Hodie est

dimecres, 30 de març de 2011

Teatre grec

Γεια σας!

Com sabeu estem a punt de començar a parlar del teatre a Grècia, perquè el dia 12 d'abril anirem a Tarragona a veure la representació d'Antígona, dins del marc dels festivals de teatre grecollatí PROSOPON.
Els alumnes de primer ja l’heu llegida en connexió amb la matèria de literatura catalana, i els de segon ho fareu la setmana vinent.

Abans però, caldria tenir unes nocions de com va sorgir el gènere teatral a Grècia, del lloc on es feien les representacions i de quina era la importància d’aquest gènere tan relacionat amb la democràcia atenesa.
Com que les explicacions de paraula ja les farem a classe, aquí us deixo imatges i presentacions que després seran eines útils per estudiar.





Χαιρετε!


dilluns, 28 de març de 2011

Antígona i família


Avete!
Us parlaré de la tragèdia grega d'Antígona, amb un petit power, que us servirà per recordar la lectura del llibre en el que es basa la representació que veurem el proper 12 d´abril a Tarragona.
Espero que us agradi.

divendres, 25 de març de 2011

Kylie Minogue al món grec

Salvete!
El passat 12 de Març la cantant australiana Kylie Minogue va fer l’únic concert a Espanya de la gira mundial del seu nou disc, al Palau Sant Jordi, que ja va ser l’Olimp barceloní al 1992.
Al timó Nausica. Avui us parlaré de la mitologia grega en una cantant molt popular que gairebé tothom la coneix.
La cantant australiana Kylie Minogue ha tret l'onzè àlbum on ha combinat el pop i el dance. Els disc s’anomena Aphrodite. El tema principal del disc, que la cantant ha utilitzat ha sigut la mitologia grega, concretament la deessa Afrodita, que com ja sabeu era la deessa de l'amor i la bellesa.
En aquest concert la deessa de l'amor va disparar les seves fletxes a les 15.000 persones que van assistir a la presentació del seu nou disc Aphrodite.
L'aparició a l’escenari de la deessa Kylie la va fer emergint del fons de l'escenari a bord d’una petxina daurada, vestida amb una túnica blanca i unes orelles, cantant el primer tema del seu nou disc.
­L’escenari estava molt preparat i adequat a la mitologia grega. Hi havia fonts d'aigua, soldats amb escut, columnes dòriques, arpes, esclaus, belles ajudants de cambra i alguna odalisca.
Les referències a la mitologia clàssica han estat constants: en una cançó emergia muntada en un centaure, en una altra recorria la passarel·la central pujada en una quadriga arrossegada per quatre ballarins o també va cantar volant sobre un àngel.
Minogue només va donar un respir a la temàtica grega a partir de Cupid boy, cançó en la qual, vestida amb una espectacular faldilla de plomes negres, va llançar un gest a la seva parella, el model català Andrés Velencoso, que apareixia a les pantalles seminu apuntant a la seva núvia amb un arc i una fletxa.
Per finalitzar us he posat un vídeo del concert de Barcelona.


Espero que us hagi agradat. Petons a tothom !

dimecres, 23 de març de 2011

Els gladiadors amb música

Avete,
com que estem ja acabant els temes de cultura dedicats al lleure a Roma, aquí us deixo un nou vídeo d'aquella sèrie americana d'història en versió musical, que ens parla dels gladiadors, del seu origen, dels tipus i de la seva fi.


D'altra banda, us faig memòria que al febrer de l'any passat la vostra companya Anna ens va fer una entrada molt completa sobre els gladiadors, amb video il·lustratiu inclòs.


I finalment us recordo que també al blog tenim una recreació fantàstica de la lluita de Massimo Decimo Meridio (el de Gladiator) en versió Playmobil.


Valete!

PS: Studere discentes iuvat!

dijous, 17 de març de 2011

Teseu i el Minotaure

Salvete!
Electra al teclat. Avui us parlaré d'un mite que hem fet a classe unes quantes vegades i que sortirà a l'examen. Així que espero que us vagi bé per repassar.

Així doncs, us presento una "mini" pel·lícula del famós mite de Teseu i el Minotaure:



Espero que us hagi agradat a tots i que hàgiu disfrutat. Que tingueu un bon dia.
Electra

dimarts, 15 de març de 2011

La guerra del Peloponès

Χαῖρετε!

Tot i que avui són els Idus de març, aniversari de la mort d'un romà prou conegut per tots nosaltres, l'entrada del dia s'ocuparà del món grec, ja que a segon de Batxillerat hem arribat, després dels enfrontaments amb els Perses, a la terrible guerra entre grecs: la guerra del Peloponès, que, com heu anat veient, és una mica embolicada.

Per això, per ajudar-vos a comprendre-la i preparar un esquema per estudiar-la, aquí teniu dues propostes:
1) Com ara fa un any, us proposo de veure aquest episodi de la sèrie "Érase una vez el hombre".


2) I també aquesta presentació esquemàtica dels principals esdeveniments de la guerra:
Espero que us siguin útils!


PS: Per cert, espero els vostres comentaris sobre el personatge d'Alcibíades.

dilluns, 14 de març de 2011

Mite de la venjança d’Agamèmnon

Salvete!
Avui al blog Lorennna.
No sabia què fer per penjar al blog, i he anat buscant mites, informacions, que no m’acavaben de convéncer... Finalment he trobat aquest i m'he dit "per què no?"
Així que us parlaré del mite de la venjança d’Agamèmnon.
Espero que us agradi!

La venjança d'Orestes i Electra
Deu anys tenia Orestes quan la seva mare va matar el seu pare. Successor legítim d'Agamèmnon, el nen es va salvar d'una mort segura a mans de l'usurpador quan la seva germana Electra el va treure de palau amagat sota la roba i el va lliurar al seu preceptor. Aquest el va conduir fins a Crisa, on regnava Estrofi, un aliat d'Agamèmnon, que el va acollir fins que va tenir disset anys. Així que es veu amb cor d'acomplir el deure de venjar la mort del pare, Orestes abandona Crisa, acompanyat del seu inseparable amic Pílades, fill d'Estrofi.
El primer que fa Orestes és retre ritus funeraris al sepulcre del seu pare i consagrar-li un rínxol, alhora que li promet venjança. Electra, que acudeix també a la tomba, identifica el rínxol del seu germà i, tot seguit de trobar-se, es reconeixen l'un a l'altra.Tots dos ordeixen un pla per portar a terme finalment la venjança que tant de temps havien somiat.
Sense ser reconegut ni per la seva pròpia mare, Orestes es presenta a palau com un enviat d'Estrofi per tal de comunicar a Clitemnestra la suposada mort del seu fill en una cursa de carros. La reina, tot dissimulant la joia per la notícia, crida Egist perquè la senti de la mateixa veu del missatger. Orestes aprofita l'ocasió de trobar-lo desprotegit per matar-lo a cops d'espasa. Immediatament després es dóna a conèixer a la seva mare i també l'assassina, desoint les súpliques desesperades que li adreça.

Encalçat per les Erínies
Consumat l'assassinat de la seva mare, Orestes és perseguit sense pietat per les Erínies, que reclamen la seva sang per castigar el terrible crim comès. Les Erínies o Fúries eren les negres deesses infernals de la venjança i dels remordiments, nascudes de la sang dels genitals amputats d'Úranos. Els mortals no gosaven ni pronunciar el seu odiós nom i les anomenaven Eumènides 'bondadoses', per no despertar la seva ira. Segons la tragèdia Eumènides d'Èsquil, quan Orestes acudeix a consultar al santuari de Delfos, Apol·lo li ordena que, després de purificar-se, es dirigeixi a Atenes a posar-se sota la protecció de la deessa Atena. Allà és jutjat pel tribunal de l'Areòpag instaurat a tal fi per Atena i que esdevindrà en endavant l'encarregat de jutjar els crims de sang. Absolt del seu crim gràcies a la intervenció d'Apol·lo i al vot d'Atena, s'allibera per fi de la persecució de les Erínies.
I això és tot. 
Espero que us hagi agradat!
Salut! (:

diumenge, 13 de març de 2011

Arqueologia Subaquàtica


Avete!

Aquesta és la meva segona entrada al blog, i jo, Gal·la, he pensat, aprofitant un petit reportatge que vaig trobar per internet, introduir-vos una mica el món de l’arqueologia, ja que és el que m’agradaria estudiar.

Aquest reportatge tracta sobre una de les modalitats d’arqueologia: la subaquàtica.
Però abans d’explicar el vídeo, faré una breu introducció sobre l’arqueologia aquàtica en general.

L’arqueologia subaquàtica s’encarrega dels jaciments de mars, rius, pantans, maresmes, coves o cenotes (coves cobertes d’aigua). Però també d’embassaments, canals, dics o pous.
 
Pel que fa a l’estat de conservació de les restes que es troben, habitualment estan en millor condicions, ja que estan en equilibri amb el medi després de tant de temps sota l’aigua. Malgrat això, el procés per extreure les restes és molt més complicat, ja que el material altera la seva estabilitat al sofrir els canvis de medi.
L’època més rica en jaciments aquàtics és l’època del colonialisme, tot i que també es troben algunes restes d’època romana o grega.
Per sort, el Mare Nostrum és el bressol de l’arqueologia subaquàtica, i les primeres restes que es van trobar van ser al Egeu. Es tractava del que s’anomena un camp d’àmfores.
El primer jaciment investigat per arqueòlegs va ser al 1960, el Kelidonia, un vaixell fenici datat en el s. XIII aC.
 
D’altra banda, un dels jaciments més importants relacionats amb el món grecoromà és el d’Anticitera. Consta d’un vaixell comercial, possiblement romà, del s. I aC. La seva càrrega era una gran quantitat d’escultures gregues en bronze i marbre, a més a més de ceràmiques de taula, vidre i altres elements menors. I una de les troballes més importants en aquest jaciment és el primer sistema d’engranatges conegut, un aparell per calcular el calendari lunar i solar. Pel seu carregament es dedueix que provenia d’Àsia Menor. Les restes es troben a 60 metres de profunditat, cosa que va dificultar enormement la seva recuperació.
Un altre jaciment important, a 27 m. de profunditat, és el de Le Titan, un vaixell romà amb més de 1.000 àmfores, que al no contar amb control arqueològic, van ser extretes però no estudiades.

El documental que hi ha a continuació tracta sobre un jaciment d’un vaixell de carrega romà trobat prop de Marsella; es tracta del projecte Venus. Els arqueòlegs creuen que es va enfonsar fa 2.100 anys al topar amb un escull. Aquest vaixell transportava unes 3.000 àmfores amb vi de la Toscana a Marsella. La investigació d’aquest naufragi donarà informació sobre els intercanvis comercials en el Mediterrani en temps dels romans, sobretot en les costes de França, Itàlia i Espanya. I per una altra part també ajudarà a comprendre els intercanvis culturals en l’Imperi romà.

Aquestes restes es troben a 105 metres de profunditat, i aquesta profunditat és perillosa per als éssers humans (més de 60 m.), per tant els arqueòlegs han hagut de treballar amb fotografies, vídeos i dibuixos, fins que han desenvolupat un model en 3D. Amb aquest model es podrà mesurar la distància entre dos objectes, el volum i la dimensió total de la carga. A més a més es podran comptar totes les àmfores i trobar pistes que ajudin a identificar les àmfores amb altres similars, el tema que ha inspirat l’alfarer i una marca del fabricant.

Per fer aquest model primer el submarí fa fotografies des de diferents angles i alhora envia dades sobre la latitud, longitud i la profunditat on van ser preses les fotografies. Aquestes dades són les que ajuden a les reconstruccions en 3D: sabent on estava posicionada la càmera a l’hora de fer la fotografia es poden transformar aquests detalls en mesures absolutes. Les fotos es combinen amb les mesures d’un sonar.


Doncs bé, espero que us hagi agradat l’entrada i el documental, encara que és només una part de l’ampli camp que abasta l’arqueologia subaquàtica. I si voleu més informació, sapigueu que la seu que s’encarrega de l’arqueologia subaquàtica a Catalunya és la CASC.

Molts petons ;)

dijous, 10 de març de 2011

L'orquídia

Hola a tots!

Com que ja que falta poc per a la primavera, m’he inspirat en aquest senzill mite que m’agradaria compartir amb tots vosaltres. 

Fa poc vaig descobrir que la paraula orquídia podria tenir alguna etimologia o alguna cosa que veure amb el grec i aquesta curiositat em va portar a descobrir-ho, així com també em va portar a descobrir que l’orquídia també tenia un significat en l’antiga Grècia.
És un mite senzill però curiós. Les orquídies estan indubtablement entre les espècies florals més antigues; es remunten, en efecte, a fa 65 milions d'anys. Les restes més antigues han estat trobades a la Muntanya Bolca prop de Verona (Itàlia).

La paraula orquídia deriva del grec ὄρχις (orchis = testicle), mot que es va trobar per primera vegada en els manuscrits de l'obra De causis plantarum del filòsof grec Teofrast i que data aproximadament de l'any 375 aC. Aquest mot fa referència a la forma dels tubercles de les espècies del gènere Orchis, orquídies d'hàbit terrestre, els tubercles dobles del qual semblen testicles, com pot apreciar-se en la imatge.
Van ser conegudes i benvolgudes pels éssers humans des de l'Antiguitat.


Però el mite diu una altra cosa:
Orchis fou fill d'una nimfa i un sàtir. Durant la festa en honor del déu Bacus, va beure massa i en estat d'embriaguesa va seduir i va violar una sacerdotessa. Els déus el van castigar a morir devorat per les feres. Plens de dolor, els seus pares van suplicar als déus que retornessin la vida al seu fill i aquests van accedir a condició que Orchis en la seva vida futura proporcionés satisfacció als homes.

Així va ser com van retornar Orchis a la vida, transformat en una bella orquídia. Els grecs creien que menjant-se les flors de les orquídies despertaven en el seu interior els poders eròtics i l'energia sexual del difunt Orchis.
I és per això que la paraula orquídia ve d’aquí.

Espero que us hagi agradat.
Nàdia

dimecres, 9 de març de 2011

Athens' nightlife

Hola gent,
sóc el Sergi i torno a passar pel tron del blog per donar-vos les impressions a posteriori sobre el viatge a Atenes. Us mostraré especialment les meves impressions sobre la nit atenesa, a més d’alguns altres aspectes que m’han cridat l’atenció.
En aquest últim punt també faig una crida als meus companys perquè opinin i manifestin allò que a ells els ha semblat destacable.

Abans de començar crec que seria necessari dir que nosaltres no vam tenir el privilegi de conèixer tot Atenes ni tampoc les zones d’oci situades a l’extrarradi de la capital de Grècia que és on, amb tota seguretat, es troben les grans discoteques (si n’hi ha).

Així doncs, la meva visió sobre la vida nocturna d’Atenes està condicionada pel fet que no hem vist tota la ciutat, per descomptat, i que tampoc hem tingut l’ocasió de veure Atenes un divendres o dissabte per la nit. A banda d’això, els difícils temps econòmics que viuen al país hel•lènic també penso que ha de ser un factor determinant.

Partint d’aquesta base, podríem dir que la nit d’Atenes té molta vida ja que en la totalitat de les places o carrers de relativa importància en l’àmbit de l’oci, hi havia gent i fins i tot bastant ambient, malgrat trobar-nos en un dia laborable l’endemà del qual la gent s’havia de llevar aviat per anar a treballar (si no estan a l’atur, que és la tònica -risas-).

A Psirí o Gazi, les zones o àrees on es troben els locals nocturns d’Atenes on vam anar, trobem una competència notable entre els diferents establiments fins al punt que els vianants, especialment els turistes, són constantment assaltats per promotors o cambrers dels diferents bars amb ofertes de diferents tipus per captar clients, pràctica que també podem veure a l’hora de dinar en els restaurants especialitzats en Gyros (baba). Aquestes propostes variaven entre els 7 i els 5 euros per copa segons la “tensió” de les negociacions i/o el nombre de persones del grup. Nosaltres, gràcies a la qualitat dels nostres representants vam pagar 5 euros per consumició tots els dies que sortírem. Els locals no són discoteques sinó bars musicals d’uns 200m (quadrats) amb llum tènue i la música considerablement alta, prou per fer-nos aixecar a tots a ballar i fer gresca. Aquesta mena de espais els vam trobar a la zona de Gazi.

L’altre tipus de bars als quals vam estar són aquells a l’aire lliure, més freqüents al barri de Psirí, i més orientats al període estival de l’any. Alguns d’ells regalen unes vistes irrepetibles de l’acròpolis amb il•luminació nocturna.

D’altra banda, no solament això és el que podem trobar a la nit atenesa, ja que –segons he llegit- està caracteritzada per la seva àmplia varietat d’ambients i bars especialitzats en els diferents estils de música (jazz, pop, rock...) així com també d’interpretacions en viu/directe, segons explicat la revista Athenorama (la Guia del Ocio d’Atenes).

En conclusió, Atenes, per la seva cultura mediterrania, és una ciutat amb una considerable vida nocturna que es sobreposa als entrebancs econòmics que assoten actualment el món i Grècia amb especial intensitat. I té encara una nit caracteritzada per la seva varietat i també per la seva massificació dins de zones específiques i concentrades.

A banda de la nit d’Atenes, m’agradaria obrir un altre tema de debat al blog. M’agradaria que exposeu impressions de Grècia de tot tipus, aspectes que us hagin sorprès. Predicaré amb l’exemple i seré el primer:

-El primer cop que vam seure en un bar, en aquest cas a Psirí per prendre alguna cosa després de sopar, després de demanar cadascú la seva consumició la cambrera ens portà un got d’aigua a tots. Nosaltres, indignadíssims, li dèiem que havíem demanat una altra cosa i no un got d’aigua mentre ella va passar de nosaltres. En aquell moment va aixecar-se la Laura i ens va explicar que era un costum grec, que a tots els bars et porten aigua abans de portar-te el que has demanat. Vam quedar una mica malament xd.

-Altra cosa que m’ha agradat és l’hàbit que tenen els grecs per posar tsatsiki a tot. Precisament el tsatsiki, una mena de salsa formada principalment per iogurt, all i cogombre, és una de les coses que més trobo a faltar d’allà, em va encantar.

-L'últim aspecte que m'agradaria exposar és l'extens bilingüisme que trobem a Grècia, ja que la majoria de la població, acostumada a veure les sèries i pel·lícules en anglès subtitulat, s'expressen amb total soltura en llengua extrangera, fet que obre un ampli ventall de possibilitats a l'hora de comunicar-se amb els grecs, tot i no conèixer la seva llengua. És aquest motiu relacionat amb l'anglès la raó del títol en la llengua en qüestió.

A partir d’aquí seguiu vosaltres que un servidor és una mica gandul...

Ave!

dimarts, 8 de març de 2011

8 de març: Dia de la Dona treballadora

Avete discipuli et discipulae,
com sabeu avui és 8 de març, el dia dedicat a totes les dones treblladores. Com que suposo que tots coneixeu el motiu d'aquesta efemèride, que avui compleix 100 anys de la seva celebració, jo només us parlaré d'un parell de dones famoses en el món grec.
I estaria bé que ampliessiu informació amb dones destacades del món romà.

SAFO DE LESBOS

Safo, mítica poetessa grega, és probablement l’autora femenina més reconeguda, per no dir l’única, del món grec.

Va néixer a l’illa de Lesbos, al nord-est del mar Egeu, al voltant de l’any 600 aC., en l’època en què es gestava la lírica occidental. Fou una aristòcrata que es va quedar aviat vídua. La gran majoria dels seus textos conservats es refereixen a la seva família -a la seva filla per exemple o a un grup de noies que formaven el cercle de Safo. No se sap exactament què era aquest grup: podien ser noies nobles que eren educades per Safo o una mena d'associació religiosa que rendien culte a Afrodita i a altres divinitats.


El que es desprèn dels poemes que hi dedica és que hi havia relacions amoroses entre elles, relacions que es trenquen quan la jove marxa del cercle per casar-se. De fet, moltes d'aquestes composicions són els comiats que dedicava Safo a les noies que es casaven. Altres, en canvi, canten a amors amb homes o són epitalamis (himnes nupcials).

Per tot això els mots lesbianisme i safisme fan referència a la homosexualitat femenina.

Conservem únicament fragments de la seva obra i sabem ben poc de la seva vida, tret que girava, com la seva producció poètica, al voltant d’aquest cercle reduït d’amigues, que s’agrupaven en allò que anomenaren “la casa de les servidores de les Muses”. Aquesta serà l’escenari on apareixerà l’amor en els seus estats més purs i diversos: lligams estrets, enyor, gelosia, comiats... En l’amor de Safo vers les seves amigues, la sensualitat, el desig i la religió es confonen en un afany de recerca d’un nou valor oposat als tradicionals: la bellesa.

Safo ha cantat un amor que no és solament una emoció immediata dels sentits, torbació profunda del propi ésser, com en tota l’eròtica arcaica, sinó l’amor com a memòria, que viu en l’espai i en el temps, d’una comuna emoció d’alegria en la vida, una memòria que, encara en la separació, manifesta l’aturmentat desig amorós.

Fr.94 D.
Les Pleiades ja s’amaguen,
la lluna també, i és mitjanit,
les hores passen, νύκτην,
i jo m’allito sola.
 
ASPÀSIA DE MILET
Aspàsia de Milet (c. 470 aC - c. 400 aC fou una dona milèsia, mestra de retòrica i logògrafa. Va viure a Atenes on Pèricles es va enamorar d’ella, que passaria a ser la seva amant des del 450 aC-445 aC fins a la mort en el 429 aC.

Se sap molt poc de la seva vida. Va passar la major part de la seva vida adulta a Atenes, i podria haver influït tant a Pèricles com a altres polítics atenesos. L'esmenten en els seus escrits Plató, Aristòfanes, Xenofont i altre
s autors de l'època. En alguns diàlegs de Plató apareix com a model de dona intel•ligent i amant de la saviesa. També Plutarc es refereix a ella en la seva biografia de Pèricles. Igualment se la menciona en obres modernes, com els poemes de Leopardi o novel•les històriques que recreen l'època.

La casa d'Aspàsia fou un centre literari i filosòfic que va exercir força influència cultural. Un fill de Pèricles i Aspàsia, Pèricles el Jove va esdevenir general en l'exèrcit atenenc i seria un dels sis executats després de la derrota de les Arginuses el 407 aC.

Alguns escriptors antics també documentaren que Aspàsia tenia un bordell i ella mateixa era hetaira, encara que quasi tots els estudiosos moderns descarten aquesta afirmació basant-se en què els acusadors eren poetes còmics què volien difamar Pèricles.

Bé, ara és el vostre torn, si voleu parlar d'alguna altra dona destacada, podeu comentar el que vulgueu.

BONA DIADA DE LA DONA TREBALLADORA!

dilluns, 7 de març de 2011

Verba volant, scripta manent

- Sóc un artista,
pinto el meu nom als murs de la ciutat.
Pinto grafitis.
És l'art del carrer, art urbà.
És l'art del segle XXI, l'art modern.”

Meeeeeeeeecc!
Art modern? Doncs aleshores, els nostres amics, els antics, eren tot uns “fashionetis”!
Salvete omnes! De nou Astrea (Judith "Fanny" Gallardo).

Així és, mariners, els grafitis ja es pintaven als temps en els qual els rapsodes homeritzaven. De fet, cal recordar que els prehistòrics ja pintaven a les parets de les seves coves. Això ja ho diu tot, oi?

Doncs d'això tracta la meva entrada d'avui, dels grafitis de Pompeia. (Sí, Pompeia, aquella ciutat que sembla que hagi estat maleïda per un tort o un déu que s'avorria, la mateixa Pompeia que va ser arrasada pel vulcà Vesuvi.)

Es pensa que els pompeians tenien un nivell de cultura alt, ja que tothom sabia llegir i escriure. Per tant, no és d'estranyar que tot aquell que tingués quelcom a dir ho plasmés a la cantonada més propera. Hi ha qui va escriure els seus pensaments o preocupacions; altres utilitzaven els graffitis com a mitjà de comunicació amb d'altres, o bé com anuncis publicitaris, publicitat electoral, “circenses”, etc.

Jo, personalment, califico els grafitis pompeians com les pàgines d'anuncis publicitaris dels diaris, els quals anuncien des de la venda d'un pis, fins al lloguer d'una "amigueta" per una nit.
Els grafitis són importants perquè són una rica font d'informació tant de la vida de l'época, com dels avenços de l'idioma.

Lògicament, no puc hi escriure segons quins grafitis (Els que heu mirat el llibre que va dur la Laura ja m'enteneu... jeje). Així que us faig una petita sel·lecció d'alguns grafitis trobats a Pompeia. (Extrets del llibre Graffitis amatorios pompeyanos, ed. Gredos)

Sacrals:
" Cuando escribo, me dicta Amor y Cupido guía mi mano: ¡Ay! ¡Que me muera si quisiera ser un dios sin ti!"
"Ojalá, muñeca mía, que todo te vaya bien y tengas propicia a Venus Pompeyana"

Grafitis electorals:
"Si alguien se opone a Quincio que le sometan al asno"
"El club de los jóvenes de Venus proponen a Ceyo Segundo para duumviro jurídico"

Sexuals
: "Gayo Valerio Venusto, soldado de la primera cohorte pretoriana, centuria de Rufo, gran j*dedor."
"Harpocras f*lló aquí estupendamente con Drauca por un denario."
"Satir, no te dediques a chupar c*ños fuera de casa. Hazlo dentro."
"A mí, a mí, chúpame la verga."
"Lancen gritos de dolor, mujeres; quiero dar por c*lo."
"Dioniso, a la hora que le da la gana puede f*llar."
"Tómate una cocinera; así, cuando te venga en gana, puedes servirte de ella."

Amorosos:
"¡Salud al que ame; muerte al que no sepa amar!"
"Vida mía, mi delicia, vamos a retozar un poquito. Imaginemos que este lecho es un campo llano."
"Ojalá pudiera tener tus tiernos brazos rodeando mi cuello y librar besos de tus tiernos labios. Muchas veces yo, despierta a altas horas de la noche, desamparada, me decía a mí misma: muchos a los que la Fortuna ensalza luego de repente los abate y pisotea. De igual modo tan pronto como Venus une a los enamorados el día los separa."
"Que intente encadenar a los vientos e impida brotar a los manantiales el que pretenda separar a los enamorados."

Ofertes sexuales (publicitat):
"Soy tuya por dos ases de bronce."
"Lais chupa por dos ases."
"Esperanza, de complacientes maneras, nueve ases."

Ofensius:
"Me he meado en la cama. Lo confieso, he cometido un pecado, pero si me preguntas, hospedero, la razón, te diré: no tenía orinal."
"Oppius: ¡payaso, ladrón, sinvergüenza!"
"Cosmo, hijo de Equicia, gran invertido y m*món, es un pierniabierto."

(Els he censurat una mica per si de cas)

Després d'això, de ben segur que tindreu una imatge de Pompeia com si d'un bany public es tractés, almenys jo.
En definitiva, ja us podeu fer una idea de com era la societat d'aleshores.................... (Igual que la nostra.)
Gaudete*

(P.D.: m'hagués agradat il·lustrar-ho amb el fantàstic còmic del Juan, però la Laura l'ha trencat. Llàstima... )
ή Αστραια *

dimarts, 1 de març de 2011

Bones vacances a tothom!

Γεια σας!

Després d'uns intensos dies a Grècia, ara toca descansar i recuperar forces. I als que encara teniu coses pendents, trobar algun moment per fer-les, mentre que els que inicieu trimestre, heu de carregar les piles i preparar el sprint final.

Per això, us desitjo BONES I RECUPERADORES VACANCES!


ΚΑΛΈΣ ΔΙΑΚΟΠΈΣ ΓΙΑ ΌΛΟΥΣ!