L'ombra d'un somni

Licaó

2012-02-24T15:41:00.000+01:00

Avete!

Abans de començar amb la meva publicació, m’agradaria donar l’enhorabona a tots els participants del concurs Odisea, ja que hem tret uns resultats força bons.

Quants de vosaltres heu sentit parlar algun cop de l’home llop? Suposo que tots o gairebé tots. Doncs jo en un acte de curiositat he cercat informació per veure si els romans i els grecs també coneixien aquest tipus de bèsties.

I sí, sí que els coneixien. D'entrada he descobert que el nom licàntrop ve del grec de λύκος (llop) i ἄνθρωπος (home) i que Ovidi va escriure un mite sobre ells i el seu origen a Les Metamorfosis.

Tot va començar amb Licaó (no se sap ben bé de qui era fill), que va ser un rei molt religiós d’Arcàdia. Va fundar la ciutat de Licosura i en ella va fer construir un altar per al déu Zeus. Però la seva passió per la religió li va fer realitzar barbaritats, va començar a fer sacrificis humans.

Zeus assabentat d'aquests fets, va decidir anar a visitar Licaó. Allà es va allotjar al palau del rei. El rei, pensant que era un simple estranger, el volia assassinar per fer un altre sacrifici, però hi havia rumors que era un déu i per comprovar-ho va decidir donar-li de menjar carn humana (segurament d’un esclau o d’un estranger). Zeus es va adonar i el va transformar en llop (en totes les representacions d’aquest fet que he trobat era un llop amb forma humana), i també va calar foc al seu palau.

Amb els temps la gran majoria de fills que va tenir Licaó van patir el mateix destí que el seu pare.

Resolt el misteri de l’origen dels homes llops.

Espero que hàgiu gaudit dels viatges de Londres i Grècia!

Juan Je Yamuza

també conegut com Hefesto!

1r BTX

Éssers prodigiosos II

2012-02-22T19:23:00.000+01:00

Hola a tothom!

Avui torno amb una altra ració d’éssers prodigiosos. Per si no recordeu, eren els éssers que apareixien a les llegendes mitològiques adoptant la forma d’animal o persona, o una barreja de les dues.

Centaures

Els centaures eren unes criatures meitat home, meitat cavall. Tenien 2 braços d’home i 4 potes de cavall. Van néixer de la unió d’Ixíon i de Nefole. Segons la llegenda, vivien als boscos, a les muntanyes d’Arcàdia, Élide i Tessàlia. Representaven la natura més salvatge, eren rudes i de costums brutals, s’alimentaven de carn crua i utilitzaven Pals i pedres com a eines de caça. Tot i les seves característiques salvatges, podem destacar dos centaures que les trenquen, Filó i Quirón, que tenien un caràcter afable, eren hospitalaris i amics dels homes. Juntament amb Nessos, són els centaures més coneguts. En alguna ocasió a la mitologia grega, es parla de centauresses, centaures femella.

Ca Cèrber

Era un gos gegantí amb 3 caps i eriçats de serp, que vigilava l’entrada al regne d’Hades, no deixant-hi entrar els vius, i impedint-ne la sortida als morts. Es diu que la seva mossegada era verinosa. Hesíode deia que tenia 50 caps, però altres autors, indicaven que tenia tres. Era fill d’Equidna i Tifó i germà d’Ortro. Malgrat el seu aspecte aterrador, la seva vigilància va ser burlada. La primera, va ser gràcies a la música de la lira d’Orfeu, que va amansir-lo. Una altre, va ser Hermes, que va utilitzar aigua del riu Letes. També, Enees el va adormir amb pastissets de mel. En una historia romana posterior, Psique també el va adormir, per poder entrar a l’Hades.

Griu

És una criatura mitològica molt perillosa, amb cos de lleó, plomes daurades, urpes esmolades, un bec ganxut, cap i ales d’àligues, que són els més majestuosos de tots els ocells. El griu reunia les millors característiques de cada un dels animals majestuosos.

Però, al mateix temps era rei de la terra i del cel, per això se’l considerava un animal noble. Vivien al país del Hiperbóreos. Tot i la seva perillositat, alguns mags i déus l’han pogut domesticar. Apol·lo, déu de la música i la medicina, va anar a cercar un griu per domesticar-lo i quan va tornar a Grècia, en muntava un. Aquests éssers, custodiaven tresors. El Déu Apol·lo va contractar-ne un per protegir el seu tresor dels atacs dels Arimaspes. El déu Dionis, també va contractar-ne un.

I fins aquí la meva intervenció al blog!
Eva Francisco
1r BTX

Estem descobrint món...

2012-02-15T10:00:00.000+01:00

Avís a navegants:

aquests dies les actualitzacions del bloc queden en suspens perquè bona part dels alumnes autors estan descobrint món, uns a Londres

i altres a Atenes.

Us ho explicaran quan tornin!

Bon viatge!

Dues Júlies

2012-02-13T15:35:00.001+01:00

Avete!

Potser us ha sorprès el títol de l'entrada, ja que, com tots sabem, els noms propis no tenen plural. Però també sabem que les filles del patricis a Roma rebien com a nom el nomen del pare en la forma femenina; i per això, tenim uns quants nom femenins que es repeteixen.

Dit això, avui us parlaré d’una dona de l’antiga Roma que va tenir una vida que podríem denominar com a mínim interessant.

Es tracta de Júlia la Vella, anomenada així per diferenciar-la de la seva filla de la qual us parlaré més endavant. Júlia era filla única de l’emperador August i va tenir tres marits Marc Claudi Marcel, Marc Vipsani Agripa, amb el qual va tenir 5 fills, i Tiberi.

Aquesta dona era molt coneguda a Roma per la seva promiscuïtat, ja que va tenir relacions amb senadors, membres de l’orde eqüestre, plebeus i fins i tot amb alguns esclaus. Podríem anomenar-la de moltes maneres, menys dona fidel!

Corren rumors que una nit se li va ocórrer la genial idea d’organitzar una orgia al centre de la plaça del mercat de Roma. La cosa no va ser gaire important fins que va arribar a oïdes del seu pare, August, que sempre deia als seus discursos paraules que defensaven la sanitat i fidelitat al matrimoni. En conseqüència, quan es va enterar de la malifeta de la seva filla, es va enfadar moltíssim i va ordenar l'exili de la seva filla a Pandataria.

El poeta Ovidi hi va estar reloacionat i fins i tot és possible que aquest fet sigui un dels motius pels quals August va decretar el seu exili a Tomis, l'any 8 aC.

I, com diu la dita "De tal palo tal astilla", Júlia la Vella va deixar una filla que va seguir els seus passos. Ara, doncs, us parlaré de la seva filla Vipsania Agripina, o més coneguda amb el nom de Júlia la Jove, que sembla que seguia una miqueta amb la tradició d’estil de vida de la seva mare.

El seu nom real prové del nom del seu pare (Vipsani Agripa), perquè com tots sabem a Roma quan naixien nenes se’ls hi posava el mateix nom del pare però canviant el sexe si era necessari.

Júlia va néixer l’any 19aC i va morir el 29 dC i va pertànyer a la noble de la dinastia Julio-Clàudia.
Quan Júlia era petita, després de l'exili de la seva mare, va anar a viure amb el seu avi juntament amb els seus germans. Podríem dir que la seva vida des del començament va estar marcada per emperadors, ja que tenia relacions familiars amb molts d’ells. Era la néta d’August, fillastra de Tiberi, tieta de Cal•lígula i d’Agripina la menor, cosina de Claudi i tia-àvia de Neró.

Aproximadament quan Júlia tenia 14 anys el seu avi August va fer que es casés amb Luci Emili Paul, que era com el seu mig cosí. D’aquesta relació va tenir una filla (Emilia Lèpida) i un possible fill (Marc Emili Lèpid). Però com la majoria de les dones romanes Júlia no se sentia completa amb el seu marit i va buscar consol a mans del seu amant, el senador Dècim Juni Silà, per culpa del qual va ser exiliada l’any 8. La van enviar a Trimerus, una illa italiana, on va donar a llum a un fill.

August, però, no volia a aquest nen i va ordenar que l’abandonessin a una muntanya perquè morís. Silà, en saber la notícia, no va poder suportar el pensar que podria ser fill seu i va fer un exili voluntari.

Després de fets encara poc esclarits que van involucrar el marit de Júlia en una conspiració contra Tiberi, Júlia va caure en completa desgràcia, cosa que fa provocar que després d'estar 20 anys desterrada en l'illa, morís amb el càstig de no ser enterrada a Roma amb la resta de la família.

Tela amb la família, eh!

Espero que us hagi semblat interessant!

Neus Campos
1r BTX

Resultats del concurs Odissea 2012

2012-02-11T19:37:00.001+01:00

Avete!

Acabem de passar una setmana d'allò més intensa per causa de motius ben diversos: exàmens, reunions prèvies al viatge a Londres i Grècia, exposició del treball de recerca, exposicions del projecte de recerca, sortida a la UAB i, sobretot, el concurs Odissea.

Ara toca felicitar-nos per l'entusiasta participació i la bona actuació que heu fet.

Com he dit, els alumnes de clàssiques del Gallecs des de dilluns 6 fins a divendres 10 heu estat pendents participant en el Concurs Odissea 2012, organitzat a Catalunya per primera vegada per l'APLEC, en coordinació amb les seccions de Galícia i València de la SEEC.(www.odiseaconcurso.org)

Així, durant aquests quatre dies heu contestat les tres preguntes dels tres primers dies i les tretze del darrer, totes elles sobre cultura grecollatina, concretament relacionades amb els viatge a l'Antiguitat.

La proposta havia estat feta a classe i rebuda amb força entusiasme, i més tenint en compte que el concurs s'havia de resoldre fora de classe, ja que els mitjans del centre no ens ho permetien fer d'una altra manera. Així, heu participat un total de 52 alumnes, en 20 grups.

Alguns de vosaltres vau tenir problemes amb el codi el primer dia i ho vau deixar (3 grups), altres heu patit un cop molt dur (i des d'aquí us dono el meu suport i condol), altres heu perseverat fins al tercer dia, i un total de 10 grups heu seguit fins al final. El resultat podem dir que ha estat excel·lent.

Dels 309 grups de tot Catalunya que participaven, tenim el grup de 1r de BTX GERIÓN classificat en segona posició (tot i que el rànquing que, a traïció, està fet per temps els col·loca en la posició 9) i un altre de 2n BTX αἱ ἀνίκητοι en tercera (11 per temps). I els de 4t CLÍO I CALÍOPE també teniu un lloc destacat, ja que sou el tercer grup del centre en punts!!!!

Aquí podeu veure la classificació general de centre.

9º	GERIÓN	78
11º	αἱ ἀνίκητοι	75
30º	CLIO I CALÍOPE	69
44º	LÀQUESIS	63
46º	LES SÍLFIDES	63
54º	αἱ μαθητές	60
65º	SEMIDÉUS	54
80º	HERO I LEANDRE	45
92º	TALIAS	43
93º	LES NIMFES	42
122º	EULÒGIES	28
138º	LES TRES GRÀCIES	25
205º	GLADIATORES	7
209º	LES GORGONES	4
234º	AFRODITA	-5
235º	ΘΑΛΕΙΑ	-5
259º	LES ERÍNIES	-11
291º	MAGNA PUGNA	-23
292º	TOM I JERRY	-23
294º	LES PARQUES	-23

Bé, únicament vull repetir la meva felicitació per a tothom!!!

Per als que esteu amunt i per als que ho heu intentat fins al final, per als que malgrat algun error (ortogràfic dels que fan mal) heu seguit i heu descobert que col·laborar també pot ser una bona manera d'aprendre, i per als que us heu quedat en l'intent, ànims l'any vinent ho tornem a intentar!

Συγχαριτήρια για όλους!
PS: I ara bon viatge a tothom!

L'origen de la neu

2012-02-10T17:38:00.000+01:00

Avete!

Com ja sabeu aquesta setmana passada hem tingut nevada a Mollet, i en conseqüència jo m'he fet la pregunta de quina explicació mítica devien donar a la neu en l'antiguitat. I buscant buscant, he trobat que els grecs anomenaven la neu χίων, χιόνος (d'on els ve la paraula χιμόνας, que en grec modern vol dir hivern).

I resulta que en la mitologia grega Quíone, Χιóνη, era una nàiade, és a dir, una nimfa d'aquelles que vivien en rius i fonts, filla de l'oceànide Cal·lírroe i del riu Nil (divinitat fluvial, fill d'Oceà i de Tetis).

Al llarg de la seva vida a la terra va ser violada per un camperol. Zeus, apiadant-se d'ella, va fer que Hermes se l'endugués i la va deixar en els núvols. A partir d'aquell moment, Quíone envia neu sobre els camps per a fer la punyeta al camperol.

De tota manera hi ha un parell de divinitats més que responen a aquest nom: una era filla de Borreas i mantenia una relació secreta amb Posidó. D'ella va sorgir un nadó que va llençar al mar, i el seu pare va acollir. L'altra era filla de Dedalió era tan que va ser amant d'Hermes i d'Apol·lo, però va ser castigada amb la mort per menysprear Àrtemis.

I a propòsit de la neu, un dia vaig sentir una llegenda que es titulava La dama de la neu i que provenia del Japó.

I explicava que hi havia dos llenyadors que vivien al bosc i que un dia tornant cap a casa es van trobar una forta tempesta de neu i com no podien continuar van decidir buscar refugi en una cabanya que hi havia per allà a prop.

Durant la nit feia molt de vent i el foc que havien encès s'havia apagat. Llavors, el més jove dels llenyataires es va despertar i va veure una ombra de dona que s'apropava, era blanca amb els cabells negres que li volejaven al vent. La dona cada cop s'apropava més fins que va arribar al seu company i li va bufar. Després es va apropar al jove i ell la va veure de ben a prop i es va adonar que alguna cosa dolenta hi havia dins els seus ulls. Quan ella estava apunt de bufar-li, es va aturar i va dir: "Ets massa jove i atractiu per donar-te el mateix destí que li he donat al teu company, la mort, i per tant et deixaré viure amb la condició que no ho expliquis mai a ningú, perquè si no et donaré mort."

Dit això, va marxar. El jove va creure que ho havia imaginat i es va apropar al seu company per preguntar-li com estava però no li va respondre, estava mort.

Va passar el temps i una nit quan el llenyataire estava amb la seva jove esposa, amb la que tenia deu fills, va explicar-li aquesta història. La dona, enfadada, va aixecar el cap i li va dir que aquella damà era ella, però que ja no el podia matar perquè tenien deu fills. Però que a partir d'aquell moment els hauria de cuidar molt bé, perquè si no ho feia, compliria la seva promesa i el mataria. Llavors es va convertir en boira i va desaparèixer.

I fins aquí la meva entrada dedicada a la neu, que sempre ha estat rodejada de misteri i poesia.

Bon hivern!

Isabel Segura

1r BTX

La batalla d'Issos

2012-02-08T11:34:00.000+01:00

Avete!

Abans d’explicar la batalla d'Issos, que va enfrontar Alexandre el Gran contra Darius III, us explicaré lavida d’un dels reis més valents i poderosos de la història, Alexandre.

Va néixer a Pellal’any el 20 o 21 de juliol del 356 aC i va morir el 13 de juny de 323 aC. El seu pare va serFilip II de Macedònia. Aquest va preparar per regnar el seu fill militarment iintelectualment, amb Aristòtil com a mestre. Va imposar la seva autoritat alspobles sotmesos a Macedònia i després va dirigir l’exèrcit contra l’imperi persa.La negativa de l’exèrcit de continuar cap a Orient va fer que retornessin aBabilònia on va morir sense anomenar un succesor i va morir d’una malaltia quepodria ser el còlera, ja que potser va beure aiguacontaminada i estancada.

Ara parlaré d'una de les seves victòries més famoses, la batalla d'Issos.
La batalla està dividida en tresfases:

1 fase:

L’exèrcit persa estava situat en un estret pla entre les muntanyes i elmar, i això impedia que poguès sortir tota la infanteria. Alexandre va enviaralguns de la seva caballeria de "Companys" des del centre al flanc dret. Aixòva funcionar molt bé: el flanc dret vaatacar, abandonant la seva posición original i el centre passava a ladefensiva. Això va obrir una bretxa que si Dario hagués aprofitat podriahaver enviat els macedonis al mar.

2 fase:

Alexandre va desviar els seus "Companys" sobre el flanc esquerre persa i això va crear confusió entre els perses. Darius maniobrava el seuexèrcit per defensar-se i Alexandre va atacar amb la falange i la infanteriapesada al centre.

3 fase:

Els perses van resistir atacant el flanc esquerre de la cavalleria deTessalia, però es van desmoronar quan van veure fugir el seu rei. Darius va fugiri va donar la batalla per perduda quan va veure que el flanc esquerre eraarrassat.

Us penjo un vídeo que il·lustra molt bé la batalla.

Borja Álvarez
2n BTX

Clàssics al Crakòvia

2012-02-06T23:10:00.002+01:00

Avete!

Avui us posaré un vídeo d'un programa que gairebé la majoria coneixem, Crackòvia.

Doncs bé, una de les últimes paròdies d'aquest programa és una queixa d'un grup de filòsofs grecs clàssics en el qual destaquen Plató, Aristòtil i Sòcrates. Els filòsofs, com podeu veure al vídeo, porten un cartell on posa "aquests clàssics no ens representen", que és una paròdia de la frase tan habitual en les manifestacions de “Aquests polítics no ens representen”.

Però el que diuen és que estan farts del fet que qualsevol cosa sigui denominada clàssic (en aquest cas, fent referència al derbi Barça - Madrid), ja que ells són els autèntics i únics clàssics, és de l'antiga Grècia, tenint en compte que l’adjectiu clàssic s’aplica a allò que es considera digne d’admiració i imitació, o que es pot prendre com a model a causa de la seva bona qualitat.

Ara bé, els filòsofs diuen que,en comptes de veure el partit de futbol, se'n van a veure al bar un clàssic deveritat: la batalla de les Termòpiles, que va enfrontar grecs i perses.(justament l'hem començat avui a classe)

En aquesta conversa de broma,però, deixen caure algunes frase plenes de significat, si més no per als de 2nque estudiem història de la filosofia. Així, de Plató diuen que és de la caverna,el recordeu el mite de la caverna?

Sòcrates, que bada mirant en lesescombraries, només sap respondre allò de “Només sé que no sé res”, i finalmentAristòtil i Plató citen els pilars de la seva concepció del món, el primer fentuna separació entre el món de les idees i el de les coses, i el segon afirmantque el món és físic i en transformació constant. Us sona tot plegat?

A més, es pot observar queporten la mateixa roba i estan representats igual que al quadre de "L'escola d'Atenes", comentat a història de l’art i del qual hi ha una entrada antiga molt recomanable. Plató porta una túnica amb els colors lila i vermell iel llibre a la mà i Aristòtil vesteix de marró i blau.

Per acabar un parell dereferències més:

Es neguen a anar a casa de Sòcrates, “perquè només té cicutaper beure” Per què ho diuen?

I la frase “el futbol és l’opidel poble”, variatio de la frase d’un altre filòsof-teòric molt famós iposterior, que alhora es pot considerar una alteració de la llatina panem etcircenses. Sabeu a quines frases es remunten?

A veure qui s'anima a respondre.

Espero que us hagi agradat!

Zoe Juanes

2n BTX

El fòrum romà sota la neu

2012-02-05T21:32:00.000+01:00

Avete omnes!

Com sabeu, el "temporal" de neu que vam patir nosaltres dijous no ha estat exclusiu de Mollet, sinó que s'ha estén per tot Europa, en alguns llocs amb resultats bastant terribles. Però deixant de banda problemes que pot ocasionar una nevada en llocs on no és habitual, queden les belles imatges de ciutats sota la neu.

Per això us penjo aquestes del fòrum romà (el mateix que veiem a classe l'altre dia), del Colosseu i del Circ Màxim de Roma.

El Forum Romà cobert de neu (Crèdit de la imatge: EPA)

El Colosseu cobert de neu des del cel (Crèdit de la imatge: EPA)

Font: www.adnkronos.com

El Circ Màxim convertit en pista d'esquí.

Espero que us agradin!

El Pireu i la seva història

2012-02-04T18:41:00.001+01:00

Hola!

Avui us parlaré de la història del port del Pireu.

El Pireu, ὁ Πειραιεύς, era i és el port més important d’Atenes. El Pireu era originalment una illa separada del continent. Quan ja va quedar unit a terra, a proposta de Temístocles va convertir-se en el port principal d'Atenes, ja que abans es feia servir el Falero. Va ser fortificat l'any 493 aC, a instàncies del general que després vencerà els perses a Salamina.

Aquesta victòria va fer que els atenesos s'adonessin del potencial marítim. Quan els perses van destruir Atenes, van reconstruir-la fortificant-la i també van fer el mateix al port de Pireu, per resguardar la gran flota guerrera atenesa.

Així, juntament amb la reconstrucció d'Atenes, es reconstrueix el port i la ciutat del Pireu, i es comença als anys 461-456 aC. la construcció dels Murs Llargs: muralles de 6 km de llarg que unien Atenes amb Pireu.

La importància del Murs Llargs per a Temístocles era clara: ell pensava que el Pireu era la sortida natural d'Atenes.

Temístocles amb les seves reformes va fer d’Atenes una potencia marítima. Va dotar al port de Pireu de tallers per construir flotes navals, uns talles molt importants, sobre tot en la batalla de Salamina, ja que van poder aconseguir una victòria sobre el exèrcit persa.

El Pireu va ser amb diferència la major demos (poble) d’Atenes, la seva població era coneguda com la més democràtica, més que la de la pròpia Atenes.

EL Pireu constava de tres ports: Zea i Muniquia a l’est, tots dos utilitzats per vaixells de guerra i el gran port de Càntaros a l'oest. Aquest últim es va convertir en un gran mercat. La població de la ciutat estava constituïda per estrangers, que van fer del port una ciutat comercial i cosmopolita, on els déus estrangers estaven al costat dels déus grecs.

El poder del Pireu és el poder d'Atenes i aleshores durant la guerra del Peloponès serà una prioritat d'Esparta tirar a terra aquells murs. I de fet, Esparta aviat va aconseguir l’ajuda d’altres ports grecs que havien patit molt per l’hegemonia del Pireu. La guerra va provocar la ruïna del Pireu. El comerç va començar a disminuir pels costos militars.

A més, durant el setge de l'Àtica, Pericles va reunir la població en les muralles ateneses, però no estaven preparades per acollir tanta gent. Per això es va propagar la pesta i el Pireu va travessar una gran crisis econòmica i comercial. Al final de la guerra del Peloponès l'espartà Lisandre va destruir les fortificacions l'any 404 aC. Poc després van ser reconstruïdes per Conó, un almirall atenès al 393 aC.

En l’època d’Alexandre el Gran, el Pireu va perdre la seva importància com a potencia comercial. Les noves potències eren Rodes i Alexandria. L’any 86 aC. la ciutat va ser destruïda pel general romà Sila i durant el segle II dC va ser de nou reconstruïda per l’emperador romà Adrià.

Espero que us hagi agradat la història de Pireu, i sobretot, fixeu-vos en la relació que ha tingut el Pireu amb la Guerra del Peloponès, que estem estudiant ara.

Atenea,

Miriam Gómez

2n BTX

La batalla de Salamina

2012-02-02T13:30:00.000+01:00

Hola!

La batalla de la queus parlaré és la mateixa que sortia en el text que la Laura ens va posar al'examen del dilluns. Així doncs, comencem.

L'antecedent de labatalla de Salamina és la batalla de Marató (durant la Primera Guerra Mèdica),en la qual els grecs havien vençut els perses per primer cop en un enfrontamentdirecte.

Deu anys després dela victòria grega sobre l'Imperi Persa, Xerxes I, fill de Darius I, el reiPersa que va atacar Grècia a la Primera Guerra Mèdica, va decidir crearl'exèrcit més gran vist fins aleshores, format per més de 2'6MM d'efectius.

Temístocles, un important militar atenès, va augurar que la primera victòriasobre els perses no era sinó el senyal que els seus enemics tornarien, peròaquest cop molt més poderosos que la vegada anterior. Per tant va avisar queera imperiós que construïssin una gran flota de vaixells amb la qualdefensar-se del nombrós exèrcit persa.

Així doncs, l'any 481 aC. va arribar el moment que Temístocles havia predit.Xerxes I amb un exèrcit de 2'6 milions de guerrers provinents d'arreu del seuextens imperi i una vasta flota de 1.200 vaixells de guerra va iniciar laconquesta de Grècia.

Després de vèncer lestropes espartanes de Leonidas a les Termòpiles, Xerxes tenia obert el pas cap al’Àtica, on els perses van arrasar amb tot i tots els que trobaven al seu pas.Els atenesos van evacuar la ciutat i els seus ciutadans embarcant-los cap a Salaminai altres poblacions illenques per protegir-se de la fúria enemiga.

La batalla de la quepren nom aquest post ve donada per la batalla naval que a continuacióexplicaré.

Les tropes marítimesperses eren infinitament superiors en nombre enfront de les gregues. Aproximadament1.200 naus militars més 3000 naus dels aliats dels perses, i a la banda grega 180vaixells atenesos i 360 de la coalició grega. Per tant, com ja sabiaTemístocles, la batalla en mar obert no era una opció i va decidir per mitjà d'unaestratagema dividir el contingent persa. Va enviar un emissari a Xerxesdient-li que els grecs tenien intencions de fugir cap a Corint.

Xerxes, havent-losentit així, va enviar un considerable nombre de vaixells per tallar laretirada a l'estret de Salamina.

El que va passar a l'estret pas que hi ha entre Salamina i el continent fou la desfeta de la flota persa. Però, perquè tot sigui mésgràfic us poso un enllaç de youtube on es veu clarament com es van esdevenir els fets de Salamina (τὰ περὶ Σαλαμίνα πράγματα).

Espero que us agradi.

Anonymous

Pol Álvarez

2n BTX

El món dels perfums

2012-01-31T15:00:00.000+01:00

Hola!

Avui toca la meva entrada, i com que el treball de recerca sobre olors m’ha afectat tant, m’agradaria explicar-vos una miqueta tot això dels perfums, ja que els grecs també van desenvolupar-los aplicant tot el seu art als flascons de perfum.

Espero que us agradi!

El nom de perfum ve del llatí "per" (per) i "fumare" (produir fum), i es referia a l'aroma que desprèn un fum fragant en ser cremat. El mot no prové dels romans perquè ells no tenien aquesta mena de perfum, sinó que prové d’una llengua romànica.

Joan Coromines, un dels principals especialistes en lingüística romànica, va aclarir que aquest mot, perfum, no existia en llatí sinó que va ser creat especialment amb el significat actual. De Catalunya va arribar a França i altres països veïns, però França va esdevenir un gran exportador de perfums i va diversificar el mot d’orígens catalans a altres llengües.

Els perfums van ser desenvolupats pels grecs, que els anomenaven ἀρώματα (aromes), i van esmerar-se especialment en aplicar el seu art a les ampolles de perfum de ceràmica, peces d’art que avui dia són molt complicades d’igualar. Van dissenyar set formes per emmagatzemar perfums i les van decorar amb animals mitològics, figures geomètriques i escenes commovedores. El flascó més conegut va ser el lekytos, una ampolla de perfum molt elegant i esvelta que va ser tan popular que per referir-se a algú poc solemne, es deia que "no tenia ni un lekytos".

Però no a tots els grecs els agradava el perfum; a Sòcrates concretament no li agradava gens; és més el detestava. Sòcrates deia que cap home havia de perfumar-se ja que un cop perfumats feia la mateixa olor un home lliure que un esclau.

Els sacerdots fumigaven les seves oracions amb perfums (que feien ells mateixos) utilitzant olors fortíssims que afavorien l’elevació de l’esperit. Utilitzaven la mirra, resina de terebint, gàlban, olíban, làdan... Els olis perfumats, els ungüents i també les pintures formaven part d’un mateix ritual: molt d’hora pel dematí cada sacerdot procedia a rentar les estàtues divines aplicant-los ungüent i maquillant els propis rostres i els de les estàtues. Així creien obtenir la protecció dels déus i s’asseguraven el pas al més enllà.

Per acabar m’agradaria mostrar-vos unes imatges dels primers flascons elaborats a Grècia.

I fins aquí, la meva entrada!

Espero que us hagi agradat tant com a mi. I recordeu, la màgia d’un perfum és l’essència que deixa permanentment!

Lorena Guerrero
2n BTX

Egina i el temple d'Afaia

2012-01-29T19:56:00.000+01:00

Χαίρετε!

Iun cop més us saluda Electra.

Aviso a navegantes:a partir d’ara us esperen unes quantes entrades sobre el viatge a Grècia quefarem els de 2n de Batxi. No és per donar-vos enveja, sinó forces perquèsupereu aquest dur 1r de batxillerat i arribeu a segon per poder fer aquestfabulós viatge. I aquí us anem explicant cosetes perquè quan hi aneu, ho feuamb un pas per davant.

Pertant, jo us parlaré d’una illa anomenada Egina. Molts de vosaltres no laconeixereu, molts altres no l’haureu sentit mai anomenar, i la veritat és que jotampoc, fins ara que m’he adonat que té moltes coses interessants. Comproveu-hovosaltres mateixos:

Eginaés una illa que anirem a visitar els que anem a Grècia dintre de poc més de duessetmanes. I perquè tingueu una petita idea del que veurem (per no anar al’aventura) us parlaré de l’illa i del port del Pireu que és on agafarem elferry, que també té el seu què.

Compodeu veure al mapa, Egina no és una illa gaire gran ni gaire coneguda, compoden ser Creta, Naxos o Lesbos. Però també té la seva part clàssica i lesseves restes arqueològiques.

Estàsituada al centre del Golf Sarònic, a uns pocs metres al sud de Salamina, alnord de Poros i a l’Est d’Angistri, amb les quals formen les denominades IllesSaròniques.

Bé,ja ha arribat l’hora d’agafar el ferry i arribar a Egina a veure que trobem. Uncop allà, el primer que veiem és el port de la petita illa, que és moltpintoresc gràcies a l’ermita, les cases antigues però tradicionals, les barquesde pescadors i algunes restes arqueològiques, com la columna de l’antic templed’Apol·lo.

Albell centre de l’illa, al punt més alt, trobem el temple d’Afaia, des d’onpodrem contemplar tota l’illa envoltada d’una aigua cristal·lina.

Eltemple d’Afaia és undels temples del triangle sagrat, format pel Partenó, el temple de Poseidó aSúnion i el d’Afaia. El temple d’Afaia va ser un model prototip de l’estildòric amb estructura períptera.

Compodeu veure, sobretot els d’història de l’art, és un temple amb l’estructuratípica dels temples grecs. Amb la seva majestuositat, la seva entrada hexàstila,amb els frontons amb l’escultura que s’adapta al marc arquitectònic. Alsfrontons hi havia escultures que representaven els déus contra els troians, fetque fa al·lusió a l’èxit dels grecs a la Guerra de Troia, en la qual fins i totels déus participaren de part d’ells. El frontó occidental és d’estil arcaic,mentre que l’occidental és més clàssic. Això pot fer suposar que l’inici de laconstrucció fou en l’època arcaica i la finalització en època clàssica, a causad’un sisme que hi va haver a l’illa.

Comsempre, tot ell estava pintat, però no s’ha conservat a causa dels anys.

Aquesttemple, com indica el seu nom, va ser dedicat a Afaia. Us explicaré el seumite, tot i que primer cal dir que quan el van trobar, es van pensar que era untemple dedicat a Zeus perquè la perfecció i bellesa del temple el feiaatribuir-ho a Zeus. O també a Atenea, perquè als frontons la imatge que predominaés la de la mateixa deessa. Però no és així, sinó que està dedicat a Afaia, lainvisible. Afaia era una nimfa, mig germana d’Apol·lo i Àrtemis, que sempre eraperseguida pels homes, especialment per Minos, fins que va decidir tirar-se almar on la va atrapar la xarxa d’un pescador de l’illa d’Egina, qui també es vaenamorar d’ella. Per poder fugir de tots, es va fer invisible. El temple fouconstruït allà on havia desaparegut.

Doncsbé, espero que us hagi agradat la meva entrada, que us hagi semblat interessanti que hàgiu après molt perquè quan siguem allà puguem recordar el mite d’Afaia.

Moltspetons per a tots!

Electra

2n BTX

Grècia s'apropa

2012-01-26T14:28:00.000+01:00

Avete omnes!

Avuitorno jo, Nausica, a timó d’aquest vaixell. Com bé sabeu tots, els alumnes de2n de Batxillerat dintre de molt poquet ens dirigirem cap a terres gregues, capun lloc on molts de nosaltres tenim ganes d’anar. Jo us faré cinc cèntims sobreun dels llocs que visitarem.

Grècia, Ἑλλάς en grecantic, ésconeguda com el país de la cultura, de l’art, de les costums antigues, del mar,dels bons menjars... És un país ple de mitologia, en el qual pots estarvisitant llocs i pots sentir com si passegessis per exemple amb Atenea, al’Acròpolis, que, com sabem, està situada al bell mig de la ciutat d’Atenes.

L’acròpolis d’Atenes és un dels llocs més coneguts deGrècia, ja que gairebé tothom la reconeix en les fotos. Acròpolis és un terme procedentdel grec i ve de akros, situat a dalt de tot, i polis, ciutat,per tant és la ciutat més alta, o la part més elevada de la ciutat. Lesacròpolis, doncs, eren sobretot la partalta de totes les ciutats gregues, i estaven situades en un turó per tal dedefensar-se en cas que algú els ataqués. També feien la funció de centrereligiós. En el cas de l’acròpolis d’Atenes la seva situació no va impedir queal 480 aC els perses la destruïssin. Ara bé, poc més tard, Pèricles,Περικλη̂ς, vamanar la reconstrucció perquè així fos un símbol de la grandesa en aquellmoment d’Atenes.

Sobre l’Acròpolis un del nostres companys de l’any passat ens va fer una entrada magnífica on ens explica més detalladament tot el queveurem a Atenes. En canvi, jo avui us explicaré algunes de les curiositatspotser són menys conegudes.

Tothom ha sentit parlar del Partenó alguna vegada, peròsabeu per què s’anomena així? En grec Παρθένος Ἀθηνᾶ significa: Παρθένοςàverge i Ἀθηνᾶ à Atenea, la deessade la saviesa i de l’estratègia en les guerres. Per tant, el Partenó és eltemple dedicat a Atenea Verge.

D’altra banda, el temple que hi ha costat és l’Erecteon,en grec Eρέχθειον. I s’anomena aixíperquè és el temple d’Erecteu. Sabeu qui és aquest individu?

Erecteu era el fill d’Atena. I ara us preguntareu: Com pot ser que Atenea tingués un fill siera verge?
Doncs bé, resulta que aquesta deessa un dia va anar aencarregar-li unes armes al déu ferrer Hefest i aquest es va enamorar d’ella.Hefest va voler violar-la però ella es va negar perquè no volia perdre la sevavirginitat. Mentre Hefest l’estava forçant va ejacular sobre la cuixa d’Atena.Llavors aquesta va agafar un floc de llana que tenia, es va netejar la cuixa iva llançar el floc a terra. D’allà poc després va néixer Erecteu, del contactedel semen amb el terra. Atenea va agafar el seu fill i el va ficar dins d’unacistella i el va donar a Pàndrosos, que era la filla de Cècrops, per tal queaquesta el mantingués en secret com si fos el seu fill. Però les germanes dePàndrosos tenien molta curiositat i van obrir la cistella. Dintre de lacistella estava el nen amb una serp que les va atacar i les va matar.

Després Erecteu va ser educat en el temple de la deessaAtena (la seva mare) a l’acròpolis i més tard va ser rei d’Atenes.

I per acabar us parlaré del’olivera on, m’ha dit la Laura, ens farem la foto de grup prescriptiva.Aquesta olivera s’anomena l’olivera d’Atenea. I sabeu per què està aquí situada?Doncs bé, quan Zeus va prometre l’Àtica aquell déu que li atorgués el bé mésgran, diversos déus van intentar aconseguir el patronatge de la ciutat.Finalment la disputa va ser entre Posidó, el déu de les aigües i els mars, iAtenea. Posidó va clavar el seu trident en una roca al costat del pòrtic i vafer brollar una font d’aigua salada, mentre que Atena va plantar una olivera.Llavors Cècrops i els tribunals dels déus van donar-li la victòria a Atena.

I ara ja podeu imaginar-vosper què la ciutat d’Atenes es denomina així, en honor a la deessa.

Per últim us vull parlar del temple de Niké Àptera, (deνική victòria, ἀ-πτερόςsense ales). Van construiraquest temple després del tractat de pau que va signar Càl·lias amb els persesi amb el qual es va posar fi a les guerres Mèdiques. Per això li van posaraquest nom, per tal que la victòria quedés atrapada en aquest temple id’aquesta manera la victòria mai marxés de la ciutat.

Espero queus hagi agradat la meva entrada i quan aneu a l’acròpolis us en recordeu detot el que us he explicat.

Nausica
Arantxa Rey
2n BTX

Φύνεας και Φέρβ

2012-01-24T22:05:00.003+01:00

Hola a tots i totes!

Sóc Lycaon i avui us porto una entrada una mica diferent del que esteu acostumats (sóc una rara avis, però això ja ho sabieu, oi?)

Quants de vosaltres no coneixeu una sèrie de dibuixos animats anomenada "Phineas i Ferb"? Suposo que si més no uns quants de vosaltres n'haureu sentit a parlar.

Doncs bé, us presento aquí a un a qui encanten aquests dibuixos; de fet puc "presumir" d'haver-la vist quasi bé sencera, i avui he vingut a l'Ombra d'un somni per ensenyar-vos que fins i tot en aquesta sèrie del conegut canal de televisió "Disney Channel" podeu trobar referències clàssiques que potser quan ets petit no reconeixes, però que ara nosaltres, amb el bagatge que portem a l'esquena, detectaríem a qualsevol lloc.

En un capítol, per exemple, els germans Phineas i Ferb munten tota una carrera de carros a l'estil de l'antiga Roma, però util·litzant cavalls mecanitzats.

Doncs bé, aquest capítol, anomenat "Cursa a Grècia", té unes quantes referències simbòliques que a mi em van fer força gràcia en veure-les.

Mireu el carro que li fan a la seva germana Candace. Us sona la seva cara?

I cap al final del capítol ens visita un personatge encara més mític, segur que sabreu de seguida qui és.

No és gaire difícil, eh?

I per finalitzar, us posaré una cançó que apareix en un capítol especial, explicant el que s'ha de fer per aprofitar el temps. Endevineu com es diu la cançó?

I fins aquí la meva petita aportació a L'ombra d'un somni. Espero que us hagi agradat i que l'hàgiu gaudit tant com ho he fet jo.

I recordeu el que va dir en Ferb per concloure un capítol:

"Per cert, els gladiadors eren romans, no grecs"

Kevin Morales

2n BTX

Que ja et fas gran!

2012-01-22T22:35:00.002+01:00

Χρόνια πολλά!

Amb tanta ansietat com nosaltres esperaven els nens i nenes romans a celebrar els 18 anys? Amb tanta il·lusió i rapidesa volien sermajors d’edat? Què creieu, que sí o que no?

Doncs jo avui, dia 22 de gener del 2012, en un dia molt especial per a mi, us explicaré com celebraven la majoria d’edat els nens dels nostres avantpassats.

Primerament us diré que és un dia especial per a mi, ja que avui faig 18 anys i passo a ser major d’edat a la nostra societat. Amb 18 anys el nostre país et concedeix votar i treure’t el carnet de cotxe, entre d’altres coses.

En canvi a l’època romana no era així. Els nens quan feien el pas de ser menors d’edat a ser majors d’edat era quan es treien la toga paetexta ies posaven la toga viril. Aquest acte constituïa la majoria d’edat per al nen, el pas a ser ciutadà, ja que podien participar en l’exèrcit per defensar el poble romà, i les famílies ho celebraven amb una gran festa. Aquest fet es produïa sobre els 16 o 17 anys, ja que en aquesta edat ja es creia que el noi era un home i fins i tot es podia casar.

Com ja sabem, a l’època romana hi havia classes socials molt diferenciades. En el cas dels més rics, quan els fills es convertien en majors d’edat podien continuar estudiant amb professors de gramàtica i aprenien els grans clàssics i la mitologia. En canvi els més pobres treballaven, sovint amb els pares, que eren els que els ensenyaven l’ofici que tenien marcat des que naixien.

La majoria d’edat de les nenes era molt diferent. Una nena era major d’edat quan es casava. Normalment el casament d’una noia era sobre els 13 anys. Com la dona no tenia cap paper política la vida romana, al casar-se passava a dependre del seu marit.

Les dones d’un alt poder adquisitiu quan es casaven podien seguir estudiant, però la seva educació consistia en l’aprenentatge de cultura d’entreteniment, com cant i dansa.

Així doncs, podeu veure que arribar als 18 o a la majoria d'edat tenia un valor molt diferent entre els romans, tot i que, com nosaltres, també ho celebraven amb una gran festa. Potser, però, les nostres celebracions són més “guais” o almenys més entretingudes...

Ara bé...i els grecs? d'ells potser us parlarà algun company meu. Mentrestant, aquí us escric la cançó de l’aniversari feliç en grec modern, perquè me la pugeu cantar.

Nα ζήσεις Anna και Χρονια Πολλά

μεγάλη να γίνεις με άσπρα μαλλιά,

παντού να σκορπίζεις της γνώσης το φως

και όλοι να λένε να μιασοφός!

Que compleixis Anna molts anys més

Fins que siguis gran i amb cabell blanc
Que pertot arreu escampis la llum del
teu coneixement
I que tots diguin: Aquí hi ha un savi!

Espero que us hagi agradat molt!

Nyx (Anna Hernández)

2n BTX

L'assassinat de Juli Cèsar

2012-01-20T16:03:00.000+01:00

Avete omnes!

Avui tenim una entrada que se surt una mica de la línia de les habituals, especialment perquè està escrita en castellà, cosa que no entra dins dels criteris de funcionament d'aquest bloc. Ara bé, que sigui publicada està sobradament justificat, com podreu entendre quan comenceu a llegir-la.

L'autora és l'Andrea Gamo i el que ens ofereix és un fragment del seu treball de recerca, que grosso modo consisteix en l'explicació i aplicació del procés de redacció d'un llibre. L'argument principal és el viatge (us sona) d'uns personatges a través de moments claus de la història. I a Roma un d'aquest fou l'assassinat de Cèsar.

Doncs, això és el que teniu a continuació: una versió novel·lada de l'assassinat del gran Juli Cèsar.

Gaudiu del relat!

Uno de los hombres estaba en medio del grupo y proclamaba sus pensamientos con total libertad, como sus intenciones. –¡Debemos detenerlo! Lleva demasiado tiempo en el poder y cree que merece ser tratado como un rey. ¿Quién es él para merecer tal derecho? Nos libramos de los inútiles reyes, decidimos dejar atrás la monarquía porque estábamos hartos de estar sometidos a los caprichos de una sola persona. ¿Qué diferencia hay entre eso y lo que es él? El espíritu de la república está muriendo, y el César es su verdugo. ¡Ya es suficiente!Los hombres se miraron nerviosos, pero asintiendo con sus cabezas. Otros, no lo tenían en absoluto tan claro. -¿Y qué propones, Casio, matarlo?Éste dibujó en su cara una sonrisa que a Anabelle le pareció diabólica, pero no contestó, pues otro hombre lo hizo por él.-Sí, eso es lo que planeamos, es lo que él merece. Su autoridad ha llegado demasiado lejos. Un año, a lo sumo dos, ese era el tiempo que debía asumir el poder. ¡Y lleva 5 años imponiendo su voluntad!

*****

Anabelle recordó lo que había estudiado sobre César, y lo que sabía sobre Brutus. Lo cierto, es que se decía que éste era hijo biológico de César y de su querida Servilia. Si eso era cierto, el odio de Brutus estaría justificado, pues no había sido reconocido como hijo. Pero suponía que había algo más. Y ese algo era que el tutor de Brutus fue un reconocido enemigo de César, Catón. Y, para empeorar aún más la situación, corría el rumor de que era Casio, su cuñado, quién lo había convencido de que la voluntad de César era proclamarse rey, cosa que Brutus, como republicano, no podía tolerar. Entonces, ¿era Brutus víctima de las mentiras de quienes lo rodeaban?Eso era precisamente lo que el anciano sospechaba. Por eso, intentaba hacer ver a Brutus lo imprudente de sus planes.Pero éste estaba convencido, quizás cegado, pues dando la espalda al anciano, levantó su puño en alto y gritó: -¡Gaius Iulius Caesar es su nombre! No temo a decirlo, la culpa no me pesa, pues mi mayor deber es con el pueblo de Roma, y lo mejor para éste es que el César muera.

*****

Anabelle sabía que era un error, que no debía haberse separado de Kian, pero su curiosidad la llevó a seguir a aquellos hombres hasta la casa del César.El dictador se había negado a asistir al Senado, pues su esposa, Calpurnia, había soñado su muerte y le había suplicado que no saliera de casa, pero los conjurados habían enviado a Brutus, el hombre en el que más confiaba, para convencerlo de que les acompañase en su asamblea. Poco después, un hombre elegantemente vestido salió, seguido de los hombres que planeaban su muerte. Anabelle quedó admirada de su porte majestuosa, de su elegancia y de la sensación de grandeza que transmitía el hombre, sin lugar a dudas, era Julio César.

Caminaron por las calles de Roma, de camino al senado. Hubo un momento, mientras paseaban por el foro, en el que se cruzaron con un hombre, Espúrina, lo llamó uno de los presentes, quién miró al César con tristeza.Éste le sonrió, con burla, inconsciente de lo que el futuro le tenía preparado y le recordó unas palabras que el adivino le había dicho tiempo atrás. –Los idus han llegado.

Anabelle escuchó como el hombre le respondía, pero sus palabras no fueron escuchadas por el César, quien ya continuaba su camino seguido por su séquito de desleales compañeros.Y cuando llegaron a las puertas del senado el caos estalló.Uno de los conjurados, Tulio Cimbro, le suplicó el perdón por los crímenes de su hermano. Aprovechando que éste lo tenía sujeto por la toga, los demás hombres se cernieron sobre el orgulloso dictador.Anabelle intentó contener las lágrimas cuando vio al César rodeado. Los conjurados se abalanzaron sobre él, sin previo aviso, asestándole puñalada tras puñalada.Observó también, como los ojos del dictador reflejaban su incredulidad. susurró al ver entre sus asesinos a su hijo Brutus.

Pero no derramó ninguna lágrima, no profirió ningún grito, pues había sido glorioso en vida, y pensaba serlo hasta el momento de su muerte. El César, sumido cada vez más por la debilidad que precede a la muerte, cogió el extremo de su toga, y se cubrió el rostro con ella, antes de caer a los pies de la estatua de Pompeyo dónde los traidores continuaron asestándole puñaladas, hasta sumar veintitrés.Cuando toda vida abandonó el cuerpo de, hasta ese momento, la figura más poderosa del mundo, los asesinos se alejaron, dejando el cuerpo allí, despreciando al hombre que tanto había dado al pueblo romano, al hombre que sería recordado para toda la historia.

*****

Andrea Gamo

2n BTX

Parlen de nosaltres.. a la XTEC!

2012-01-18T23:51:00.000+01:00

Χαῖρετε παιδιά!

Poc enspensàvem quan vam iniciar el somni, o la seva ombra, el camí que encetàvem. Noens adonàvem de la molta feina, de les hores robades al son per al somni. Ni podíemimaginar que això no quedaria, com tantes bones intencions, guardat en el uncalaix... I recordo els primers comentaris: “Has posat tu soleta els gadgets? delSergi, o el “que xulo” de l’Anabel, o el “falta un comptador” de l’Anaïs, i el “quinnom més bonic” del Sergio. I els dels altres, que s’ho prenien de broma o ambescepticisme una mica mandrós. “Ara hem de fer això?” “Ui, sí, el bloc... famés que no m’hi passo”.

Peròpoc a poc, amb els esforços de tots vapassar el primer trimestre, les primeres entrades, i després els de segon tambévan dir la seva. (Bé, tots després, menys l’Àlex que hi va ser des delprincipi)

Van marxaruns, van entrar uns altres, i ara fa tot just un trimestre que els alumnes deprimer hi participeu, amb força reticència –costa fer-se teu un fill que no hasvist néixer-. Comentaris? “Ui, si no sabem mai què posar!” “Si jo ja me’l miroperò no sé que dir.” Sí, comentar és l’activitat lliure i costa, sempre costaquan anem massa atrafegats. Ja sabeu que és l’únic retret que us puc fer. Persort no a tots!

I amb totaixò, hi ha hagut moment difícils, d’esgotament i desencís, ganes d’engegar-hotot a rodar i tornar a les activitats de sempre...Però sempre alguna ombra m’harecordat que valia la pena, que les nostres hores estaven ben emprades, queestàvem orgullosos de la nostra creació, del nostre projecte comú, de tirarendavant L’ombra d’un somni.

També hiha hagut moments dolços, com al setembre que quedàvem finalistes dels Premis Blocs de Catalunya 2011. I ara tenim un nou moment dolç perquè la nostraexperiència ha estat publicada per la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, XTEC, dins de l’espai EduCAT 2.0,com a experiència de referència amb les TAC a secundària.

Així, uncop més cal proclamar URBI ET ORBI els nostres mèrits, els vostres mèrits i elnostre orgull per haver assolit una nova fita. I recordeu-lo (memento), l’enhorabonaés per a vosaltres, que sou les ànimes i les ombres del bloc.

Que aixòens doni força per continuar!

La bellíssima flor d'Afrodita

2012-01-16T22:20:00.000+01:00

Hola, companys i companyes!

Seguint la meva tradició d’explicar-vos els mites que s’amaguen rere cada flor, avui he volgut compartir amb tots vosaltres com va aparèixer i a quina deessa se li atribueix aquesta bellíssima flor, la ROSA.

El seu nom deriva del grec “ῥόδον, ου: Rhodón” i el seu significat pot ser “efluvi olorós” o “que desprèn olor” i està consagrada a la deessa de l’amor i la bellesa, Afrodita.

Hi té diversos mites relacionats, però jo he triat el que em sembla més coherent.

Com tots sabeu, Afrodita va néixer de l’escuma del mar, i mentre ho feia va voler posar a prova el seu poder creant alguna cosa igual de bella que ella mateixa. Llavors va utilitzar tot el seu poder i va néixer en el seu pit una gran rosa de color blanc, ja que aquest color estava relacionat amb la puresa absoluta. A partir d’aquell moment l’utilitzaria com a guarniment.

Temps després, Dionís, encantat per la seva gran bellesa i per l’olor que desprenia la deessa gràcies a la rosa que duia al pit, es va apropar a ella i sense voler li van caure unes gotes de vi de la copa sobre la rosa d’Afrodita: aleshores aquella rosa tan blanca es va transformar de color vermellós.

I per això el significat de la rosa es relaciona amb l’amor i la passió, per causa de l’amor que sentí Dionís per la deessa Afrodita. I també pel seu intens perfum, que juga un paper decisiu.

Per això diuen que quan algú està enamorat una rosa és el regal més adient, perquè expressa uns dels sentiments més bells, l’amor.

Espero que us hagi agradat!

Nàdia Llavador
2n BTX

Concurs Odissea

2012-01-15T17:45:00.001+01:00

Avete discipuli et discipulae!

Mentre esperem que la Nàdia ens parli d'una nova flor, he pensat que estaria bé que us expliqués en què consisteix el concurs al qual us heu inscrit.

El concurs Odissea neix a Galícia el 2006 a partir de idea inicial de les professores Ángeles Burgos González i María F. Loira Santiago, de l'Institut “David Buján” de Cambre (Coruña), amb el suport de la secció gallega de la SEEC. Posteriorment s'hi van afegir València i Aragó. Aquest any amb el suport de l'Associació de Professors de llengües clàssiques, l'APLEC, també hi poden participar els alumnes catalans.

És un concurs en línia sobre cultura clàssica adreçat a estudiants de secundària. Els dies 6, 7, 8 i 9 de febrer caldrà accedir a la pàgina web del concurs (www.odiseaconcurso.org), i respondre les preguntes que s'hi formularan, que seran tres, una per dia, més una d'especial, el dia 9. Es publicaran a les 9 del matí i es podran respondre fins a les 9 del dia següent. Així, el termini per a respondre-les és de 24h.

El resultat final d’aquesta primera fase es publicarà el dilluns 13 de febrer. En cas d’empat a punts entre equips que optin als primer premi es celebrarà un desempat, que consistirà en una nova superpregunta que es publicarà al web la tarda del dimecres 15 de febrer. Els equips guanyadors a les seves respectives seccions competiran entre si en una segona fase estatal, amb una gran pregunta que serà publicada la tarda de dimecres 29 de febrer.

El tema de les preguntes serà:

1r dia: els viatges en la mitologia grega i romana.
2n dia: els viatges en la vida quotidiana a Grècia i Roma.
3r dia: els viatges en la historia i institucions grecollatines.
4t dia: els viatges en la literatura grecollatina.

D'altra banda, el quart dia (dijous 9 de febrer), sortiran publicades altres preguntes-pista i una superpregunta de major dificultat: la resposta de la superpregunta vindrà donada per les inicials de les respostes correctes de les preguntes-pista, seguint el seu ordre de publicació.

Per cada pregunta correctament contestada s’obtindran 5 punts i l’error suposarà el descompte d’1 punt. Si s’encerta la superpregunta s’obtindran 10 punts i per cada resposta encertada de les preguntes-pista per arribar a la solució s’obtindran 2 punts més; per cada error es descomptarà 1 punt.

NORMES DEL CONCURS

No es poden deixar preguntes sense respondre (en blanc).
En les respostes no s’admetran abreviatures i haurà de respectar-se l’ortografia correcta de les paraules.
Les preguntes, preguntes-pista i superpregunta han de ser sempre respostes amb una sola paraula.

Espero que Sofia i Atenea guiϊn les vostres cerques!
Καλή τυχή!

El canal de Corint

2012-01-12T16:02:00.000+01:00

Hola a tots!

Avui em toca a mi fer l'entrada i com d’aquí a poc viatjarem a Grècia, he decidit fer l’entrada sobre la història d'un dels llocs que visitarem, el canal de Corint.

El canal de Corint és una via artificial que uneix el golf de Corint amb el mar Egeu a través de l'istme de Corint. Va ser ideat en el 630 aC, però no es va acabar de construir fins a l’any 1893, i és considerat una de les obres d'enginyeria més sensacionals del món, tant per la seva bellesa i la seva grandària, com també per la seva historia. Quan es va finalitzar el canal, l’any 1893, va portar un gran benefici econòmic, ja que creava una via marítima que feia que els vaixells no haguessin de fer tota una volta a la península del Peloponès per passar del mar Egeu a l'Adriàtic.

Periandre de Corint,tirà que pertanyia al grup dels set savis de l'AntigaGrècia, va ser el primer governant que va intentar fer el canal al voltant de l’any 630 aC., però va abandonar el pla als pocs anys per temor a provocar la ira del déus, ja que l'oracle de Delfos li havia dit que no fes un canal a través de l'istme. Després va esbrinar que havien estat els sacerdots dels temples corintis els que havien dit a l'oracle el que havia de dir, perquè temien que, si construien el canal, deixiren de rebre les riques donacions i regals que feien els vaixells que passaven per allà.
El segon que ho va intentar va ser Demetri I de Macedonia, que va intentar crear una línia de comunicació entre els dos llocs. Però va abandonar-lo perquè els enginyers van tenir un error en els càlculs i el van fer creure que si construïa el canal s’inundaria tota la regió. El següent va ser Juli Cèsar, quan Corint es va convertir en una regió romana, i després ho va intentar Calígula.

El 67 aC, l’emperador Neró va començar a construir el canal de Corint, però al poc temps va morir i es va abandonar el projecte perquè el successor de Neró, Galva, va considerar que era massa costós. Ara bé, totes les tasques que van realitzar els enginyers de Neró van ser aprofitades més endavant pels treballadors que van acabar el canal al segle XIX.

Finalment, l’obra es va tornar a començar l’any 1882, després que el govern grec va publicar una llei per obrir l'istme de Corint. El 7 d'agost de 1893 es va finalitzar.
En l’obra van treballar 2.800 obrers durant 10 anys, i es va utilitzar la millor maquinaria que hi havia en aquella època. Els obrers van extraure uns 930.000 metres cúbics de pedra i terra, de manera que el canal va acabar amidant 6 km de llarg, 76m d'alçada, 25m d'amplada en la superfície del mar i 21m en el fons del mar.

Per acabar, us vull dir que espero que us agradi l’entrada i que amb això tingueu encara més ganes d’anar a Grècia i visitar el canal de Corint.

Andrea C

2n BTX

El calendari romà

2012-01-10T14:00:00.000+01:00

Hola a tots!

Resulta que m’ha tocat a mi ser la primera alumna que escriu en el blog després de les festes, i com que acabem de canviar d’any, he pensat que la millor manera de començar el nostre viatge pel món clàssic aquest any seria parlant ni més ni menys que del calendari romà.

Com ja sabem, el llatí ens ha deixat moltes coses en herència, i a més de la llengua, també tenim aspectes de la nostra cultura que tenen moltes semblances amb la cultura romana. Un d’ells és el calendari.

D'entrada, al dir que l'origen del mot Calendari ve del substantiu llatí calendarium, que era el llibre on els prestamistes anotaven els noms i els deutes. Aquests s'havien de pagar en les Kalendae de cada mes.

Segons la tradició romana, l’antic sistema de divisió del temps tenia el seu origen en el primer dels reis romans, Ròmul. Aquest calendari va ser utilitzat a l’Antiga Roma fins l’any 46 dC, quan va ser instaurat el calendari julià.

Abans que es creés aquest calendari, hi havia altres sistemes de divisió del temps.

Moltes cultures utilitzaven el calendari lunar. Els romans precedents a Ròmul formaven part d’aquest grup de cultures. Però no tots els romans tenien el mateix sistema, sinó que cada poble tenia la seva pròpia durada dels mesos, dels anys, etc. Així per exemple, mentre que els habitants d'Alba Longa tenien un calendari de 10 mesos, els de Lavínia tenien un altre de 13 mesos.

A partir del naixement del calendari creat durant el regnat de Ròmul es va establir el següent sistema de divisió del temps: 10 mesos lunars (de març a desembre) i 304 dies.

Com podem observar, entre el desembre i l’inici de l’any següent, hi ha un buit en el que no s'hi va atribuir cap mes. No és un error de traducció, ni de falta d’informació, sinó que els mateixos romans deixaven aquest període de temps “penjat” i no li atribuïen cap mes.

Més endavant, el segon rei de Roma, Numa Pompili, va fer una sèrie de reformes al calendari que s’havia establert inicialment: va incloure dos mesos per omplir el buit que havia quedat entre desembre i març, el gener i el febrer. D’aquesta manera, el calendari va passar a tenir 355 dies a l’any, número que encara avui dia continua vigent. Tot i així, es continuava contant el temps a partir del curs estacional, i faltaven 11 dies per completar l'any solar; així que es va optar per incloure dos mesos, el segon i sisè any de 22 dies, i el quart i vuitè de 23.

Una altra curiositat en aquest calendari és què, igual que nosaltres tenim associat l’any 0 al naixement de Crist, ells partien d’un altre punt per indicar l’inici dels temps: La fundació de la ciutat (753 aC). D'aquesta manera, després de posar el numeral corresponent, escrivien “ab urbe condita” és a dir, “des de la fundació de la ciutat”. Seria com el nostre “després de Crist”.

Anys més tard van començar a utilitzar un altre punt de partida, que seria el 509 aC, que va ser la data d’expulsió dels reis. D’aquesta manera, i seguint la tècnica anterior, posaven el numeral, seguit de “Post reges exactos”, és a dir, “després de l’expulsió dels reis”.

I no penseu que els mesos s’anomenen així per casualitat, o que algú va inventar-se els noms sense cap mena de criteri, sinó que tots tenen el seu perquè:

• Martius: (Març) dedicat al déu Mart, pare dels fundadors de Roma.

• Aprilis: (Abril) dedicat a Venus (Apru en etrusc), o bé d'aprire (obrir, perquè arribava la primavera).

• Maius: (Maig) dedicat a Maia, mare de Mercuri.

• Iunius: (Juny) dedicat a Juno, esposa de Zeus.

• Quintilis: (Juliol) Anomenat d’aquesta manera per ser el cinquè mes de l’any. Desprès de la mort de Juli Cèsar, va passar a anomenar-se “Iulius”.

• Sextilis: (Agost) és el sisè mes, i d’aquí li ve aquest nom. Després va ser dedicat a Octavi August, i va rebre el nom “Augustus”.

• September: (Setembre) mes setè.

• October: (Octubre) mes vuitè.

• November: (Novembre) mes novè.

• December: (desembre) mes desè.

Desprès de la intervenció del rei Numa Pompili van aparèixer aquests dos mesos:

• Ianuarius: (Gener) en honor al déu Ianus, el déu de les portes i dels principis.

• Februarius: (Febrer) dedicat a Februus (Plutó), que era el déu encarregat de les cerimònies que es feien en aquest mes per purificar l’ànima i començar el nou any completament nets de pecat.

I fins aquí arriba la meva entrada.

Espero que us hagi agradat i que en algun moment de la vostra vida pugueu treure profit d’aquests coneixements.

Ara ha començat un nou any i... heu fet la cerimònia corresponent al déu Ianus per començar amb bon peu? I la fareu al déu Februus per purificar la vostra ànima? Si no ho heu fet ja, tranquils que teniu tot l’any per fer-ho.

Ara toca treball de recerca, que només ens queden dues setmanes per acabar-lo! Així que posem-nos les piles, que això s’acaba ja!

Espero que hàgiu gaudit de les vacances, i que ara tingueu tota l’energia que us cal per afrontar un nou trimestre.

Bona sort a tothom!

Nerea Anri

2 BTX B

Un any més...

2012-01-07T20:11:00.000+01:00

Avete omnes!

Ja ha arribat el nou any, ja hem entrat en el 2012, i s'acosta el dia de l'aniversari del nostre bloc. Els que el seguiu des del principi sabeu que ens el van portar els reis, un 7 de gener de 2010, per tant dins de tres dies complirà el segon any de vida.

Pel seu primer aniversari (que, per cert, és una paraula que prové a d'annus i -vertor, a veure qui ens l'explica!), ja us vaig fer un vídeo i enguany per no repetir només farem balanç:

68 autors,
75 seguidors,
41370 visites,
320 entrades,
1940 comentaris
36 vídeos
36 presentacions
Hem estat finalistes dels Premis Blocs Catalunya
I ben aviat rebrem altres reconeixements...

Kωνσταντίνος Καβάφης

Όσο μπορείς

Κι αν δεν μπορείς να κάμεις

την ζωή σου όπως την θέλεις,

τούτο προσπάθησε τουλάχιστον

όσο μπορείς: μην την εξευτελίζεις

μες στην πολλή συνάφεια του κόσμου,

μες στες πολλές κινήσεις κι ομιλίες.

Μην την εξευτελίζεις πηαίνοντάς την,

γυρίζοντας συχνά κ' εκθέτοντάς την

στων σχέσεων και των συναναστροφών

την καθημερινήν ανοησία,

ως που να γίνει σα μια ξένη φορτική.

[1913]

Konstantinos Kavafis

En tant que puguis

I si, doncs, no pots fer la teva vida com la vols,
això almenys procura
en tant que puguis: no l'abarateixis
amb massa contacte del món,
amb molts moviments i converses.

No, no l'abarateixis agafant-la,
rodant sovint amb ella i exposant-la
a la diària bajania
de les relacions i els intercanvis
fins que es torni com una forastera enfadosa.
(Versió de Carles Riba)

Per tot això, us dono les gràcies a tots per la vostra participació i us animo a seguir treballant amb il·lusió i dedicació.
Tirem endavant aquest somni que ja és molt més que una ombra!!!

PER MOLTS ANYS MÉS!

ἡ κυβρνήτης

Bon Nadal i feliç 2012!

2011-12-22T16:19:00.001+01:00

Γεια σας, παιδιά!

Acaba l'any 2011, un any de canvis per a molts, de continuació per a d'altres, un bon any, un mal any... Si mirem enrere veurem que hem tingut de tot, i això és el que fa que aquests any sigui valuós. Per això, cal acomiadar-lo amb alegria i plens de bons desitjos per a les festes de nadal i per al nou any que ens arriba, desitjos de joia, de salut, d'amor i de bons resultats en tot allò que ens proposem.

En llatí LAETUM FESTUM NATIVITATIS ET ANNUM NOVUM FAUSTUM FELICEM VOBIS PRECOR

En grec modern: ΣΑΣ ΕΥΧΟΜΑΙ ΚΑΛΆ ΧΡΙΣΤΟΎΓΕΝNΑ ΣΑΙ ΕΥΤΙΧΙΣΜΕΝΟ Ο ΚΑΙΝΟΥΡΙΟ ΧΡΟΝΟ ΓΕΜΑΤΟ ΥΓΙΑ ΚΑΙ ΧΑΡΑ!

I per animar els bons desitjos, una mica de música!
Els barrufets que també saben cantar en grec. Us sona la cançó? A veure si enteneu alguna paraula!

O una altra de Santa en versió grega!

La nostra tradicional Trigona Kalanda de Disney!

Καλή χρόνια σε όλους με υγεία και χαρά

I per acabar una nadala molt coneguda també en la seva versió en grec!

BONES FESTES A TOTHOM!

La filla perduda de Demèter

2011-12-18T14:30:00.000+01:00

Avete!

Avui us parlaré del mite de La filla perduda de Demèter.

Hades, el tenebrós déu de la mort tenia prohibit visitarl’Olimp i per això vivia a les profunditats de la Terra. Un dia es vatrobar a Zeus i li confessà que s’havia enamorat de Persèfone, la filla de Demèteri li demanà el seu consentiment per casar-se amb ella, però Zeus, que nodesitjava ofendre ni Hades ni Demèter no va dir ni que sí ni que no, simplementli va picar l’ullet.

Hades interpretant un sí va buscar la seva estimada iquan va trobar que s’havia allunyat de les seves amigues la raptà mentre ellacridava perquè algú la salvés, però les amigues no van ser-hi a temps i avisarenDemèter, que molt preocupada es va disfressar d’anciana i buscà la seva fillaen un viatge per Grècia de nou dies sense que ningú li digués on podia ser laseva filla.

En la tornada a Atenes els reis de Eleusis li proposarenla feina de mainadera i al poc temps vaaparèixer Triptolomeu, el príncep gran i li explicà que el seu germà havia vistHades acompanyat d’una noia semblant ala seva filla. Demèter va anar amb la seva amiga Hècate a preguntar al Sol, jaque ell ho veu tot, però ell no va voler contestar-li. Així que l’amiga el vaamenaçar amb eclipsar-lo cada migdia i aquest es va veure obligat a confessar quehavia estat el rei Hades.

Demèter molt enfadada va decidir venjar-se del seu germàZeus, qui ella creia que era qui ho havia tramat tot, prohibint que cap arbre traguésfruits ni que l’herba creixés perquè així el bestiar no pogués alimentar-se.

Zeus, en adonar-se’n, va ordenar a Hera que enviés laseva missatgera Iris des de l’arc d’iris amb un avís per a Demèter: “Sisplau,sigues sensata, estimada germana, i permet que les coses tornin a créixer!”.

Demèter no en va fer i cas i Zeus va enviar Posidó, Hèstiai Hera perquè li oferissin regals magnífics. Però Demèter va dir que no fariares per cap d’ells mai més fins que la seva filla no tornés amb ella a casa.Llavors Zeus va enviar Hermes perquè li digués a Hades que si no deixava que lanoia tornés a casa tots anirien a la ruïna i a Demèter que podria tenir Persèfonea casa sempre que no hagués tastat l’alimentdels morts.

Com ella s’havia negat a menjar res ja que deia quepreferia morir de gana, Hades no va poder negar-se a obeir Zeus. Així que cridàPersèfone i li digué que com no havia menjat res semblava trista allà i quepotser seria millor que tornés a casa. Però de sobte un dels jardiners d’Hades,Ascàfal, va acusar Persèfone d’haver menjat uns grans de magrana del seu hortsubterrani.

Hades va dur la noia en el seu carro fins Eleusis on estrobà amb Demèter i es van abraçar i plorar d’emoció.

Aleshores va dir el que el seu jardiner li havia dit ique per tant havia de baixar al Tàrtar de nou. Però Demèter va amenaçar que sitornava a marxar mai trauria la maledicció de la Terra sense importar-li simorien tots els homes i animals.

Finalment, Zeus cridà la seva mare Rea i també la de Demèterper intercedir en la baralla, i aquesta decidí que Persèfone es casaria ambHades i passaria amb ell un mes per cada llavor de magrana que hagués menjat, ésa dir, set mesos a l’any i la resta a la Terra amb la seva mare.

Fins aquí la meva entrada.

Espero que us hagi agradat molt!

Paula Torrents

1r BTX

PS: Si voleu veure la història en format vídeo...

Orfeu

2011-12-16T14:30:00.000+01:00

Hola, sóc la Núria i us parlaré d'Orfeu.

Orfeu era considerat un dels principal poetes i musics del món clàssic, i també el inventor de la cítara. A més va afegir dues cordes a la lira, ja que totes les lires tenen set cordes, i la seva en tenia nou en honor a les nou muses.

Era fill de d’Eagrus i de la musa Cal·líope, però també diuen que era fill d’Apol·lo, perquè era el déu de la música.

Orfeu també va participar en la expedició dels argonautes, en la qual va protegir els seus companys de les sirenes, amb la seva música. Aquestes sirenes cantaven cançons que atreien els mariners, i quan els mariners arribaven els devoraven. Quan Orfeu va sentir les seves veus, va treure la seva lira i es va posar a tocar-la perquè no se sentís la música de les sirenes, i així va salvar els seus companys, menys Butes que no va resistir-se a aquella música i va morir.

Ara bé, la història d’Orfeu més coneguda és la del mite d’Eurídice, que era la seva esposa. Diuen que mentre passejava amb Orfeu, va ser mossegada per una serp i va morir.

Orfeu estava tant trist per la seva pèrdua que va tocar cançons tant i tant tristes que totes les nimfes i déus van plorar, i li van aconsellar que anés al mon dels morts. Ell els va fer cas, i mentre hi anava va haver de passar molts perills. Tots els va superar gràcies a la seva música. Aquesta mateixa música va arribar al cor a Hades i Perséfone, que li van permetre que Eurídice tornés a la terra, però amb una condició: mentre sortien del món dels morts, Orfeu havia de caminar davant d’ella i en cap moment girar-se per mirar-la fins que arribessin a terra.

I així va intentar fer-ho, i gairebé ho aconsegueix perquè no es va girar més que quan ja arribaven a la superfície. Aleshores desesperat va mirar si la seva estimada estava bé. Però a ella encara no li tocava el sol del tot, encara tenia un peu en el món dels morts, i així va conduir Eurídice a una mort definitiva.

Diuen que Orfeu va intentar tornar a l’infern però Caront no el va deixar, i va anar als monts Ródope i Hemo, on va estar tres anys evitant qualsevol relació amb les dones. També diuen que aquell moment es va inventar la pederàstia.

Per les seves cançons les bacants tràcies el van veure i es van sentir menyspreades per ell. Perr això li van tirar tantes pedres que el van matar i van escampar els seus membres. El seu cap i la lira les van tirar al riu Ebre, i va anar a parar a la illa de Lesbos, on una serp se la va intentar menjar i Apol·lo la va convertir en roca.

Dionís va convertir les Bacants tràcies en arbres, i l’ànima d’Orfeu es va retrobar amb la d’Eurídice en el món dels morts, i des d’aquell moment són inseparables.

Una altra versió de la seva mort diu que mentre Orfeu estava en el mont Pangeu, Dionís va enviar les Ménades perquè l’esbocinessin, ja que Orfeu abans havia menyspreat el culte de Dionís. Després unes nimfes van recollir tots els trossos i el van enterrar a prop del Mont Olimp, i la seva lira va ser col·locada per Zeus entre les constel·lacions.

Una altra versió diu que, com de la mare d’ Orfeu havia estat jutge en la disputa de Afrodita i Persèfone per la possessió d’Adonis i la decisió no havia satisfet Afrodita, la deessa va fer que totes les dones s’enamoressin d’Orfeu fins al punt de matar-lo.

Uns altres diuen que Orfeu havia estat el primer en mantenir relacions amoroses amb homes, i això va ser una ofensa per les dones.

Núria Ruiz
1r BTX A

PS: D'Orfeu sorgeix la religió òrfica. Per saber-ne més, cliqueu aquí!

Les termes de Caracal·la

2011-12-14T14:09:00.003+01:00

Hola!
La meva primera entrada en el bloc la vull dedicar a explicar uns dels edificis de Roma amb més història, les termes de Caracal·la. Actualment les extenses ruïnes d'aquestes termes són una atracció turística molt important.

He escollit aquestes termes, ja que tenen encara repercussions al món actual. A principis del segle XX, el disseny d'aquestes termes es va utilitzar com a inspiració per al disseny de l'Estació de trens Pensylvania a Nova York, i també s’han utilitzat diverses vegades com a escenari de fons per a la temporada d'Òpera de Roma. En anys recents s'han realitzat diferents tipus d'esdeveniments culturals, com les competeticions de gimnàstica en els Jocs Olímpics de Roma de 1960 i el concert de la Copa Mundial de Futbol de 1990.Les Termes de Caracal·la van ser un edifici destinat als banys públics en la Roma imperial. Es va construir a la ciutat de Roma entre 212 i 217 dC, sota les ordres de l’emperador Caracal·la.

Les Termes de Caracal·la es van convertir en el complex de banys més luxós de tota Roma, i la seva grandària només va ser superada per les Termes de Dioclecià. L'edifici va ser construït en cinc anys, la qual cosa suposa una gran fita de l'enginyeria romana.

Les termes comptaven amb un gran recinte, de més de 400 metres d'amplada entre els absis, i una estructura central on es trobaven les termes. Al seu al voltant hi havia un ampli jardí. Per al subministrament d'aigua es va desviar cap als banys una branca de l'aqüeducte Aqua Marcia, que va rebre el nom de Aqua Antoniniana Iovia.

Les habitacions de les termes es van dissenyar simètricament entorn de l'eix central dels banys, seguint el model habitual de la Roma imperial. A banda i banda hi havia dues entrades que portaven als vestuaris apodyteria, amb un corredor central que conduïa a dues habitacions a cada costat, amb voltes de canó. Des dels vestuaris es podia accedir a la palestra (gimnàs). Quan acabaven de fer els exercicis físics, els romans podien dirigir-se a les termes, usades per torns per tots dos sexes.

El caldarium tenia una enorme sala circular coberta per una cúpula. L'habitació va ser dissenyada i situada dins del complex per rebre la llum del sol al llarg del dia, i les seves parets eren escalfades a través de tubs buits de terracota., on es trobaven dues grans banyeres a banda i banda.
La natatio era l'última estança a la qual es podia accedir. Es tractava d'una gran piscina descoberta, decorada amb nínxols amb estàtues.

La seva decoració era tan important com el disseny. Els banys van ser decorats amb valuoses obres d'art, com per exemple l'Hèrcules descansant o el Toro Farnesio. Els mosaics no tenien sempre el mateix disseny, en algunes àrees representaven escenes, i en unes altres hi havia solament motius geomètrics

Les Termes de Caracal·la eren un gran complex de banys d'aigua calenta. El problema del proveïment va ser fàcilment resolt, però escalfar l'aigua va ser un problema més complex. La solució va consistir en un forn interior i un altre exterior, en el qual es trobarien els esclaus atiant les flames. En funció de l'habitació a la qual estigués destinada, les aigües s'escalfaven a una temperatura o a una altra. Per millorar la difusió de la calor, es va construir el sistema de l’hipocaust, bastant pràctic i eficaç.

L'edifici va ser destruït per un terratrèmol en el 847, encara que ja des del 537 no s'usaven perquè els canals d'aigua havien estat destruïts en una guerra. Però aquestes ruïnes, són les més grans conservades avui.

Laura Vázquez

1r BTX

Hera, la deessa del matrimoni

2011-12-12T16:26:00.000+01:00

Avete!
Avui us parlaré de la deessa més important de l'Olimp.

Hera era una deessa de l'Olimp, filla de Cronos i Rea, esposa de Zeus, mare de Mart, déu de la guerra, d'Hefest, déu del foc, d'Hebe, deessa de la joventut, i d'Ilitía, deessa dels parts.

Era la deessa del matrimoni i la protectora de totes les dones casades. Per això es representava com una dona gelosa i venjativa. A més, Zeus era infidel a Hera cada vegada que podia i ella se solia venjar en els fills sorgits d'aquestes relacions.
El seu atribut principal era el paó que, segons explica el mite, té el plomatge ple d'ulls que provenen d'Argo, un gegant de mil ulls.
Els romans la van anomenar Juno.

Hera és la filla gran de Cronos i Rea i va ser empassada pel seu pare, igual que els seus germans, fins que Zeus va ser salvat de les maldicions paternes i va poder salvar els seus germans. Zeus va iniciar una guerra que va ser anomenada Titanomàquia. La guerra entre Zeus i els Titans va acabar, i el bàndol dels Olimps en va sortir vencedor, de manera que Zeus va obtenir el tron diví.

Un cop Zeus guanyà la gran batalla, es casà amb Hera. Es diu que ella era la tercera esposa, després de Metis i Tetis.

El casament entre Hera i Zeus va ser més que sumptuós, i, d'acord amb la tradició, es va celebrar el jardí de les Hespèrides.

Hera es mostra molt gelosa i enemiga de les amants de Zeus i dels fills que tenien amb ell. Durant un temps, una ninfa anomenada Eco va tenir el treball de distraure Hera d’aquestes aventures parlant-li tota l’estona. Quan Hera va descobrir l’engany, va maleir Eco, fent que solament pogués pronunciar les últimes síl·labes que sentia dels altres.

També odiava els fruits de les unions del seu marit. I així va ser com Hèracles va caure en desgràcia amb Hera, ja que era fill de Zeus i Alcmena, i va ser potser el que més va patir la còlera de la deessa.
A ella se li va ocórrer la idea dels dotze treballs als quals es va sotmetre al semidéu, i el va perseguir sense límit fins a la fi dels seus dies.

Aquest atacs de gelosia també li costaven cars a la deessa, ja que Zeus sempre protegia els seus fills i les seves amants de la venjança d'Hera. Per exemple, quan Hèracles es va veure embolicat en una tempesta enviada per Hera quan ell tornava de prendre Troia, Zeus la va suspendre de l'Olimp i li va lligar una enclusa a cada peu. Hera més tard es va reconciliar amb Hèracles.

La ira d'Hera no sempre es relaciona amb la gelosia, de vegades també lluita per poder.

Per exemple, va castigar Tirèsias i el va deixar cec, per donar-li la raó a Zeus en una discussió que va començar la parella sobre qui gaudia més dels plaers de l'amor, si l'home o la dona.

A més, Hera va participar en el concurs de les pomes per esbrinar quina deessa era la més bella. Com Paris va triar Afrodita, la seva còlera va caure sobre ell i sobre Troia, de manera que la balança es va inclinar per als grecs o aqueus. Fins i tot, la deessa va estendre la seva protecció a Menelau, i el va fer immortal.

Anteriorment, Hera havia protegit els Argonautes, i va ajudar-los perquè sortissin bé lliurats de les Roques Cian i dels passos de Caribdis i Escil·la.

I fins aquí la meva entrada!

Espero que us hagi agradat.

Ana Mª Fernández

1r BTX

PS: Llegiu els pensaments d'Hera!!!!

Pòstum o posthumous

2011-12-11T17:23:00.001+01:00

Avete!

Com sabeu darrerament tinc un interès filològic per l'anglès, i en el llarg procés d'aprenentatge de vocabulari de tant en tant em trobo alguna curiositat com la que vam comentar l'altre dia quan ens va sortir l'adjectiu imus, que ens va portar a summus, i de summum vam arribar al llogo de la productora americana SUMMIT entertainment.

Doncs, bé, fent a casa un camí semblant, vaig trobar l'adjectiu POSTHUMOUS, és a dir, el català pòstum, que vol dir aparegut després de la mort (habitualment referit a la del pare o l'autor).

Em va sorprendre la h intercalada, i em va fer pensar en post humum. L'humus, com sabeu, és la part orgànica del sòl, i el mot prové del llatí humus, i (terra, sòl). D'aquí tenim mots com inhumar o exhumar, enterrar i desenterrar respectivament.

Però, és clar, vaig pensar que ni castellà ni en català no hi havia aquella h intercalada, fet que feia pensar que, o bé, s'havia simplificat l'escriptura o que en llatí no hi havia existit, mai. Així doncs, vaig consultar el diccionari llatí i efectivament en llatí no hi havia cap h.

Finalment el meu viatge etimològic em va dur al diccionari etimològic anglès que teniu enllaçat al bloc, Online Etymology Dictionary. I voilà, l'etimologia ens parla d'un origen en l'adjectiu llatí postumus, a, um, però ens explica la grafia de la paraula a partir d'una confusió en el llatí tardà va fer que s'escrivís posthumous, tot pensant que tenia a veure amb post i humare.

Si és que quan diem que l'anglès és molt difícil d'escriure, ja tenim part de raó, ja.

Gaudete!

Fúria de Titans

2011-12-08T19:48:00.006+01:00

La pel·lícula FÚRIA DE TITANS ens parla del mite grec de Perseu.

Perseu era un heroi que va ser trobat a dins d’un taüt, amb la seva mare, per una família de pescadors. Va créixer amb aquesta família fins que un dia Hades va acabar amb la vida de la seva família adoptiva.

En aquells moments els habitants d’Argos estavan en contra dels déus i volien matar Perseu perquè resultava que era un semidéu, fill de Zeus i d'una mortal. Però Perseu des de la mort de la seva família només vivia per acabar amb Hades, qui, per la seva banda, només volia arrabassar el poder a Zeus.

Per posar fi a la vida d’Hades, Perseu havia de lluitar amb diverses bèsties. Va començar la seva aventura des d'Argos amb uns quants homes de palau, dos caçadors i la seva protectora, que va ser la que havia fet que el trobessin dins del seu taüt-tomba.

Hades contraataca i dóna part del seu poder a una bèstia perquè acabi amb Perseu, i lluiten dos cops durant la pel·lícula.

Perseu i els altres arriben a un desert ple d'escorpins gegants, però aconsegueixen matar-ne uns quants, sortir vius, i a sobre amb unes bèsties que els ajudaran.

Descobreixen que per matar Hades abans s’ha de matar el Cracken, que era la bèstia d’Hades, ja que si la mataven, Hades perdria part del seu poder. Així, per saber quin era el seu punt dèbil van anar cap a l’oracle, i allà, gràcies a un enginyós acte de Perseu aconsegueixen saber que per matar el Cracken han de fer servir el cap de Medusa, que petrifica tot aquell que mira els seus ulls.

L'oracle també els diu que Perseu morirà i per això les bèsties del desert deixen d’ajudar-lo, totes menys una.

Més endavant, Perseu es troba amb el seu pare Zeus i aquest li concedeix ser déu a l’Olimp però Perseu s'hi nega; no vol ser un déu. Zeus accepta la resposta i li dóna una moneda,

que farà servir perquè el barquer de l’inframón els porti cap al temple de Medusa.

Un cop allà, només surt viu Perseu amb el cap de Medusa en una bossa. A fora l'espera la seva protectora, cap a la qual començaven a sentir amor.

Però la bèstia que ha contractat Hades la mata i Perseu acabava amb aquella bèstia.

Aleshores amb l'ajuda de Pegàs torna cap a Argos, que era on es dirigia el Cracken. Arriba i veu com els habitants d’Argos han posat Andròmeda com a sacrifici per no morir ells mateixos. Llavors fa servir el cap de Medusa i petrifica la bèstia. Després amb l’ajuda de Zeus fa tornar Hades a l’inframón.

Finalment, doncs, salva Andròmeda, que li ofereix ser rei al seu costat. Perseu, però, refusa l'oferta i li diu que la protegirà millor sent un home normal.

Un cop resolt el conflicte, Perseu va al lloc on ha mort la seva família, i allà veu Zeus, que li fa la mateixa proposta, Perseu la torna a rebutjar i, al final, Zeus li diu que està d’acord, però perquè no visqui sol, li retorna la vida a la seva protectora.

Àlex Verdugo

1r BTX

PS: Per conèixer el mite de Perseu, cliqueu aquí.

La llegenda del vesc

2011-12-06T22:44:00.000+01:00

Hola!

Amb motiu de l’arribada del Nadal us parlaré del vesc, la planta que fa que una dona hagi de rebre un petó si hi està a sota la nit de Nadal.

Els celtes i romans el van considerar un símbol de pau i un amulet protector, i per això seguien un ritual a l’hora de recol·lectar-ho: era fonamental que no toqués el terra i sempre el collien en el solstici d’estiu o d’hivern i utilitzaven eines especials per aquella ocasió com una falç d’or.

Li van atribuir poders màgics basant-se en el fet que va ser creada com un element que no provenia ni del cel ni de la terra, ja que les seves arrels no toquen mai el terra, però tampoc se sosté per si mateix en l’aire. D’aquí sorgeix el costum de recollir-lo sense que caigui a terra i de penjar-lo al sostre.

Un cop recollit l’utilitzaven per ajudar a les dones a parir, per protegir-se dels llamps i d'algunes malalties, i per curar ferides.

El van començar a col·locar a la porta perquè els protegís dels esperits dolents i els evités visites no desitjades. Fins avui en dia, que es conserva el costum de posar el vesc a la porta de les nostres llars.

A la mitologia romana, el mateix Enees per poder entrar als inferns va haver de dur una branca de vesc d’or.

I fins aquí la meva entrada.

Lucila Palma

1er BATX

Les interferències del món clàssic en el modern

2011-12-04T21:10:00.011+01:00

Marcus vos salutat!

La meva primera entrada està dedicada al llatí, ja que en adonar-me que el món en el qual vivim està farcit d’inscripcions i citacions llatines en escuts nacionals, lemes, emblemes, tant en el camp esportiu o didàctic com fins i tot en el polític, he decidit compartir algunes d’aquestes anècdotes relacionades amb el tema. Començaré per la més propera a nosaltres, Espanya.

Hi ha una inscripció llatina que forma part del lema nacional, PLVS VLTRA, que vol dir “Més enllà”, i fa referència al mite d’Hèrcules i a les columnes de l'estret de Gibraltar.

La història diu que Hèrcules va separar dues roques que representaven Àfrica i Europa, i va obrir l'estret de Gibraltar i va col·locar una columna en cada roca amb la inscripció següent: Non Terrae Plus Ultra, que significa “No hi ha terres més enllà” que delimitava el final del món conegut. D’aleshores ençà els navegants del Mediterrani no s’atrevien a creuar aquest límit, ja que tenien por del què podien trobar.

Aquest temor va persistir fins que Colom va aconseguir arribar a les Índies a través de l’Atlàntic, fet que va provar que hi havia un “nou món” darrere d’aquelles columnes. Amb aquesta proesa, el rei Carlos I d’Espanya va decidir incloure les columnes a l'escut amb un lleuger canvi: Plus Ultra, que vol dir “Més enllà” fent al·lusió a la troballa feta pel regne. Aquesta fita ha fet que encara avui la inscripció es mantingui vigent.

Viatjant una mica cap a l'oest, trobem un altre exemple de com s’ha emprat el llatí fins als nostres temps. A Londres, destinació programada per al viatge de 1r de BTX, localitzem una frase del llatí en el seu emblema: Domine Dirige Nos, que ve a ser “Senyor, dirigeix-nos”.

I finalment creuant l’Atlàntic, als EUA, podem observar que els Americans senten una gran passió pel món dels romans i una mostra d’aquest fet és l’emblema dels EUA o el lema de Barack Obama al 2008 quan era candidat a la presidència.

Aprofondim: en l'emblema dels EUA hi ha la inscripció E Pluribus Unum, que vol dir “De molts, un”, clar significat de l’unificació dels estats independents en un de sol.

Aquesta frase ve és originària del poema Vi de Moretum, atribuït a Virgili, encara que l’autor original és anònim. Moretum és una amanida i el poema acaba citant els ingredients que es requereixen per fer-la amb la frase “color est e pluribus unus”.

Pel que fa a l’actual president d'una de les majors potències mundials, Barack Obama va utilitzar la frase Vero Possumus en l'eslògan que va fer servir en la seva campanya i que va adoptar la famosa forma Yes, we can!, i no li ha anat malament...

I fins aquí arriba la meva entrada.
Espero que us hagi agradat!

Marco Talavera
1r BTX

El santuari d'Eleusis

2011-12-02T21:33:00.001+01:00

Hola, sóc la Laura i us parlaré sobre Eleusis.

A Eleusis existí el principal santuari dels Atenesos, després del de l’Acròpolis. A uns trenta quilòmetres de la ciutat d’Atenes es troba actualmentla població d’Elefsina, on en tempsclàsics s’aixecava el santuari eleusí. El camí que unia les dues viles al’antiguetat rebia el nom de Via Sacra. Avui en dia aquest camí no te res desagrat, excepte el nom. El recorregut actual parteix entre edificis industrialsde la capital grega i passa per baixos suburbis mentre ascendeix lentament capa les primeres estribacions de la cordillera que limita per occident la planaàtica. El viatger de l’Antiguitat solia aturar-se al cim i descansava en unpetit bosc de llorers consagrat a Apol·lo, més endavant passava per diversos rierols salobres que es creia quemanaven d’una font subterrània i que constituien la frontera entre els dosmons: el dels vius i el dels morts.

El viatge que feien els grecs cap a Eleusis significava, ni més ni menys,que una travesia a l’altre món per recuperar de la mort a Persèfone, la fillade la mare dels cereals, Demèter.

Recordaven el que les tradicions orals i elsrelats mitològics afirmaven sobre la jove Perséfone, que mentre recollia flors havia estat segrestada pel déu de l’inframón, Hades, qui l’havia transportat al seu regne cap a l’interior de la terra. Ladeessa Deméter, plena de dolor havia cercat la seva estimada filla per totsels confins coneguts fins que un home d’Eleusis li va dir que el déu delsmorts se l’havia endut a les seves possessions subterrànies a través d’unagruta, que comunicava la terra amb l’inframon. Com a recompensa Deméter va establirel santuari d’Eleusis.

La gruta d’Hades a Eleusis

En el santuari els peregrins, dins del temple (el telesterion), tenien una visió i es convertien llavors en algú quehavia vist (epoptes). Alguns autors deien que prenien un menjar amb una drogaprovinent d’uns petits fongs que creixien en cereals silvestres. Desvetllar el secretsobre la cerimònia sagrada estava condemnat amb la mort.

El culte eleusí passà de Grècia a Roma i va durar fins l’any 381, quanl’emperador Teodosi ordenà la clausura del santuari, però és molt probable queel culte perdurés fins a finals del segle IV dC quan el rei visigot Alaric Isaquejà i destruí la vila.

Les dones d’Eleusis. Jean Delville, 1867-1953

I si voleu recordar la història de Persèfone i Hades, i a més practicar anglès, mireu-vos això.

I fins aquí la meva aportació.

Bon cap de setmana!
Laura Jovani
1r BTX

El mar d'Hel·le

2011-11-30T15:00:00.000+01:00

Avete!

Com que aquest trimestre hem estudiat la geografia de Grècia, he pensat d’explicar-vos l’origen del nom de l’estret dels Dardanels, abans anomenat Hel·lespont, és a dir, el mar d’Hel·le, d’ ´Ἑλλη i πόντος (mar).

Frixo i Hel·le eren dos germans fills d’Atamant, rei de Coronea, i de Nèfele, (núvol en grec). Atamant va començar a desitjar Ino, filla de Cadme de Tebas. Es va separar de Nèfele i es va casar amb ella.

Amb Ino havia tingut dos fills, per als quals Ino va ser una cruel madrastra, ja que volia desfer-se d’ells.

Per fer-ho va persuadir les dones del país perquè torressin els grans del blat de moro que havien de sembrar. Quan els homes els van sembrar, no va sortir res de la terra.

Amenaçat el país per la gana, Atamant va enviar emissaris que consultessin l’oracle d’Apol·lo en Delfos. Els emissaris, subornats per Ino, van explicar al rei que els déus exigien el sacrifici de Frixo i Hel·le per fer créixer el blat de moro. El poble volia fer els sacrificis i Atamant s’hi va veure obligat. Els dos germans van ser conduïts a un altar on havien de ser sacrificats.

Però la seva mare des de l’Olimp vetllava per ells i no permetria que els seus fills morissin. Així que els va enviar un carner amb velló d’or, que li havia regalat el déu Hermes. Els nois hi van pujar ràpidament que va marxar volant.

El carner els portava a Cólquide, on estarien segurs, però en un moment donat Hel·le va mirar cap avall per veure el mar i en adonar-se de la gran alçada es va marejar i va caure a l’aigua, en una regió que a partir d’aquell moment es va anomenar Mar d’Hel·le o Hel·lespont.

Frixo, però, va arribar bé a Cólquide on va demanar asil al rei Eetes, que el va acollir i li va donar la mà de la seva filla Calcíope.

Frixo va sacrificar al carner com ofrena al déu Zeus i va entregar la pell a Eetes en agraïment. Eetes el va penjar en un roure del bosc sagrat del déu Ares i fou custodiada per un drac. Aquest va ser el velló d’or que buscaria Jason. Tal i com va explicar la nostre companya Isabel en la seva entrada: Jason i els Argonautes.

Aquesta imatge representa l’estret de l’Hel·lespont, ara conegut com Dardanels.

I aquesta és la història que avui us proposo. Espero que us hagi agradat.

Raquel Molina

1 BTX A

La cesària

2011-11-29T17:30:00.000+01:00

L’altre dia aclasse la Laurava comentar la paraula “cesària”. El primer que pensem tots quan sentim aquestaparaula és que ha de tenir alguna relació amb “César”. Però vosaltres creieuque pot haver-hi una relació? Què penseu, que César ve de cesària o cesària vede César? Continueu llegint i ho esbrinareu.

Primer us explicaré queés la cesària. És un tipus de part que consisteix en treure el fetus per l’abdomeni l’úter de la mare tot fent un tall. Se sol utilitzar quan el part vaginalpodria comportar dificultats mèdiques o complicacions tant en la mare com en elfill, ja sigui per una malaltia infecciosa que pateix la mare o una malacol·locació del fetus.

Vegem aral’etimologia d’aquest terme.

Es creu que pot derivar del verb llatí caedere que vol dir tallar efectuant unacissura. En canvi, no derivaria del nomdel cònsol Gaius Iulius Caesar. Pertant, deduïm que ve del verb caedereja que per descriure aquesta operació, a Roma, tenien la frase “a matre caesus”, que vol dir “tallat de la seva mare”.

Ara bé, aquestaoperació només la podien fer quan la mare havia mort abans del part.

L'etimologia de Cèsar tampoc no està relacionada ja que el nom és molt més antic que l'operació de la cesària. I se sap que la mare de Cèsar va veure créixer el seu fill i va viure molts anys ambell.

De totes maneres, una veu popular s’ha inventat la història del naixement deJuli César, dient que César va néixer per cesària per tal que tinguessin relació el nom i el verb.

En conclusió, ni el nom deCésar prové de “cesària”, ja que va ser unainvenció posterior, ni el nom de l'operació té a veure amb Cèsar.

Com veieu el món de l’etimologia és un món infinit i potarribar a ser molt interessant. Així que us animo perquè escolliu alguna parauladel llatí i mireu si té alguna relació amb alguna paraula catalana, castellana o de qualsevol idioma.

Podria ser interessant i mai està de més ampliar el vocabulari.

Espero que us hagisemblat interessant.

Moltes gràcies.

Electra o Paz Heredia

2n BTX

Constantí el Gran

2011-11-28T17:01:00.006+01:00

Hola sóc en Jaume de 1r de BTX B i aquesta és la meva primera entrada al blog. Faré una breu explicació de qui era Constantí el Gran.

Constantí I el Gran, va néixer el 27 de febrer de l’any 272 i va morir el 22 de maig de l’any 337.

Va ser el primer emperador romà que es va basar en el cristianisme. Va ser proclamat August gràcies a les seves tropes el dia 25 de juliol de l’any 306, i va governar l'imperi romà fins al dia de la seva mort.

Constantí va fundar la ciutat de Constantinoble (ara anomenada Istambul, a Turquia). Va ser la capital de l’imperi Bizantí durant segles, fins que al segle XV va ser conquerida pels turcs.

Constantí estava casat amb Helena, que era la filla d’un masover. A l’any 292, el pare de Constantí va abandonar la seva dona, i es va casar amb Flàvia Maximiana Teodora, que era la filla de Maximià, emperador romà d’occident, i van tenir 6 fills, germanastres de Constantí.

Quan Constanci Clor fou nomenat comandant suprem de la Gàl·lia, britània i hispània, com un dels dos cèsars de la tetrarquia, el 293, Constantí va romandre amb Dioclecià a Nicomèdia, probablement com una mena d'hostatge que garantia la fidelitat del seu pare. Va acompanyar Dioclecià a Egipte, país que va pacificar després de conquerir Alexandria el 296.

Va participar en diversos actes:

-El van proclamar August.

-Va participar en la guerra civil.

-Va guanyar la batalla contra Maxenci, que jurava la venjança del seu pare.

A l’any 337, Constantí estava en guerra contra Sapor II de Pèrsia, que volia recuperar les províncies que li havien arrabassat Galeri i Maximià. Però es va posar malalt i va morir el dia 22 de maig del 337. La seva mort va acabar donant el poder a Constanci II.

Espero que us hagi agradat.

Adéu!

Visita a Empúries

2011-11-27T14:44:00.001+01:00

Χαϊρετε!

La vostra companya de 2n, Paz, us ha preparat aquesta magnífica presentació sobre la visita que vam fer a Empúries el passat 24 d'octubre.

Com que als exàmens de la setmana vinent, haureu de conèixer amb detall el jaciment d'Empúries, us la penjo avui perquè estudieu millor.

Empúries

View more presentations from Rapsodos

Espero que us sigui útil!

La màscara d'Agamèmnon

2011-11-26T22:54:00.000+01:00

Avete a tothom!!

La meva primera entrada parla sobre el

protagonista del penjoll de la nostra professora. Els que tenimclasses amb la nostra estimada Laura de Latín algun cop hem vist que portavacom a collaret i últimament com a agulla la cara d’un home molt guapo. Elrecordeu? Doncs és Agamèmnon i és el protagonista de la meva entrada.

Aquesta ésla suposada mascara d'Agamèmnon. Suposadaperquè l’arqueòleg Heinrich Schliemann la va trobar a Micenesl’any 1876 col·locada damunt d’un cos situat a la tomba V. Schliemann es va pensar que havia descobertel cos d’Agamèmnon. Però després uns estudis arqueològics moderns van suggerirque la famosa màscara del rei podria datar entre 1550 i 1550 aC, el que la situauns 300 anys abans que fos rei de Micenes. Malgrat això, ha conservat el seunom. Si la voleu veure esta exposada al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes.

Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, en llatí Agamemnon) va ser el rei de Micenes i d'Argos iel capdill més poderós de tots els que van participar a la guerra de Troia. La seva esposa era Clitemnestraamb la qual va tenir quatre fills: Orestes, Ifigènia,Crisòtemisi Electra,i a més era germà de Menelau, el marit ultratjat per Paris. Hi ha moltes versions sobre la seva vida. Jous explicaré una d’elles.

Un dels fetsque el va fer tristament famós fou el sacrifici de la seva filla. Recordeu elmosaic d’Empúries? Sí, el causant de tota aquella desgràcia: va sacrificar laseva filla per poder embarcar cap a Troia.

I tot va ser perquè va ser castigat per haver matat uncérvol de la deessa Àrtemis tot dient que “niella mateixa ho hauria fet millor.”

La dea, com no, enfadadali va fer pagar l’ofensa amb la vida de la seva filla Ifigènia. Si no la matava,els grecs no tindrien vent per navegar cap a Troia. A Agamèmnon li va semblarjust i la va matar.

Una de les històries que escontaven d’ell és que abans de marxar cap a Troia, va decidir anar aconsultar un oracle, que li va dir que per aconseguir vent per marxar hauria desacrificar la seva filla, i a més també li va dir:

“Agamèmnon no morirà

ni dins ni fora d'un palau

ni en aigua ni a terra

ni vestit ni despullat

ni menjat ni afamat”

Va marxar cap a Troia ivan anat passant els anys. I en acabar la guerra va tornar cap a Micenes on l’esperava la sevaesposa que durant tot el temps que el seu marit havia passat lluitants’avorriria i s’havia embolicat amb un amant, Egist.

Quan Agamèmnon va arribar a casa va decidir prendre unbany al jardí. I en treure un peu per sortit de la banyera la seva dona li vadonar una poma i tot seguit li va llançar una xarxa de pescador a sobre.Aleshores va venir Egist per matar-lo i la dolça esposa va rematar el cadàvertallant-li el cap.

S'havia fet realitat la profecia: ni dins ni fora d'un palau(estava al jardí de palau) ni en aigua ni a terra (tenia unpeu fora la banyera); ni vestit ni despullat (la xarxali cobria el cos, però no era un vestit); ni menjat ni afamat (s'estavaacostant una poma a la boca en el moment de la mort).

Què us ha semblat? Per què Clitemnestra el va volermatar? Per què havia de morir?

Totes aquestes respostes són material suficient per a feruna nova entrada... Qui s’anima?

Gaudete!

Greta Gómez

1r BTX

Els Déus Romans

2011-11-24T16:36:00.038+01:00

Avete!

Em dic Sandra, sóc una alumna de 1r de batxillerat i aquest és el primer any que faig llatí. A més avui és la primera vegada que publico al blog.

Aquesta setmana he estat rumiant sobre el tema del qual podia parlar avui i al final he decidit fer un petit resum sobre els déus romans més importants.

Apol·lo

És el déu del foc solar i de la bellesa. Representa la inspiració positiva. Se'l representa com un home jove i atractiu, que porta amb freqüència un arc, fletxes i una corona de llorer. Era fill del déu Zeus i de Leto. El seu oracle més important estava a Delfos.

Bacus

En grec era Dionís. És el déu de la natura i molt especialment de la vinya i el vi. Aquest déu es transforma en cabra o serp, i el seu símbol vegetal és la vinya enroscada al voltant d'un bàcul. Generalment apareix estirat, amb una copa a la mà i amb una corona de fulles de parra. Era bo i amable amb qui l'honrava, però portava la bogeria i la destrucció a qui menyspreava a ell o als rituals orgiàstics del seu culte. D'acord amb la tradició, Dionís moria cada hivern i renaixia en la primavera.

Ceres

És la deessa de l'agricultura, de les collites i de la fecunditat. És filla dels titans Cronos i Rea. Quan la seva filla Persèfone va ser raptada per Hades, déu del món subterrani, el dolor de Ceres va ser tan gran que va descurar la terra, i no van créixer plantes i la fam va devastar l'univers.

Cupido

Era fill de Venus. Tant en l'art grec com en el romà es presenta Cupido, déu de l'amor, com un nen entremaliat, armat amb un arc i fletxes, que dispara tant contra déus com contra homes.

Diana

En grec Artemis. És la deessa de la caça i els animals salvatges, especialment els óssos. Com a deessa guerrera apareix sempre armada amb llança, casc i un escut rodó. Diana té el poder de petrificar qualsevol que la miri. Era filla del déu Zeus i de Leto, i germana bessona del déu Apol·lo. Com deessa de la lluna, se la identificava de vegades amb la deessa Selene i amb Hècate. Tradicionalment era amiga i protectora de la joventut, especialment de les noies.

Juno

En grec, Hera. És la reina dels déus, filla dels titans Cronos i Rea, germana i dona del déu Zeus. Juno era la deessa del matrimoni i la protectora de les dones casades. Era el prototip de la bona dona. El seu animal representatiu és el paó. Era coneguda per les seves advertències i bons consells.

Júpiter

En grec era Zeus. Personifica la llum i els fenòmens celests entre els pobles itàlics. Com a déu del cel, el seu atribut és l'àguila; com a déu de les tempestes, el seu atribut és el raig. A més, governa sobre homes i déus.

Mart

En grec Ares. Aquest déu, molt antic a Roma, era el déu dels combats. El seu culte era molt important. Els animals que li estaven consagrats eren el pica-soques i la lloba. Ares era un déu ancestral de Tebes i tenia un temple a Atenes, al peu de l’Areòpag o muntanya d’Ares.

Mercuri

És el patró del comerç, dels viatges i de l'eloqüència. Se'l representa com a un home que porta casc, sandàlies amb ales i espasa corba. És el missatger dels déus, fill del déu Zeus i de Maia, la filla del tità Atles. Guiava a les ànimes dels morts cap a l'inframón i es creia que posseïa poders màgics sobre la son.

Venus

En grec Afrodita. És la deessa de l'amor i la bellesa. A les nombroses còpies romanes d'estàtues gregues es posa de manifest el seu aspecte seductor. En la Ilíada d'Homer apareix com a filla de Zeus i Dione. En llegendes posteriors se la descriu brollant de l'escuma del mar i el seu nom pot traduir-se com 'nascuda de l'escuma'.

Minerva

En grec Atena. És la deessa de la guerra i de la saviesa. Se la representa amb casc, llança i cuirassa, a més d’un escut amb el cap de la Medusa gravat, que en comptes de cabells, té serps.

Neptú

En grec Poseidon. És el déu del mar. Se'l representava amb barba i un trident a la mà. Era fill del tità Cronos i la titànide Rea, i germà de Zeus i Hades. Posidó era marit d'Anfitrite, una de les nereides, amb qui va tenir un fill, Tritó.

Espero que us hagi agradat a tots.

Fins aviat!

Per què parlem de Zeus quan tenim Hefest?

2011-11-22T13:51:00.002+01:00

Avete!

Sé que a la majoria de vosaltres us agraden els mites, però per arribar a entendre’ls fa falta tenir una bona base de mitologia i conèixer tots els déus grecoromans. Per això, jo us parlaré d'un dels més importants, Hefest!

Hefest (Vulcà, en la mitologia romana) era el déu del foc, els forjadors, artesans, i tot el que estigués relacionat amb els metalls. Era lleig i coix; diuen que caminava amb l’ajuda d’un pal, i fins i tot en algunes ceràmiques apareix pintat amb els peus posats en sentit contrari, del revés. És fill d’Hera però es posa en dubte si el seu pare va ser Zeus, o no, ja que hi ha dues versions del mite.

En una, Hera l’engendra sola per venjar-se de Zeus el qual havia infantat Atenea sol. I en la segona versió es diu que Zeus va participar en la seva creació.

Fos com fos, Hera, enfadada en veure el bonic ésser que havia tingut, el va llançar fora de l’Olimp i va estar caient nou dies i nou nits fins que va arribar al mar. A causa de l’impacte contra la Terra es va quedar coix. Allà el van adoptar dues deesses del mar, fins que va créixer i es va formar com mestre artesà.

Molts de vosaltres segurament haureu sentit el mite dels amors d'Ares i Afrodita, sí, quan Afrodita li feia el salt a Hefest amb el déu de la guerra, Ares. Segurament més d’un cop us heu plantejat la pregunta com un déu lleig com Hefest va acabar amb la deessa Afrodita.

Doncs, jo ho explicaré perquè pugueu continuar vivint tranquil·lament. Temps enrere, Hefest per venjar-se d’Hera va regalar a tots els déus de l'Olimp un tron d’or, però el d’Hera el va fer especial de manera que quan segués no pogués tornar a aixecar-se.

Quan això va passar van haver de cridar Hefest perquè desfés el malefici, i aquest va contestar que ho faria si li permetien contraure matrimoni amb Afrodita. I així va ser.

Un fet curiós d’aquest mite és que quan Hefest va tornar a l’Olimp no va tornar en un pegàs ni en cap esser mitològic especial. Va tornar muntat en un ase.

Hefest surt en uns quants mites més com el de Prometeu, ja que quan el castiguen, és Hefest qui fa les cadenes. I a molts altres... I segurament que als que no es parla d’Hefest és perquè és un personatge tant important que es dóna per descomptat que està ficat en el mite.

Hefest també conegut com

Juan Je Yamuza

1r BTX A

Súnion i Carles Riba

2011-11-20T15:21:00.000+01:00

Salvete!

Avui aporto la meva primera entrada al blog de clàssiques.

Us parlaré d'un poema (estança) de Carles Riba, un poema que parla sobre el temple grec situat a l'extrem sud de la regió de l'Àtica. El seu nom Súnion.

Tal com ens va explicar la Noemi en una entrada anterior, a Súnion hi ha un dels més bells temples dedicats a Poseidó, que és també el temple grec més admirat per Carles Riba.

El poema fa així:

Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,

dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura, 7

pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;

per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;

per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira

súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que el salva als cops de fortuna,

ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

Aquest poema està inclòs en el llibre Les elegies de Bierville (1943) en un volum publicat en el retorn de Carles Riba a Barcelona. Està inspirat en la visió del temple de Súnion, que, per a Carles Riba, és el símbol de la cultura clàssica grega. Penseu que Carles Riba fins i tot va ser professor de Grec a la Universitat.

El símbol que vol donar Carles Riba és un paral·lelisme amb el seu exili. Creu que pot fer front a totes les adversitats, que és un mariner i el seu far és el temple Súnion, creu que ell algun dia, gràcies a la força que li infon el record del temple, tornarà a la seva pàtria, de la qual ha hagut de fugir i a la qual vol tornar.

A la primera part del poema (fins el vers 7) descriu el temple de Súnion tal com és per a ell, i a la segona (que comença a la meitat del vers 7) ens diu que el temple exerceix la funció de far que guia els mariners. El descriu, però, com si exercís la funció de guia (és a dir ja canvia el punt de vista i inicia el paral·lelisme).

D'altra banda, en el darrer vers, ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur, cal dir que hi ha una profunda reflexió sobre el pas del temps:

El de Súnion fa moltíssims anys era un gran temple, però el temps arruïna fins i tot els temples més poderosos i aquest n'és un exemple. Així, a l'últim vers es dóna a entendre: ric del que ha donat: era un temple gran i poderós, i en sa ruïna tan pur: el que queda fa rememorar com devien ser aquells temps. Ara bé, igualment ens queda l'esquelet d'un temple, que encara, tot i el temps passat, continua sent ben bonic.

La imatge del Súnion ha estat utilitzada de fons en l'anunci del iogurt Grec de Danone i he trobat el primer anunci que es va fer, tot en grec i amb una fantàstica imatge del temple:

I aquí acaba la meva entrada. Espero que us hagi agradat i l'hàgiu disfrutat.
Que acabeu de passar un bon cap de setmana.
Valete!
Adriana Hernández
1r BTX

Calígula, un emperador d'excessos

2011-11-18T21:14:00.003+01:00

Hola a tothom!!!

Com sé que us encanten les tafaneries del món antic, en la meva primera entrada al blog m’estrenaré parlant d’un emperador anomenat Calígula (encara que jo prefereixo dir-li Gai Juli Cèsar August Germànic).

Aquest famós emperador va néixer l’any 12 dC a la ciutat de Roma on va regnar durant 4 anys (37dC – 41dC). Va ser el tercer membre de la dinastia julio-clàudia. Calígula era el fill més petit de Germànic i d’Agripina la Gran, besnét d’August i renebot de Tiberi. El seu nom vol dir "sandàlia petita" i li ve dels soldats de les legions, els quals, quan era petit, el disfressaven de legionari i el calçaven amb petites càligues, una mena de sandàlies romanes. Anys més tard, Calígula serà uns dels emperadors associats a la depravació juntament amb el caprici i les crueltats.

DURANT LA SEVA INFÀNCIA

Una cosa que va agafar per costum des de la seva infància (com qualsevol de nosaltres) era el plaer de presenciar tortures. Podríem dir que era com un dels seus hobbies, una inclinació cap al masoquisme absolut. I no us ho perdeu, que aquest senyor era envejable actualment dins el nostre jovent, perquè ja de ben petit sortia de festa fins a altes hores de la nit, però el nostre futur emperador era molt llest: agafava un mantell i una perruca per passar desapercebut.

DINS EL REGNAT

Com ja he esmentat abans, aquest home era conegut per multitud de crueltats i com molts altres emperadors també es creia déu, el pobre home. Durant el seu mandat com emperador va arribar a decapitar milers de persones; així que podríem dir que el seu verdader hobby era decapitar al personal que corretejava per allà.

Calígula morí finalment assassinat per alguns dels seus guardaespatlles, a l’edat de 29 anys.

ANÈCDOTES

He pogut trobar alguna que altra anècdota relacionada amb els seus/seves amants i seguidament les exposaré.

- Calígula era molt morbós i disfrutava moltíssim amb el sexe, principalment el sàdic. Un dels casos més extrems és el d'un dels seus amants (i no precisament una dona...) a qui va arribar a trencar els ronyons a causa de la força amb la qual l’apretava.

- Júlia Lívia, Drusil·la i Agripina van ser les tres amants seves més famoses, però Drusil·la destaca ja que Calígula va deixar-la embarassada i quan aquesta es trobava en el vuitè mes de gestació, Calígula prengué una decisió molt coherent per a ell; suposo que a l'esperar tants mesos i a l'estar tocat de l’ala decideix tallar el ventre d’ella aconseguint que finalment morissin la mare i el nen. Doncs sí, desagrable però cert.

- Marc Emili Lèpid va ser un altre dels seus amants a més de cunyat. Realment no tenia manies i es relacionava amb la seva pròpia família que tampoc estava malament.

- Va estar casat 4 cops.

- El seu problema amb el sexe no acaba aquí (per sort vostra), com a bon sexòpata li encantaven les orgíes i encara més si eren salvatges, i hi participava un convidat molt especial, el seu cavall Incitato.

I no acabaríem amb aquest home sembla ser! Però per avui això és tot.

Espero que disfruteu i que us agradi.

Arianna Luján

1r BTX