha prou de lloances! Només espero que aquesta petita aportació que faré serveixi per omplir una mica més aquesta pàgina d’entrades que han estat d’allò més interessants.

Ja que el meu Treball de Recerca va consistir en trobar mitologia als estels, he pensat fer en aquesta entrada una cosa similar. On cercaré mitologia aquest cop serà en la psicologia!

La psicologia (del grec ψυχή i λóγoς), o estudi de l’ànima, ha donat noms de personatges mitològics o del món clàssic a diverses síndromes i complexos.

Aquests en són alguns exemples:

A Sigmund Freud se’l coneix com el pare de la psicoanàlisi. El primer complex que va descobrir i descriure va ser el complex d’Èdip.

Quan un nen té entre 3 i 5 sent un odi profund vers el seu pare ja que

ell és un rival per accedir a la mare. El nen arriba fins a tot a desitjar ocupar el lloc del seu pare. Com ja sabeu Èdip matà el seu pare i es casà amb la seva mare per error.

El contraposat és el complex d’Electra. Aquest apareix quan les nenes senten un afecte obsessiu vers el pare i veuen a la mare com una rival. Electra, filla de Clitemnestra, demanà al seu germà Orestes que assassinés la mare perquè aquesta havia matat el seu pare.

La mitologia dóna nom a dos complexos més.

El complex d’Aquil•les, que és la tendència a ocultar les debilitats pròpies (també es podria parlar de voler amagar la impotència o l'homosexualitat) donant aparença de ser invulnerable o tot un “machote”. Aquil•les, que semblava un guerrer perfecte, tenia un punt dèbil: el seu taló.

La fixació excessiva en la mare i ser incapaç d’acceptar les lleis de la vida i l’amor és el que s’anomena complex d’Antígona. Antígona no acceptava les lleis imposades ja que volia enterrar el seu germà i, a més, dedicà la vida a cuidar els seus pares.

Pel que fa a les síndromes (del grec συνδρομή: reunió, concert) he triat dos exemples:

La síndrome de Saturn: Es dóna en aquelles persones que volen eliminar la seva pròpia obra. Un exemple conegut és el de l’escriptor Kafka. Kafka demanà que, un cop mort, es cremessin tots els seus manuscrits.

Saturn, el tità pare de Zeus, va engolir el seus fills (l'obra) per por que el destronessin.

La síndrome d’Ulisses: Aquesta síndrome la solen patir els emigrants que tenen problemes en estabilitzar-se en una nova residència. Aquests pateixen estrès crònic i por a buscar feina, relacionar-se amb gent del nou entorn etc..

Ulisses viatjà durant 10 anys patint adversitats i perills lluny dels seus i de casa seva.

Per últim us proposo una prova. Explicaré 5 síndromes i complexos sense dir el nom del personatge amb qui es relacionen. És feina vostra, doncs, esbrinar-ho! (mini punts per a qui ho aconsegueixi!)

1. Aquest complex afecta a noies joves que tenen por de la sexualitat i de la penetració.

2. Síndrome que es produeix en dones que arriben a assassinar els seus fills per tal de fer mal a l’ex-marit. A vegades no arriba a aquest extrem i queda en la voluntat d’un dels progenitors que els fills odiïn l’altre.

3. Aquesta síndrome afecta a persones que tenen la necessitat d’acumular escombraries a casa seva perquè consideren que són seves.

4. Un complex que es detecta quan la persona sent una obsessió, que arriba a ser perjudicial per la seva salut, per mantenir el seu cos en un estat perfecte. (ja sigui en musculatura o en primesa.)

5. Una de fàcil, aquest complexe afecta a persones que necessiten constantment mostrar que són superiors a la resta: en èxit, bellesa; s’admiren a si mateixos i exigeixen que se’ls admiri; són molt, molt sensibles a les crítiques.

Bé, doncs aquí s'acaba l'entrada!

Salvete omnes!

Sergio :)

Més teatre

Salvete omnes!
Tal com us havia promès aquí teniu més informació sobre el teatre i la tragèdia grega.


La tragèdia grega

View more presentations from Rapsodos.

Espero que us sigui útil!