Caminant cap al Licabet

Bé, avui us parlaré d'una parada del vostre viatge a Atenes, el Licabet.

 

El Licabet (en grec Λυκαβηττός) és una pujol de 277 metres, de pedra calissa situat en el bell mig de la ciutat d'Atenes. Des d’allà s'obtenen les millors vistes de la ciutat i de la Acròpolis. Si la contaminació ho permet es poden veure fins i tot les illes de Salamina i Egina.

Durant l’època clàssica la muntanya estava coberta per una densa vegetació i al cim hi havia un temple dedicat a Zeus. Després de l'ocupació turca la muntanya va quedar totalment despoblada. La seva reforestació va començar el 1880 i va finalitzar el 1915. En el cim trobem una petita capella de Sant Jordi (Agios Georgios) i un restaurant de luxe. Per pujar-hi es pot anar a peu o amb funicular.

El Licabet apareix en varies llegendes. L'etimologia del seu nom no està assegurada. Es va pensar, per exemple, que aquest turó era un refugi de llops (en grec, lukoi) o que potser hi havia hagut un santuari dedicat a Lycos, fill de Pandion (grec, Luki).

 

Altra possibilitat és l'existència d'un antic terme grec que significa lukabas: "l'any". En efecte, sabem que al sud d'Alemanya i Suïssa, anomenen "Jahresberg" muntanyes a la part superior de la qual l'aparició del sol indica el començament de la primavera. (Jahr en alemany significa "any").

És possible que el turó Lycabettus, vist des d'un determinat lloc, hagi tingut una funció similar, però no apareix en cap document antic.

 

Segons la mitologia la deessa Atenea, patrona d'Atenes, volia que el seu temple de l'acròpolis estigués una mica més a prop de l'Olimp, i per això una nit de tempesta va arrencar una roca de la muntanya Penteli per col.locar-la sobre l'acròpolis però quan la traslladava dos ocells negres li van donar una mala notícia i Atenea sobresaltada va deixar anar la roca que va caure al centre d'Atenes.

 

Sigui o no sigui cert, jo, per experiència, us recomano que agafeu el funicular encara que hi costi 6€ ja que, si no, els peus després us passaran factura.

Didi