Ἁι Νύμφαι

Les nimfes (Νύμφαι) són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades). Benignes als mortals, dels quals no desdenyaven l'amor, el seu culte se celebrava a l'aire lliure o en uns santuaris petits anomenats nimfeus.

Classes de nimfes

Les nimfes estan dividides en dues grans classes: les que són considerades divinitats menors i les que personificaven tribus, races o estats.

Les primeres es dividien en:

1. Nimfes de l'aigua
2. Nimfes de les muntanyes i coves
3. Nimfes de boscos, gorgues i encanyissades
4. Nimfes dels arbres

Aquests són els noms de les més conegudes:

Aganipe:Aganipe és el nom d'una font i de la nimfa associada amb ella a la grega. Aganipe era la filla del riu Ternes. La font d'Aganipe és a prop del peu del mont Helicó, en Tespias. Es deia que fou creada pels cascos del cavall Pegàs i estava relacionada con las Muses com font d'inspiració poètica.

Apies: En la mitologia romana, Apies era una de les Crenea, una nàiada que vivia a les dos fonts fora del temple de Venus al Fòrum romà.

Calipso: Segons algunes fonts, una oceànide, però segons Homer, una nimfa, filla d'Atles i Plèione que vivia a la part occidental de la Mediterrània.

Cal·listo: Es posà al servei d'Àrtemis com a nimfa caçadora. Zeus se n'enamorà i, per obtindre-la, adoptà la figura d'Àrtemis. D'aquesta unió va néixer Arcas. Fou transformada en óssa per Àrtemis, com a càstig per no haver guardat el vot de castedat, o bé per Hera, que es venjava així d'una amant del seu marit.

Castàlia: Castàlia era una nimfa del Parnàs. Perseguida per Apol·lo, per evitar que l'assolís es llançà a la font que perpetuà el seu nom. Des d'aleshores aquella font va quedar consagrada a Apol·lo i les Muses i les seues aigües s'empraven per a les purificacions rituals del santuari de Delfos. També es creia que tenien la virtut d'inspirar la poesia.

Cercira:  fou una nimfa, filla d'Asop i de Metope. Va ésser seduïda per Posidó i d'aquesta relació nasqué Fèax. Va donar nom a una illa de la costa de l'Epir (actualment, Corfú).

Clímene: Clímene fou una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis. Segons alguns, s'uní al tità Jàpet i fou mare d'Atlas, Meneci, Prometeu i Epimeteu. D'altres, però, la consideren esposa de Prometeu. També tingué relacions amb Hèlios, de les quals nasqueren Faetont i les Helíades.

Dione: Dione era una nimfa, va ser mare d'Afrodita, segons algunes versions. El pare de la deessa hauria estat Zeus.

Èfira: Èfira fou una nimfa, filla de Tetis i d'Oceà.

Equidna: Equidna, a la mitologia grega, era una monstruosa nimfa considerada descendent de Forcis i Ceto o de Tàrtar i Gea segons la font. Era una dragona a vegades anomenada Draikina Delphyne. Era la mare de tots els monstres importants de la mitologia grega junt amb Tifó. Tenia el rostre d'una dona bella de temibles ulls foscos però amb cua d'una serp anomenada Víbora. Vivia en una cova a Sicília. Quan ella i Tifó van atacar l'Olimp, Zeus els va guanyar però els va permetre seguir vivint.

Egèria: En l'antiga mitologia romana la nimfa Egèria és la deessa de les fonts. Fou l'esposa del llegendari segon rei de roma Numa Pompili i li va ensenyar a ser un legislador savi i just. Quan aquest va morir, eren tantes les llàgrimes que vessava, que els déus la van transformar en una font de la qual sempre brollava aigua. Per això es troben sovint estàtues d'Egèria a fonts o brolladors.

Esmílace: Esmílace fou una nimfa estimada per Crocos, al qual va rebutjar. Fou transformada en campaneta.

Estrimo: Estrimo fou una nimfa, filla de l'Escamandre. Es casà amb Laomedont, rei de Troia, i tingué vuit fills, entre els quals destaquen Príam, Hesíone, Lampos i Titonos.

Idia: Idia fou una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis. Es casà amb Eetes, rei de la Còlquida, i fou mare de Medea i, segons alguns, d'Apsirt.

Ismene: D'acord amb la mitologia grega, Ismene fou una nimfa, filla de l'Asop. S'uní amb Argos, rei del Peloponès, i fou mare de Iasos.

Juturna: Juturna fou una nimfa llatina, filla del rei Daune. Júpiter la va requerir, però ella l'esquivava submergint-se en les aigües d'una font o, segons altres versions, va ser transformada en font pel déu. De fet, hi havia diverses fonts amb el seu nom. La més famosa era al Fòrum, entre els temples de Vesta i dels Dioscurs.

Lara: Lara, segons la mitologia romana, fou una nimfa del Laci. Per haver revelat a Juno els amors de Júpiter amb Juturna, el déu li va tallar la llengua i va ordenar a Mercuri que la portés a l'infern. Mentre la hi duia, el déu se n'enamorà i la forçà. De la seua unió varen néixer els lars.

Liríope: Segons la mitologia grega, Liríope fou una nimfa que, seduïda pel Cefís, fou mare de Narcís.

Lotis: Lotis, segons la mitologia grega, fou una nimfa. Va ser assetjada diverses vegades per Priap, però ella sempre se n'escapava. Un dia, quan el déu gairebé l'havia assolida, pregà l'ajuda dels immortals, que la transformaren en la planta anomenada lotus.

Mèlia: Segons la mitologia grega, Mèlia fou una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis. Casada amb el riu Ínac fou mare de Fegeu i de Foroneu. De les seues relacions amb Apol·lo nasqueren Ismeni i Tèner. Donà nom a una font de Tebes.

Siringa: En la mitologia grega, Siringa (Sirinx en grec antic Σΰριγξ) era una nàiade d'Arcàdia filla del Ladó a qui agradava caçar amb arc.El déu Pan la va trobar un dia quan baixava del mont Liceu, es va enamorar d'ella i va començar a perseguir-la fins que la nimfa es va llançar al riu Ladó. Allà, acorralada, va demanar ajuda a les seves germanes les nimfes, qui, commogudes, la van convertir en un canyar. Quan Pan va arribar només va poder abraçar les canyes gronxades pel vent i la remor que produïen li va agradar tant que va decidir construir un nou instrument musical amb elles. Així va crear la siringa (anomenada així en record de la nimfa) que en català també s'anomena flabiol de canons o flauta de Pan (conjunt de diverses flautes paral·leles unides).

Moltes gràcies!!