Hodie est

divendres, 31 de gener de 2014

La bellesa a Roma: cosmètics i pentinats

Avete! 
Sóc la Laura Rodríguez i avui us parlaré de la bellesa a Roma.

Pot semblar que actualment estem molt avançats en el tema de cosmètica i bellesa pero realment no ho estem tant, a l'antiga Roma ja eren tots uns professionals.

Ornatrix romana
De la mateixa manera que en l'actualitat la gent acudeix a les perruqueries i els salons de bellesa, a l'antiguitat les dones romanes acudien a l'ornatrix.
L'ornatrix era com una barreja de perruqueria, saló de bellesa i assessoria d'imatge que tenia la finalitat de millorar la bellesa de les dones romanes.
Entre altres una de les  més habituals era rentar els cabells a les clients, arrancar les canes més visibles amb unes pinces i fer pentinats diversos, com la confecció de recollits, que era la diferència fonamental entre una dama i una prostituta.
També confeccionaven perruques amb els cabells de les esclaves o cabells exportats de diferents llocs.

Pel que fa als homes, aquests acudien al tonsor, que era una barberia. Allà tots els homes seguien la mateixa tendència i es feien les coses més bàsiques com afaitar la barba. 
Com a productes cosmètics utilitzaven terres acolorides per al maquillatge, una pols negra similar al kohl egipci com a pintura d'ulls per destacar la mirada, i tints per als cabells, com la henna importada d'Egipte o un tint vermell fet de greix de cabra i de cendra que es produïa a Germània, conegut com gripau. També s'utilitzaven olis i ungüents per al cos i es perfumaven els vestits des de les primeres importacions de substàncies perfumades d'Orient. 

Durant l'extensió de l'Imperi romà, van anar canviant les diferents modes i costums en el pentinat. Inicialment els cabells femenins s'arreglaven amb gran senzillesa i s'utilitzaven menys els perfums. Aquest és el cas del pentinat a l'estil d'Octàvia, que constava d'un tupé sobre el front i una trena recollida en un monyo al clatell. A l'època flàvia es va posar de moda afegir postissos al propi cabell, formant com una mena de corona sobre el front.

Els homes, que durant segles havien dut cabells llargs i barbes descurades, van adoptar a partir del segle III aC la moda grega dels cabells curts i els rostres afaitats. Al final de l'època republicana, el pentinat masculí es va tornar més laboriós. Els cabells curts es van començar a pentinar-se amb el calmistro, un ferro que s'escalfava en les brases i que servia per arrissar i fer rulls. En el segle II dC es va produir un canvi de tendència quan l'emperador Adrià va adoptar de nou la barba. També va popularitzar-se el fet de tenyir-se el cabell de ros. Fins i tot es tiraven als cabells pols d'or.

I fins aquí la meva aportació. Què ens animem a fer-nos un dia pentinats a la romana?

dimecres, 29 de gener de 2014

Tesmofòries, una festa de dones

Hola!
Avui parlarà la germana d'Atenea, sóc Perséfone, filla de Deméter i Zeus.

El que jo vull explicar és la festa que se celebra aquí, a Grècia, en honor a la meva mare i a mi. L'anomenen Tesmofòries, però, per desgràcia jo no la puc gaudir, ja que quan se celebra no estic en la superfície terrestre sinó que estic presonera del meu oncle Hades als inferns. 

La meva mare en canvi sí que pot veure des del seu temple com les dones gregues, -únicament les casades amb homes atenesos-, celebraven la festa en honor a nosaltres. 
De totes maneres, quina ocurrència fer una festa quan la meva mare està trista perquè jo no hi sóc. I a sobre no entenen que quan ets una deessa les emocions porten conseqüències, i, com que Demèter és la deessa de la agricultura, quan jo em trobo als Inferns, les terra es torna estèril.
                                                                                       
Ciutadanes d'Atenes, no podríeu fer la festa quan nosaltres, les honorades, estem felices?

En fi, és el que toca. Suposo que voldreu saber en què consisteix aquesta festa.
Se celebra els dies 11 i 13 del Pianepsió (l'octubre-novembre vostres) amb la intenció de proporcionar fecunditat als camps sembrats. Per aconseguir això es porten a terme uns rituals, alguns una mica estranys.

Les dones casades uns dies abans estan obligades a guardar abstinència sexual. 
Ah! per cert, se m'oblidava dir que aquests rituals són secrets, així doncs jo no he dit res.


Primer les dones van al temple on se celebra la nostra festa. Un cop allà es fan una mena de llit per tombar-se. Tot seguit desenterren objectes (tan normals com òrgans sexuals o dolç de llet amb forma de serps) que havien enterrat mesos enrere durant una altra festa.

El segon dia es passa en dejuni i les dones es reuneixen soles, sense homes, i això permet que es puguin expressar amb total llibertat. 
El motiu del dejuni era que la festa estava dedicada a Demèter, com a  dictadora de lleis, ja que ordenava que els homes fessin els seus treballs, el seu propi aliment. Era una forma de reconèixer que les dones no alimentarien als homes durant tota la vida, sinó que, arribat cert punt, els homes havien de tenir cura d'ells mateixos. 

Finalment, el tercer dia està dedicat a la fertilitat de la dona i dels camps. A nosaltres ens fan ofrenes de formatges i fruits. Les dones fan figuretes d'òrgans femenins i mengen magranes. També es dediquen a retornar el que han tret de la superfície a la terra ja que així es fa una "fertilització màgica". Només les dones que no tenien morts en la família poden realitzar aquest ritual. 

I al final del tot, sí que es fa una festa com Zeus mana al ritme de la música.

Una de les característiques destacades de la festa era el misteri i l'exclusió dels homes, fet que va comportar moltes especulacions. Es morien de ganes de saber què hi feien. Fins al punt que aquell comediògraf gens amic de les dones, Aristòfanes, en va fer una comèdia titulada Les Tesmofòries parodiant la nostra festa, i de passada, fent escarni de l'escriptor de tragèdies Eurípides

Bé, ara que ja sabeu com va, espero que l'any que ve gaudiu de la nostra festa i em porteu moltes ofrenes.

Χαῖρετε!

dissabte, 25 de gener de 2014

Salutacions des d'Atenes

Bona tarda nois!
Penso que surto molt bé a aquesta foto,
me la posaré de perfil a Facebook...
Disculpeu el meu retard, però estava protegint la meva ciutat del meu “estimat” germà, Ares.

Em dic Atenea. El meu pare era el déu més faldiller de l’Olimp. Com que tenia por que li prengués el poder, es va empassar la meva mare per evitar que el seu fill fos més fort que ell. Però li va sortir malament la jugada i vaig néixer del seu cap.

La meva vida és simple. Mai cap home s’ha endut la meva virtut, ni mortal ni déu, (no, no hi ha ningú digne de tenir un fill amb la deessa de la guerra) i m’he dedicat a protegir la saviesa, l’estratègia, la civilització, la justícia i les arts. 

Però un dia vaig patir un dissortat accident…
Em dirigia cap a una nova batalla amb el meu casc lluent i la meva llança quan va aparèixer aquell estúpid d’Hefest i em va intentar violar. Però no us penseu que sóc tan fàcil com Afrodita. Li vaig donar un cop d’escut i va fugir corrents. El problema és que s’havia “emocionat” massa i em va esquitxar la cama. Ràpidament em vaig netejar i vaig llençar el mocador a terra, però allà mateix va néixer Erictoni (amb la “bellesa” del seu pare, pobret). Després va ser famós i fins i tot té un temple aquí dalt de l'acròpolis.

De totes maneres, no estic aquí per parlar-vos de mi, sinó per parlar-vos del tirà del meu germà. 
El meu "germà" intenta imitar-me
sense èxit. Quin casc més horrible!
Sort que només és germà per part
de pare...
Ares és temperamental, despietat, sanguinari i brutal. No entenc com algú així pot enamorar Harmonia (perquè Afrodita ja sabem tots que s’enamora fins i tot de les pedres).

Sempre que ha lluitat amb mi l’he vençut, però temo que estigui ordint un pla per derrotar-me, ja que, sempre que em veu, em diu que l’Olimp és massa petit per tenir dos déus de la guerra.  A més a més, ara està empipat perquè l’altre dia el van enxampar amb Afrodita i tots els déus ens vam riure d’ells.

(Toc,toc,toc)

-Ateneaaaaaaaaaa! Obre la porta, aquest cop et venceré!

Ja torna a ser ell. Bé, nois, li ensenyaré per enèsima vegada que l’estratègia i la intel·ligència pot més que la força bruta. 

I per a vosaltres, què és més important, tenir un cos amb una força brutal, o un cervell capaç de trencar totes les barreres físiques?

PD: Qui sàpiga on em vaig fer aquesta foto tindrà una recompensa :) Utilitzeu la ment!

divendres, 17 de gener de 2014

En defensa de les Humanitats!

Avete omnes!

Com si m'haguessin sentit o perquè els fats s'han confabulat, per afermar el que us deia en l'arravatament de passió ciceroniana de dimecres, dijous es va presentar a la sala Prat de la Riba de l'IEC un document promogut per tretze intel·lectuals, i subscrit per més de 400 particulars i institucions, en el qual es recorda que cal defensar l'aprenentatge de les humanitats, perquè tot allò que aprenem ens fa més savis i, sobretot, més lliures. 
El títol del manifest: UNES HUMANITATS AMB FUTUR




A més a més, per parlar-ne a Catalunya Radio han entrevistat Joan Domènec Ros, president de l'Institut d'Estudis Catalans, i Meritxell Blay, professora de grec a l'Institut Jaume Primer de Salou i presidenta de l'Associació de Professors de Llengües Clàssiques de Catalunya, APLEC. Entre d'altres coses, parla sobre el Concurs Odissea, en el qual vosaltres participeu. 



Us animo a llegir el manifest, escoltar l'entrevista i dir la vostra. Possiblement després de fer-ho us sentireu més feliços d'estudiar el batxillerat humanístic. Si és que algú no s'hi sentia ja!

Gaudete

dijous, 16 de gener de 2014

Concurs Odissea 2014

Carissimi discipuli, 

Tal com us havia anunciat aquest mes de febrer arriba el 
CONCURS DE CULTURA CLÀSSICA ODISSEA 2014, en el qual de nou podem participar principalment gràcies a l'esforç de l'Associació de Professors de llengües clàssiques, l'APLEC.
La majoria ja sabeu que l'any passat vam tenir una classificació molt bona, i que dos dels nostres grups van quedar en primera posició de desempat a Catalunya. Per molt poc (63 segons) no van podem participar en la final estatal. I ara us animo a participar de nou.

Vosaltres, els autors de L'ombra d'un somni hi vau participar activament i molts de vosaltres hi teniu molt bon record. Un dels nostres grups, Gerion, va quedar segon de Catalunya, un altre va quedar en tercera posició, si més no en punts. Ens va fallar el temps!!!  

Les bases i el calendari del concurs són les següents: 
És un concurs en línia sobre cultura clàssica adreçat a estudiants de secundària. Els dies 3, 4, 5 i 6 de febrer caldrà accedir a la pàgina web del concurs (www.odiseaconcurso.org), i respondre les preguntes que s'hi formularan, que seran tres, una per dia, més una d'especial, el dia 6. Es publicaran a les 9 del matí i es podran respondre fins a les 9 del dia següent. Així, el termini per respondre-les és de 24h

El resultat final d’aquesta primera fase es publicarà el dilluns 11 de febrerEn cas d’empat a punts en la primera posició es celebrarà un desempat, que consistirà en una nova superpregunta que es publicarà al web la tarda del dimecres 12 de febrerEls equips guanyadors a les seves respectives seccions competiran entre si en una segona fase estatal, amb una gran pregunta que serà publicada la tarda de dimecres 19 de febrer.

El tema de les preguntes serà: 

  • 1r dia: el teatre en la mitologia grega i romana.
  • 2n dia: el teatre en la vida quotidiana a Grècia i Roma.
  • 3r dia:  el teatre en la historia i institucions grecollatines.
  • El quart dia (dijous 6 de febrer), sortiran publicades altres preguntes-pista i una superpregunta de major dificultat que les preguntes ordinàries: la resposta de la superpregunta vindrà donada per les inicials de les respostes correctes d’aquestes preguntes-pistaseguint el seu ordre de publicació. Totes aquestes preguntes tindran com a eix temàtic el teatre en la literatura grecollatina.
Per cada pregunta correctament contestada s’obtindran 5 punts i l’error suposarà el descompte d’1 punt. Si s’encerta la superpregunta s’obtindran 10 punts i per cada resposta encertada de les preguntes-pista per arribar a la solució s’obtindran 2 punts més; per cada error es descomptarà 1 punt.

NORMES DEL CONCURS

  • No es poden deixar preguntes sense respondre (en blanc).
  • En les respostes no s’admetran abreviatures i haurà de respectar-se l’ortografia correcta de les paraules. 
  • Les preguntes, preguntes-pista superpregunta han de ser sempre respostes amb una sola paraula.

Que Atenea i Sofia us inspirin en la recerca!

Καλή τυχή!
Bona Fortuna!

diumenge, 12 de gener de 2014

Un hivern ple d'activitats!

Avete omnes!

Ja ha començat el nou any que ve carregat de novetats. D'entrada, demà dilluns els alumnes de 2n de batxillerat lliuraran els seus treballs de recerca, una de les primeres grans fites del curs.

Tot seguit podrem començar a pensar en altres activitats, possiblement menys costoses:
1) El CONCURS DE CULTURA CLÀSSICA ODISSEA 2014, en el qual de nou podem participar principalment gràcies a l'esforç de l'Associació de Professors de llengües clàssiques, l'APLEC


2) La segona edició de la lectura de textos clàssics promoguda des de l'AMUPROLAG, (associació de professors de clàssiques de Múrcia), batejada amb el nom YO CONOZCO MI HERÈNCIA, i programada per al dia 14-2-14. Un cop més, es farà lectura de textos i concurs de vídeos. Així que comenceu a pensar què podem fer.


3) La representació teatral de La Odisea de Rafael Sánchez "El Brujo", que tindrà lloc al teatre Condal de Barcelona, des del dia 14 de gener fins al 2 de febrer.


4) L'exposició "El sexe a Roma", organitzada pel museu de Badalona i que fins al 23 de febrer es pot visitar en el museu de Granollers.


Així doncs, ja veieu que se'ns ha girat feina. Estigueu atents a les novetats que anirem publicant en el blog. 

Καλό χειμώνα! 

dimarts, 7 de gener de 2014

Un nou aniversari: una volta més a l'any!

Χαῖρετε μαθηταί!

Ha arribat un altre 7 de gener i ja serà el quart en el recorregut d'aquest blog que somiem conjuntament. Sí, avui el nostre blog acaba de perfeccionar la quarta volta a l'any, i estem de celebració.

I juntament amb aquesta nova volta de l'any arriba el 2014, ple de nous reptes i ganes de tirar endavant. Entre tots, un any més ho farem possible.

Ara, per commemorar aquest dia us penjo el vídeo amb què van celebrar el primer any! 
Si algú s'anima a fer-ne un de nou amb els moments estel·lars de l'any que ha passat, serà molt ben vingut!


Feliç Aniversari a tots els que feu possible
L'ombra d'un somni!